El poble d’Ullastret és situat sobre
una petita elevació de 49 m d’altitud, al sud-oest del puig de Sant Andreu, on
estigué emplaçada la ciutat ibèrica d’Ullastret. Les muralles medievals, força
ben conservades, encerclen un petit nucli de carrers estrets i costeruts situat
al cim d’una petita eminència o tossal, on hi ha l’església parroquial de Sant
Pere i, davant seu una esplanada bastant àmplia, que se suposa que era el
recinte sobirà del castell. El conjunt del poble ha estat declarat monument
historicoartístic.
Les primeres notícies d'aquest
temple es tenen en un precepte del rei Carles el Simple, de l'any 899, en que
es fa referència a una església dedicada a Sant Pere i a Sant Joan. Durant els
segles XVII i XVIII va patir diverses reformes que van afectar especialment a
la porta i les capelles laterals que van afegir-se a la planta primitiva.
La construcció és de planta
basilical de forma trapezoïdal, essent més estreta la capçalera. Les tres naus,
la central amb més altura; tenen volta de canó, reforçades amb dos arcs
torals. Tant l'absis central com les absidioles estan cobertes amb voltes
de quart d'esfera. Antigament les naus
es comunicaven entre sí per tres arcs formers, que com els torals, arrencaven
de pilars adossats. Els arcs més propers a la capçalera es van substituir per
una única arcada rebaixada. També es van retallar substancialment els arcs
torals d'aquest tram. En canvi, encara podem trobar l'estructura original a la
part més propera a la façana.
Destaquen les dues impostes de l'arc
toral de la nau central, representant en una d'elles un lleó i en l'altra dues
sirenes, una femenina i altra masculina. Es consideren com una de les mostres
d’escultura romànica més primitiva conservada a l’Empordà.
A l'exterior, els absis estan amb
decoració llombarda, amb arcuacions cegues en sèries de quatre
entre lesenes en el central i l'absis de la part nord té un fris amb
sis arcuacions entre lesenes i l'absidiola del sud té dues sèries de dos i
tres arcs també entre lesenes. A les
lesenes de l'absis central es poden trobar algunes pedres amb inscripcions
ibèriques, procedents amb tota probabilitat del poblat del puig de Sant Andreu.
En els laterals del temple, malgrat haver-se afegit les capelles, també es
conserven trams de decoració llombarda.
El campanar és de cadireta
amb dues parelles d'arcs. Damunt de la coberta, sobre la nau central, destaca el
comunidor, construït en les reformes del segle XVII, de planta
quadrangular amb teulada i finestres a quatre vents.
La porta d’accés, d’estil barroc
correspon a la reforma del segle XVIII
Sant Pere
d'Ullastret és
una església, situada al centre del nucli antic, que està protegida i
inventariada dins el Patrimoni Arquitectònic Català.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada