Castelladral és un poble (50 h. 2009)
i antigament era el cap municipal de Navars, fins abans del 1960. Ocupa la part
central i més elevada del terme municipal, des de la riera de Sant Cugat o del
Tordell fins a la vall dels Gitanos, per on discorre la riera d'Hortons. És situat
en una zona boscada, en un cim de la serra de Castelladral , que s’estén de NE a SW des dels plans
de Serrateix (Berguedà) fins a prop del Cardener
El poble de Castelladral és documentat
històricament des de l’any 941, llavors un castell sota el domini dels comtes
de la Cerdanya, en la donació que els vescomtes Onofred i Guinedella feren d’un
alou que posseïren “dintre el terme del castell Edral” a sant Urbici i al
monestir de Serrateix, que en venerava les relíquies. El nom de Castelladral correspon
segurament a un antropònim, i significaria castell d’Alderald o d’Aderald .
L’any 1184 consta com a castlà Bernat de Manlleu, el qual el passà a Bernat de
Rocafort, que a la vegada el deixà a Guillem de Rocafort. El 1360, Pere el
Cerimoniós el vengué als consellers de la ciutat de Manresa. El 1413 Ferran I
vengué la jurisdicció de Castelladral a la família Peguera.
Del castell queden només algunes
ruïnes situades en un turonet (681 m), a redós de la qual hi ha l’església
parroquial i el grupet de cases, primer i principal nucli del poble durant
segles. Un gran casal, aparentment del segle XVI, és de l’època que la senyoria
de Castelladral pertanyia a la família Peguera.
La primera església va sorgir als
peus del castell i, com moltes esglésies catalanes situades en llocs elevats i
dependents dels castells, s'advocà a sant Miquel. Les esglésies de Santa Fe de
Valldeperes i
de Sant Joan d'Orriols n’eren sufragànies.
Sant Miquel de Castelladral és una
església fruit de dues èpoques; és un edifici romànic del segle XI profundament
transformat a principis del segle XVII. La major part de les parets exteriors
són romàniques. Presenta una decoració romànica típica del primer art
romànic català, situada al mur de llevant de l'església, amb alternança de
bandes llombardes i de grups de quatre arcuacions cegues. L'actual edifici és
una construcció d'època moderna.
Per dins és d'estil gòtic-renaixentista.
Es tracta d'una església d'una nau amb tres capelles laterals a banda i banda.
Totalment coberta amb volta de creueria estrellada en els diferents trams i a
les capelles. Als peus de l'església s'obrí el baptisteri. A mitjan segle
XVIII s'aixecà el seu campanar.
En els nostres dies, l'Associació de
Veïns i Amics de Castelladral està duent a terme la rehabilitació i reanimació
del nucli central del poble. També procura la modernització dels serveis rurals
amb la construcció d'un Alberg de Joventut.
Sant
Miquel de Castelladral és
una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada