Joanetes és un poble (275 h. 2009) situat
a l’esquerra de la riera de Joanetes,
format per un grup de cases (la població és en gran part disseminada) al
voltant de l’església parroquial de Sant Romà.
Es troba a la zona que separa la
plana d'en Bas de les valls de Vidrà. Al nord, la vall de Joanetes queda
envoltada pel Puigsacalm i per la serra de Santa Magdalena del
Mont. A llevant hi ha la serra de la Guàrdia. Al sud i situat als cingles de
Cabrera, es troba l'antic terme de Falgars d'en Bas.
Formava un municipi independent fins
el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Falgars d’En Bas, el
veïnat de Can Trona i la masia i església de Pujolriu. L’any 1970 fou agregat
al terme municipal de la Vall d’en Bas, de nova creació.
Apareix esmentat per primera vegada
el topònim del lloc en un precepte de Carles el Simple de l’any 898 a favor de
la Seu de Girona. Dins la segona meitat del segle X, en un document datat el 957
es fa esment de l’indret.
En l’acta de consagració de
l’església del monestir de Sant Joan de les Abadesses, l’any 1150, que hi ha la
primera menció al temple de Sant Romà de Joanetes. Segons el text li foren
confirmats per part dels bisbes i abats assistents a aquest cenobi tots els
béns i esglésies que posseïa, entre les quals figura Sant Romà de Joanetes, amb
tots els delmes, primícies, pertinences i oblacions dels parroquians.
El temple de Joanetes era ja
possessió del monestir de Sant Joan des de temps antics, segurament des del
segle X, i per aquest motiu els abats tingueren el privilegi de la provisió de
rectors.
Dins un concepte més ampli el lloc
de Joanetes es trobava inclòs territorialment dins les extenses possessions del
vescomtat de Bas, i foren, doncs, els vescomtes d’aquesta nissaga els qui
ostentaren la plena jurisdicció civil i criminal sobre aquesta vila.
Hi ha notícia que l’any 1208 Gerald
de Cartellà, la seva muller i llurs fills vengueren a la canònica de Santa
Maria de Besalú la meitat d’un camp situat a la parròquia de Sant Romà de Joanetes.
Posteriorment, dins encara la
tretzena centúria, l’església de Sant Romà és esmentada en les Rationes
decimarum de l’any 1279,.
Ja al segle XIV, en el Llibre
verd del capítol de Girona datat el 1362 és consignat el temple i en els
nomenclàtors diocesans de final de segle també hi figura.
La construcció original és del
primer romànic, feta amb materials més rudimentaris i que foren substituïts per
les restes romàniques que es conservaren, que es poden datar del segle XII.
Sembla que fou restaurada l'any 1737, si bé hi ha peces, com a l'entrada, que
són d'altres edificacions.
És un temple romànic molt modificat.
De l'estructura primitiva només es queda una nau amb volta de canó però a causa
de les ampliacions, ha arribat als nostres dies amb planta basilical.
Resten a l'església 3 peces
romàniques importants: dos permòdols amb forma de cap d'home i d'una fera i una
pila baptismal. Hi ha una llinda de pedra que dóna a la sagristia, amb un
relleu en forma d'estrella de 8 puntes datada al 1737.
La porta s’obre a la façana
occidental i és formada per un conjunt d’arquivoltes —afegides modernament al
segle XVIII—, sense decoració, el qual descansa sobre columnes dobles amb
quatre capitells de decoració. El fust i la base de les columnes són llisos i
recolzen sobre dos blocs de pedra situats al costat del llindar de la porta. La
decoració escultòrica s’acumula a quatre capitells, aparellats els dos de la
dreta amb els dos de l’esquerra que repeteixen els mateixos motius ornamentals
a banda i banda.
Especialment interessant és el
campanar, una torre quadrada aixecada al centre de la façana antiga, i no es
pot descartar que correspongui, bé que molt alterat, a l’obra original.
L’aparell és format per petits carreus sense polir, ben escairats, disposats en
filades uniformes, dintre els tipus constructius rurals del segle XII, on
encara és viva la tradició del segle anterior. Sembla que la seva darrera
restauració podia haver estat el 1910-
Pica baptismal guardada a l’interior
de l’església. És decorada amb tres cordes que es reparteixen per la superfície
de la cara.
En una petita capella, a l’angle de
migjorn, als peus de l’església de Sant Romà de Joanetes es conserva una pica
baptismal de tradició romànica del tipus d’immersió.
Aquest objecte d’utilització
litúrgica consisteix en una peça de pedra calcària de forma troncocònica que
s’estreny a la part inferior, fins a arribar a una motllura que torna a ésser
més prominent, ja a la base de la pica. Conserva, a la part superior, una tapa
de fusta partida, i dues frontisses permeten que se’n pugui aixecar la meitat
Sant Romà
de Joanetes és
una església romànica protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada