Canapost és un nucli de población
(59 h. 2009). El poble està format per
una dotzena escassa de masies bastides a la vora de l'església parroquial; i
alguns altres masos dispersos, que també hi pertanyen. Formava part de l'antic
municipi de Peratallada, abans del naixement del nou municipi de Forallac.
L'indret s'esmenta per primera
vegada en un document de l'any 901 amb el nom de Caneposto.
L’any 904 en l’acta de consagració de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Joan de
Fontanet (la Bisbal) figura una persona anomenada Audesind que feia donació de
dues vinyes situades a Canapost. Segons consta a la seva acta fundacional del
1019 la Canònica de la Seu de Girona, s'al·ludeix a un alou de la parròquia de
Canapost.
L'any 1064 l'església i de la seva
sagrera s'esmenta en el testament de Ponç, preceptor de l'Església de
Girona. El 1208 el prior del monestir de Cruïlles establi a Guerau Ramon i a
Berenguer Casabó els drets que tenia sobre diferents parròquies, entre ells la
de Sant Esteve de Canapost. Surt esmentada en diferents documents i a mitjans
del segle XIII passà a ser sufragània de l’església de Sant Esteve de
Peratallada.
Aquesta església havia estat també
sota l’advocació, o havia tingut culte, a Sant Clet o Cletus, el
tercer papa. Cal tenir en compte que el temple consta de dues naus, una de
preromànica i l’altra romànica, potser una de les dues era dedicada a aquest
Sant. La informació no permet aclarir si aquest culte era d’origen antic, o bé,
va ser iniciat en època tardana.
L’església es tracta, en realitat de
dos temples de planta rectangular que es comuniquen per dins, un de més
arcaic, preromànic del segle IX o X al costat
sud, i un altre de romànic del segle XI al costat nord.
Ambdues naus estan capçades a l'est per sengles absis. La comunicació
entre ambdues naus es fa a través de tres arcs adovellats de mig punt.
La nau preromànica està encapçalada
per un absis trapezial i transsepte elevat, sobre el que s'hi
sustenta en part la torre del campanar. Aquesta nau està coberta amb una
volta de canó feta amb pedruscall barrejat amb morter, mentre que la volta
transversal del creuer és de ferradura. L'absis està il·luminat pel centre per
una finestra d'esqueixada i destaca per ser un dels pocs de la seva època que
ha conservat a la cornisa un fris decorat geomètricament amb relleus
romboïdals.
La nau romànica té l'absis
semicircular amb una finestra d'una esqueixada. Està coberta per una volta
de canó i el tram presbiteral que condueix a l'absis queda cobert amb una
volta de quart d'esfera. L'absis és ornamentat amb arcuacions cegues que
es recolzen sobre mènsules llises.
La nau més antiga té dues portes. La
primitiva, al costat de migdia, és adovellada i amb dos arcs de mig punt en
gradació. En aquest mur s'hi poden observar filades d'opus spicatum. La
modificació post medieval que presenta l’església és la reforma total de la
façana de ponent feta als segles XVII o XVIII. Aquest frontis comú a tot
l’edifici, hi ha una portada (amb decoració barroca) que s’obre a la nau
preromànica i un finestral que il·lumina la nau romànica. Una rosassa es va començar
a construir en època gòtica, però no es va acabar. Es pot observar
actualment darrere els absis, a terra, d'exposició.
L'element més notable del conjunt és
el campanar inacabat. Es va aixecar al segle
XII amb estil llombard. El segon pis, emmarcant unes finestres de mig
punt, és ornamentat per unes arcuacions cegues amb mènsules esculpides i un
fris de dents de serra.
A l'interior de la nau preromànica
es conserven restes de decoració mural en molt mal estat, tret d'un fragment
amb caps de personatges nimbats, una franja vermella i extrems d'ales, a la
volta del transsepte.
El retaule gòtic, obra pictòrica
sobre fusta de l'anònim Mestre de Canapost, de la segona meitat del segle XV,
dedicat a la Mare de Déu de la Llet, es guardava en aquesta església fins que
després de la guerra fou traslladat al Museu Diocesà de Girona, avui Museu
d'Art de Girona. És una obra d'influència francesa, o d'un autor d'origen
francès, dins de l'estil proper a Jean Foquet. Aquest retaule es trobava a
l'altar esquerre (absis romànic) de l'església de Canapost.
L’església de Canapost fou erigida
en un lloc que fou poblat en època romana. Al seu costat, hi ha les restes
d’una necròpolis, la qual, pels elements més arcaics coneguts, sembla que és
d’origen anterior a les estructures arquitectòniques més antigues que conserva
el temple.
Sant
Esteve de Canapost és
una església romànica protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada