Vilac és un poble (212 h./1.047 msnm.)
situat en un coster, al vessant de la dreta de la vall del riu Salient, vora la
seva confluència amb la Garona, al peu de la serra d’Es Cròdos. Vilac era el
cap del terçó de Marcatosa. Fou municipi independent fins el 1970. L’antic
terme comprenia els despoblats de Santa Gema i Sant Germés.
Sant Fèlix de Vilac fou edificada en
el segle XII seguint el mateix model que en la del Bossòst, si bé en la seva
construcció s'empraren elements anteriors (visibles a la façana). El seu
aparell regular i molt ben escairat, poc freqüent a la Val, fan suposar que es
constituí amb abundància de medis. En el curs del segle XVI, la capçalera sofrí
importants transformacions, essent enderrocats els absis romànics.
Durant el segle XIX aquesta fou novament modificada, adquirint el seu aspecte
actual.
L’edifici presideix una plaça que fa
de mirador. El seu origen romànic s’observa en la configuració arquitectònica
en planta basilical, des d’on s’erigeix una estructura de tres naus, de volta
de canó la central i de quart de cercle les laterals. Quatre arcades separen
les naus i els corresponents pilars circulars les sostenen. El parament és de
carreus coronats per impostes llises. De la volta arranca una
petita cornisa decorada amb boles en relleu. A llevant trobem
l'actual presbiteri octogonal cobert per
una cúpula amb llanterna que és una obra del segle XIX. A
l'extrem d'aquest, al 1829, segons consta a la façana, es construí la
sagristia.
El millor element arquitectònic i
escultòric de l’època romànica de Sant Fèlix és la seva portalada, la qual està
formada per quatre arcs de mig punt en degradació llisos però protegits per un
guardapols decorat amb el típic escacat (molt habitual a Aragó, Navarra i
Gascunya). Només una arquivolta conserva la seva columna
de fust exempt i monolític que descansa sobre una base àtica bastant
alta i amb un capitell cúbic amb entrellaçats. La imposta llissa es
perllonga en la llinda monolítica.
El timpà de marbre,
en forma semicircular que reposa sobre la llinda rectangular de pedra, envoltat
per un arc de mig punt adovellat que correspon a l'arquivolta
inferior de la portalada, representa el Pantocràtor. L'execució escultòrica
d'aquest timpà és força arcaica i recorda el de la portalada de
l'església de Bossòst. Damunt del portal hi ha encastada una pedra amb un
crismó, de possible origen funerari i dues roses.
L’herència gòtica es fa palesa en la
torre campanar de planta quadrada, de tres pisos, construïda pels volts dels
segles XIV i XV que s´aixeca al mur de
ponent sobre el darrer tram de la volta central de l’església. Aquesta herència
la trobem en la configuració ogival dels finestrals. El superior presenta dues
finestres d'arcs apuntats a cada costat i l'inferior té una única finestra
per cara amb tres arcs en degradació sostinguts per columnes. Per un altre
costat, la torre es rematada per merlets que denoten la seva funció defensiva i
que actualment romanen tancats.
A l'interior conserva diversos
elements d'època romànica. Una pica baptismal que té la part superior
decorada per un fris continuat on un monstre alat es mossega la cua
formant una cinta continua ondulant de poc relleu que dóna la volta a la pica.
Entre les ondulacions hi ha trèvols i pinyes. La part inferior de la pica, on
fa l'ondulació, està decorada amb una figura humana molt estranya, amb uns ull
enormes, dret, amb les cames i els peus representats de perfil i la resta de
front i tocant-se el cap amb la mà esquerra. La resta de la pica està decorada
amb arcuacions molt estilitzades. El pedestal és format per una columna amb
quatre bordons. La base està decorada amb petites semiesferes en relleu.
També hi ha una pica beneitera amb
dues franges horitzontals, amb incisions romboïdals molt profundes a la part
superior i semiesferes a la part inferior. el pedestal és format per una columna central rodejada de
quatre columnetes exemptes que es recolzen a cada un dels angles de la base de
forma cúbica.
S'hi conserven una talla policromada
de la Mare de Déu de Gràcia, de transició al gòtic (segle XIII), una creu
processional d'argent sobredaurat (segle XVIII), així com cinc plafons d'un
antic retaule gòtic, amb sant Miquel i la Dormició de Maria. de factura
excel·lent, atribuït al "mestre de Vielha" o de Pere
Despallargues.
A la sagristia trobem cinc plafons
d'un retaule gòtic, que representen un Sant Miquel, la Visitació,
l'Anunciació, el Naixement de Jesús i la Dormició de Maria. Les
taules presenten diferències en l'execució, el que fa pensar en diverses mans.
Hi ha diferents peus d’altar :
1r. El primer és situat a la
segona capella sota el presbiteri octogonal. Està construït d'un sol
bloc monolític de pedra, de planta quadrada, amb una semi-columna a cada angle
que es recolza sobre una base i que està rematat per un alt capitell amb una
sèrie de línies horitzontals a la part central flanquejades per escacats.
2n. Situat a la primera capella sota
el presbiteri octogonal. És un bloc monolític de pedra, de superfície llisa
excepte una obertura al centre que sembla que podria havia fet funcions de
reliquiari,
3r. Situat a la capella central
esquerra del presbiteri. És un bloc de pedra monolítica, de planta quadrada amb
una semi-columna de poc relleu a cada angle i, al mig, un atlant molt barroer
esculpit. La part inferior, a mode de base, no presenta gairebé decoració i a
la part superior apareix un capitell força alt i sense decoració. L'atlant
apareix representat frontalment, sostenint el capitell amb el cap i les dues
mans, amb les cames separades.
4t. Situat al centre del presbiteri.
Bloc monolític de pedra, de planta quadrada i una columna semicircular a cada
angle. Entre aquestes hi ha esculpida una columna central amb quatre
semiesferes en relleu acusat, dues a la part superior i dues a l'inferior.
Aquesta part central es recolza sobre una basa decorada amb un rectangle
en baix relleu on hi ha una creu esculpida. La part superior, a mode
de capitell, està decorada amb dos cercles separats per un eix format per cinc
incisions quadrades.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada