Arties és un poble (487 h. 2009/1144
msnm.) que es troba a la confluència del riu de Valarties amb la Garona. Arties
era cap municipal independent fins el 1968, que fou annexat a Salardú.
Al nucli antic es destaca, a més de
la torre d'Entransaigües, única resta de l’antiga fortalesa, l’església
parroquial de Santa Maria d’Arties.
L’església de Santa Maria d’Arties representa un dels estendards de
l’arquitectura romànica aranesa.
Santa Maria d'Arties és un edifici
de planta basilical de tres naus, encapçalades per tres absis dels
quals només es conserven els dos laterals, semicirculars. L'absis central es va
perdre i ha estat reconstruït modernament. En els absis laterals hi ha
decoració d'arquets cecs i una franja d'escacat en diagonal. En l'absis
sud els arcs llombards descansen sobre mènsules adornades amb motius i línies
horitzontals, amb algun detall com una creu entre dos dels arcs, o un motiu
esquemàtic en vegetal. En la decoració de l'absis nord hi una forma de
cara.
La nau central és de volta de
canó i sofria un procés d'obertura que encara es pot veure en els desploms
de les pilastres. L'any 1999 s'hi va fer una intervenció per solucionar aquesta
disfunció. Les naus laterals són de volta d'un quart de circumferència i
queden separades de la central per una arcada d'arcs de mig punt que reposen
damunt de sis pilars cilíndrics que separen el temple longitudinalment en quatre
trams.
L'edifici està datat del segle XII,
relativament tard en comparació a altres esglésies araneses, i malgrat les
reformes conserva el seu aspecte romànic inicial, especialment als absis i la
porta nord. A la paret sud hi ha quatre contraforts moderns,
així com un sortint a la paret nord.
Té dues portalades d'accés. La
portalada principal s'obre a la façana nord presenta sis arcs de mig punt,
adovellats, suportats per muntants amb el mateix nombre de pilastres
cilíndriques. La decoració presenta motius com l'escacat i botons
semicirculars. L'última arquivolta està rematada amb una sanefa amb
escacat en diagonal, idèntica a la de la cornisa dels absis. Dues pedres
mènsules estan decorades amb forma de cares masculines. Una creu està gravada
en un dels blocs al costat de la porta.
La porta encarada al sud comunica
amb el cementiri, i presenta tres arcs de mig punt en degradació, transmesos
als muntants, sense decoració. Al mur sud hi ha una finestra estreta i
allargada, amb decoració amb motius vegetals sobre l'arc d'obertura, format per
un únic bloc de pedra. Una segona finestra
està al tram proper a la capçalera, amb un arc apuntat, una mica gòtic, i tres
arcs sobre parells de columnes. La part superior dels arcs conserva restes de
pintura.
A l'extrem oest hi ha un campanar de
5 pisos amb coberta piramidal, d'estil situat entre el romànic i
el gòtic, executat a finals del segle XIII o principis del XIV. A
l'extrem est hi ha un campanar d'espadanya.
A l'interior de l'edifici hi ha
una pila baptismal, a l'entrada, concebuda pel baptisme per submersió i
decorada amb motius geomètrics. L'altar està suportar per un
"tenante" del segle XI. Diversos retaules barrocs del segle XVIII han
estat incorporats als laterals del presbiteri.
L'església compta amb un retaule
originari del segle XV, que representa
diverses escenes bíbliques de la vida de la Verge Maria. És considerat una
obra mestra de la pintura gòtica. Ha estat recentment
restaurat pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Sant Cugat.
Al sostre
del presbiteri hi ha unes magistrals pintures murals, d'autor
desconegut, que representen les escenes bíbliques del Judici
Final amb l'infern, el cel i la resurrecció dels morts. Es
conserven en molt bon estat i són d'una execució excel·lent. Datades als voltants
de 1580, són de les pintures murals més importants que es conserven als
Pirineus. Les imatges reflectides a les pintures han estat comparades amb
les d'El Bosco, a causa de la riquesa de detalls i l'emotivitat que transmeten.
El conjunt representa diversos
episodis del dia del Judici Final. Algunes figures són devorades per un enorme
drac de dents afilades, empentades per dimonis amb ales, i d'altres es couen
dins una caldera atiada per deixebles de Llucifer.
El 2012 l'Obra Social "la
Caixa", el Departament de Cultura i el Bisbat d'Urgell va presentar la
restauració de l'església. La intervenció va permetre actuar en profunditat a
la interior de l'església i completar la seva rehabilitació integral. La
intervenció va comptar amb un equip tècnic multidisciplinari amb tasques
d'arquitectura, restauració, construcció i restauració artística. Les obres van
tenir una durada de sis mesos.
En el marc del Programa
Romànic Obert, les obres van permetre cloure els treballs iniciats en anys
anteriors per restaurar l'estructura i l'interior de l'església. Entre les
actuacions que es van realitzar, hi ha el canvi del paviment així com la
renovació de la calefacció, amb la instal·lació d'un nou sistema impulsat per
aire. També es va adequar el cancell d'entrada al temple, construït amb
paraments de vidre laminat i polivinil transparent.
Així mateix, es va restaurar la finestra gòtica situada a la portada de migdia. Es va desmuntar la part cega deixant la seva obertura en la dimensió original que tenia, i es va refer el basament amb pedra així com la part malmesa de l'exterior. També es va rehabilitar el cor de fusta existent en el primer pis i també la balconada interior de fusta. Per últim, també es va dur a terme una restauració de les pintures murals situades a les voltes de les dues naus laterals.
Santa Maria d'Arties és una
església romànica declarada com Bé Cultural d'Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada