dijous, 28 de novembre del 2019

SANT CORNELI I SANT CEBRIÀ DE LLERET. LLADORRE. PALLARS SOBIRÀ

PASSEJANT PEL PALLARS SOBIRÀ

Lleret és un poble (21 h. 2009/1392 msnm.) situat al peu del camí que unia la Vall de Cardós amb el Vallat d'Estaon. És a prop de l'extrem sud-oest del terme municipal, a la dreta del Torrent de Blasi, a migdia del Serrat de Jou.

El poble de Lleret està situat en una ampla carena que és un contrafort oriental de la serreta del Coll de Lleret. Damunt el vessant dret de la vall de la Noguera de Cardós. 

És un poble petit,  que forma un sol carrer dividit en dos trams amb una placeta al bell mig, davant de l'església parroquial de Sant Corneli i Sant Cebrià. A ponent, més enlairat que el poble, hi ha el Cortal de Blasi, i per dessota i a llevant, a mig camí de Lladorre, la Borda de Blasi. 

Les primeres notícies sobre Lleret són de la segona meitat del segle XI. L’any 1069, el comte de Pallars Jussà Artau I i la seva muller Llúcia permutaven amb Hug de Sala, fill de Toda, la vila de Leseret amb tots els seus termes, per la vila de Ginestarre, a excepció del terç de l’església d’aquesta població, que és reservava Hug de Sala, més trenta sous.


L’any 1086, però, se signà una convinença entre el bisbe Bernat de la Seu i el comte Artau II, segons la qual aquest havia de retornar a la mitra l’església de Santa Maria d’Àneu i la vila de Lleseret, i el bisbe per la seva part havia de retornar a la comunió cristiana al seu difunt pare, el comte Artau I. L’any següent, i en compliment d’aquest pacte, Artau II, la seva mare Llúcia i el seu germà Ot donaven a Santa Maria de la Seu la vila de Lesereti amb tots els seus termes, inclosos entre Ladroso (Lladròs), Martelado, l’aigua de la Noguera, i Campo Vimen (Campirme). Així doncs, o la permuta del 1069 no tingué vigència, o posteriorment Artau II o el mateix Artau I recuperaren la vila de Lleret.

Lleret, a l’igual que els altres pobles de la Vall de Cardós, figura en l’acta de consagració de Sant Martí de Cardós o del Pui, de l’any 1146, amb el compromís d’aportar anualment per al seu sosteniment mig modi de blat.

L’església de Lleret sembla que ha tingut des d’un principi com a titular les dues advocacions de sant Cebrià i de sant Corneli, car en la documentació apareixen indistintament: en la relació d’esglésies parroquials del 1314, s’esmenta Sant Corneli de Lleret. Al principi del segle XVI, Antoni Gros consta com a rector de Sant Cebrià de Lleret.

L’any 1575, el visitador del bisbe d’Urgell manà acabar la trona i reparar les parets de l’església de Sant Cebrià i Sant Corneli de Lleret; denominació, aquesta darrera, que retrobem en les successives relacions. L’any 1758, també per la relació del visitador, se sap que l’església estava en obres de reparació del teulat; possiblement en aquesta data l’edifici que actualment podem contemplar ja s’havia construït, si més no el campanar.

Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret és una església petita, molt senzilla i orientada a l’est. D’una sola nau i capelles laterals. La capçalera és rectangular i la coberta es a dos vessants.

La part interior , molt sòbria presenta unes capelles laterals. A la part de l’altar és troba les imatges dels patrons del poble: Sant Corneli i Sant Cebrià. En una capella a la dreta de la porta hi ha la imatge de la Mare de Déu del Dolors.


Destaca el típic campanar d'alta muntanya, com en altres esglésies dels entorns. El primer cos inferior és de planta quadrada  i el segon vuitavat i està coronat per una coberta piramidal.

A la façana lateral sud hi ha el cementiri

Sant Corneli i Sant Cebrià de Lleret està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Ros Planell Grau´

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada