dissabte, 23 de novembre del 2019

SANTA COLOMA DE ESCÀS. RIALP. PALLARS SOBIRÀ

PASSEJANT PEL PALLARS SOBIRÀ

Escàs és un poble (30 h. 2009/ 1004 msnm.) situat a la vall d’Àssua, en un coster de muntanya a l'esquerra del Riu de Caregue, a llevant del lloc on aquest riu es troba amb lo Rialbo per tal de formar el Riu de Sall.      

El primer esment del lloc d’Escàs és del 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns que tenia al lloc d’Escàs, si bé el castell d’Escàs és documentat l’any 1069. Escàs apareix amb el nom Sescas en la confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a favor del monestir de Gerri de la Sal l’any 1164.

Es coneixen notícies de l’església de Santa Coloma d’Escàs a partir de la fi del segle XVI, com a sufragània de l’església de Caregue, integrada a l’oficialat de Sort. En canvi, l’església de Caregue apareix citada en sengles relacions d’esglésies parroquials del deganat de Montenartró, l’any 1314, i del deganat de Cardós, l’any 1391. Aquestes referències fan pensar que al segle XIV, Santa Coloma devia ja ésser sufragània de Caregue, i per tant, devia pertànyer al deganat de Montenartró, primer, i després al de Cardós. Actualment és una annexa de la parròquia de Rialp.

L’actual església de Santa Coloma d’Escàs sembla ser va ser aixecada cap el 1800. Consta d'una nau rectangular acompanyada de capelles laterals. La façana principal té un portal senzill en arc de mig punt i amb el marc emblanquinat. A mitja alçada hi ha un òcul, o rosassa, que dona llum a l’interior i una destacada cornisa que es correspon amb una teulada de dos vessants. Els seus murs són de maçoneria vista amb peces de llosa i grans còdols en alguns punts disposats més o menys en filades.


El campanar de torre és de planta rectangular que en sobresortir de la teulada del temple presenta els caires aixamfranats. La cel·la queda oberta amb quatre finestres d’arc de mig punt; hi penja alguna campana. La torre-campanar es troba rematada per un xapitell de llicorella. Els seus murs són de llosa vista.

Guarda una pica beneitera adherida al parament al costat mateix de l'entrada que té uns orígens altmedievals; no presenta cap decoració.

Santa Coloma d’Escàs es una església inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

A causa de l'estretor dels carrers del nucli antic va ser molt difícil de fotografiar.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada