Visitàvem
l’Esglaiola (29 h. 2009) per conèixer la seva església sota l’advocació de
Sant Pere.
L’Esglaiola
és un petit lloc de població disseminada situat al sud del municipi de l’Espunyola.
L’edifici religiós i la sagristia són situats dalt d’un turó i estan pràcticament
rodejats per una explotació ramadera. En un pla inferior hi ha el cementiri.
El
lloc i l’església els trobem esmentats el 1314, quan el cavaller R. de l’Espunyola
vengué al seu oncle Ramon de St. Cerní la tercera part del delme de les
parròquies de St. Climent de l'Espunyola i de St. Pere de l’Esglaiola.
L'actual
església de sant Pere ha estat reedificada en el segle XVIII-XIX i està
adossada a la rectoria pel mur de migdia.
Consta
d'una sola nau coberta a dues aigües amb teula àrab i a la zona dels peus
trobem una torre campanar de base quadrada. El parament és de grans pedres
irregulars unides amb morter.
La
façana és una obra del s. XIX d'estil neoclàssic, la trobem esmentada al 1831. És
força senzilla, pràcticament llisa; destaquem la porta d'entrada, amb llinda de
falses pilastres als costats. El fris és un baix relleu molt poc sobresortint
amb una llegenda epigràfica que diu: XV TU
ES PETRUS B ET SUPER HANC PETRAM AEDIFICABO ECCLESIAM MEAM.
Damunt hi ha un frontó amb la part superior arrodonida amb un relleu amb
l'emblema episcopal del bisbat de Solsona i les paraules: ET TIBI DABO CLAVES REGNI CAELORUM. A mitja façana hi ha un òcul
que il·lumina la nau.
Un
lloc de pau envoltat de una nova vida.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada