Visitàvem
l’església de Santa Creu situada al terme municipal de Montclar però en el
veïnat del Casó (població: 53 h. 2001))
que agrupa la part del municipi que és situat al nord del marge oest de
la riera de Montclar, no gaire lluny de la carretera que porta a Montmajor. Està
format entre d’altres per les cases el Casó, Cal Santacreu, la Vila, la Casa Gran,
la Tor, Vilariquer i Sabates fins un total de 47.
En
la consulta etimològica del nom del municipi el diccionari Alcover-Moll ens
dóna la següent definició.: del llatí monte
clara, ‘muntanya clara’.
Santa
Creu de Montclar es troba situada dins l’antic comtat de Berga, Molt a prop del
seu límit occidental amb el comtat d’Urgell i la Vall de Lord. Possiblement
s’integrà al terme del Castell de Montclar el segle XIV. En els seus orígens
depenia del monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
La
notícia més antiga sobre l’església i el lloc és de l’any 983 i consta com a
propietat del gran monestir de la vall del Bastareny. En l’acta de consagració
d’aquesta església es llegeix: (Et in
Monte Claro, ecclesiam sancte Crucis, cum
ipsos masos, terres et vineas et cum cimiterio, et exiis et regesiis
earum).
Situada
en una zona on el monestir de Santa Maria de Serrateix tenia molts dominis, és
esmentada sovint en la documentació del segle XI com un dels límits de les
propietats de Serrateix, Els anys 1025, 1030 i el 1045 termeneja amb molts béns
cedits piadosament a Santa Maria de Serrateix.
L’any
1050 Adalais en una donació al monestir de Serrateix anomena el lloc de Santa
Creu.
L’església
no devia ésser mai parròquia, almenys no surt esmentada com a tal en la visita
al deganat de Berga de l’any 1312. Possiblement depenia de Sant Martí de
Montclar, parroquial del lloc, malgrat ésser propietat del monestir de Sant
Llorenç prop Bagà.
Al
segle XVIII ja no s’esmenta, no tan sols com a sufragània, la qual cosa fa
pensar que quedà com a capella particular de la casa veïna del mateix nom.
Església
romànica d'una sola nau coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i
rematada per un absis semicircular cobert amb quart d'esfera a llevant. Aquest
absis és de construcció tardana, ample i més baix que la nau que probablement
s’alçà sobre la base d’una antiga construcció pre-romànica.
El
parament és de carreus de pedra de molt diverses dimensions units amb morter.
La
porta d'entrada és a migjorn i té un arc de mig punt adovellat. A l'absis
trobem una finestra de doble esqueixada de petites dimensions però no hi ha més
obertures.
La
coberta exterior és a dues aigües amb teula àrab.
Al
mur de ponent s’obre un ull de bou i sobre el mateix s’alça una campanar
d’espadanya d’un sol ull construït amb pedra picada d’un altre lloc. No és
d’època. La base és feta amb pedra picada.
L’edifici
està ben conservat i sembla hi ha persones que tenen força cura en rodejar-lo
de flors.
Aquí
ens va començar a fallar la càmera i aprofiti la fotografia de la porta de
Conèixer Catalunya. Suposo que l’Antonio no em dirà res.
Malgrat
potser ha perdut moltes característiques pures del romànic va goig veure una
església amb tan bona aparença.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada