dijous, 18 de desembre de 2014

SANTA MAGDALENA DE FÍGOLS. MONTMAJOR. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

En aquesta ocasió ens desplaçàvem amb direcció a Cardona per conèixer l’església de Santa Magdalena de Fígols situada al costat de la casa Fígols. Una vegada trobat el lloc al qual s’accedeix per una carretera asfaltada visitàvem l’edifici religiós. Després de saludar a la persona que ens va rebre, el qual, es va oferir amablement a ensenyar-nos-la amb una gran cordialitat.  

 
Aquesta església es conserva amb molt bon estat, tant la seva estructura exterior com el seu interior. És una demostració que hi ha unes persones al seu voltant que volen mantenir-la i  gaudir del petit tresor.  

La consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: incerta. Meyer-Lübke Noms lloc Urg. 26 diu que Fígols fa pensar en el llatí figŭlus, ‘terrisser’, però que aquesta paraula llatina no es troba conservada en cap llengua romànica. Ens sembla més probable que Fígols vingui d'un mot llatí *ficŭlos, dim. de fīcos, ‘figueres’, de manera que equivaldria a «figueretes» o «figueroles», noms que abunden en la toponímia. 

L’església de Santa Magdalena de Fígols era advocada primer a Sant Sadurní. Fou una església dependent, en els seus orígens del monestir de Ripoll.  

Cal pensar que arribar a formar part dels dominis de Ripoll quan els comtes, des de Guifré el Pilós  fins al futur abat Oliba, dotaren aquesta monestir amb terres per tal de vincular-lo a l’obra repobladora de la Catalunya central, terres situades aleshores a la frontera i de les quals es feia necessària la repoblació i l’organització. 

L’església i el lloc de Fígols juntament amb altres propietats de Ripoll a la zona, com Gargallà i Sorba , eren punts d’enllaç i de reforç entre els castells de Cardona i Casserres durant els segles IX i X. 

L’església de Sant Sadurní de Fígols s’esmenta, segons les notes del monjo de Ripoll, Roc d’Olzinelles, com una donació a Ripoll del comte Oliba, l’any 1003, juntament amb altres donacions: l’església de Sant Andreu de Gargallà, i alous al comtat de Berga. 

Entre els anys 1312 i 1315 l’església tenia capellà propi i cementiri, però probablement depenia encara de la parroquial de Sant Andreu de Gargallà, ja què no s’esmenta com a parròquia en la visita al deganat de Berga de l’any 1312. 

Tot i que no se sap quan va canviar de patró per Santa Magdalena o Sant Josep, el 1715, aquest encara era Sant Sadurní, però es creu que aquest canvi podria ser quan l'amo de la masia de Torrabadella va fer un benefici a Santa Magdalena el 1769.  

Malgrat el bon estat de conservació general de l'edifici, l'església fou molt reformada als segles XVII i XVIII, quan, com a sufragària de Gargallà, tenia cura de les 10 cases de la seva rodalia. Actualment Santa Magdalena resta com a capella de la masia de Fígols. 

L'església és d'origen romànic però les seves característiques fan creure que sigui d’època tardana, possiblement  del segle XIII.  

El temple és de dimensions reduïdes d’una sola nau. Està coberta per una volta apuntada i l’absis fou suprimit.  

La porta és d'arc de mig punt, té dovelles grans i està datada del 1689. Queda emparada per un porxo bastant gran. En aquesta façana hi ha un campanar d'espadanya que té dues finestres d'arc de mig punt fets amb dovelles petites. 

A banda i banda de l’edifici i ja en època moderna , l’any 1709, hi fou feta una reforma per Josep Pujol, la qual comporta l’apertura d’unes capelles laterals i la sagristia. Aquestes construccions adossades fan difícil veure del tot l'edifici. 

L'interior està ben conservat i el punt d'arrencada de la volta està ornamentat amb una petita cornisa. Té el presbiteri decorat i un altar modern neoclàssic i trossos de taules policromades sobre la vida de Sant Sadurní d'un retaule antic de finals del gòtic. 

En els incendis forestals de 1994 es va cremar una part de l’església i els seus propietaris van restaurar el porxo, la teulada i l’exterior.  
 

Es conserva una làpida que era de l'anterior cementiri que estava situat al sud del temple perquè els ossos que s'hi conservaven es van traslladar al cementiri de Gargallà després dels incendis.

És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El 1998 es va proposar al ple municipal que Santa Magdalena de Fígols fou declarada BCIL.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada