En
aquesta ocasió ens desplaçàvem amb direcció a Cardona per conèixer l’església
de Santa Magdalena de Fígols situada al costat de la casa Fígols. Una vegada
trobat el lloc al qual s’accedeix per una carretera asfaltada visitàvem
l’edifici religiós. Després de saludar a la persona que ens va rebre, el qual, es
va oferir amablement a ensenyar-nos-la amb una gran cordialitat.
Aquesta
església es conserva amb molt bon estat, tant la seva estructura exterior com
el seu interior. És una demostració que hi ha unes persones al seu voltant que
volen mantenir-la i gaudir del petit
tresor.
La
consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.:
incerta. Meyer-Lübke Noms lloc Urg. 26 diu que Fígols fa pensar en el
llatí figŭlus, ‘terrisser’, però que aquesta paraula llatina no es troba
conservada en cap llengua romànica. Ens sembla més probable que Fígols vingui
d'un mot llatí *ficŭlos, dim. de fīcos, ‘figueres’, de manera que equivaldria a
«figueretes» o «figueroles», noms que abunden en la toponímia.
L’església
de Santa Magdalena de Fígols era advocada primer a Sant Sadurní. Fou una
església dependent, en els seus orígens del monestir de Ripoll.
Cal
pensar que arribar a formar part dels dominis de Ripoll quan els comtes, des de
Guifré el Pilós fins al futur abat
Oliba, dotaren aquesta monestir amb terres per tal de vincular-lo a l’obra
repobladora de la Catalunya central, terres situades aleshores a la frontera i
de les quals es feia necessària la repoblació i l’organització.
L’església
i el lloc de Fígols juntament amb altres propietats de Ripoll a la zona, com
Gargallà i Sorba , eren punts d’enllaç i de reforç entre els castells de
Cardona i Casserres durant els segles IX i X.
L’església
de Sant Sadurní de Fígols s’esmenta, segons les notes del monjo de Ripoll, Roc
d’Olzinelles, com una donació a Ripoll del comte Oliba, l’any 1003, juntament
amb altres donacions: l’església de Sant Andreu de Gargallà, i alous al comtat
de Berga.
Entre
els anys 1312 i 1315 l’església tenia capellà propi i cementiri, però
probablement depenia encara de la parroquial de Sant Andreu de Gargallà, ja què
no s’esmenta com a parròquia en la visita al deganat de Berga de l’any 1312.
Tot
i que no se sap quan va canviar de patró per Santa Magdalena o Sant Josep, el
1715, aquest encara era Sant Sadurní, però es creu que aquest canvi podria ser
quan l'amo de la masia de Torrabadella va fer un benefici a Santa Magdalena el
1769.
Malgrat
el bon estat de conservació general de l'edifici, l'església fou molt reformada
als segles XVII i XVIII, quan, com a sufragària de Gargallà, tenia cura de les
10 cases de la seva rodalia. Actualment Santa Magdalena resta
com a capella de la masia de Fígols.
L'església
és d'origen romànic però les seves característiques fan creure que sigui d’època
tardana, possiblement del segle XIII.
El
temple és de dimensions reduïdes d’una sola nau. Està coberta per una volta
apuntada i l’absis fou suprimit.
La
porta és d'arc de mig punt, té dovelles grans i està datada del 1689. Queda
emparada per un porxo bastant gran. En aquesta façana hi ha un campanar
d'espadanya que té dues finestres d'arc de mig punt fets amb dovelles petites.
A
banda i banda de l’edifici i ja en època moderna , l’any 1709, hi fou feta una
reforma per Josep Pujol, la qual comporta l’apertura d’unes capelles laterals i
la sagristia. Aquestes construccions adossades fan difícil veure del tot
l'edifici.
L'interior
està ben conservat i el punt d'arrencada de la volta està ornamentat amb una
petita cornisa. Té el presbiteri decorat i un altar modern neoclàssic i trossos
de taules policromades sobre la vida de Sant Sadurní d'un retaule antic de
finals del gòtic.
En
els incendis forestals de 1994 es va cremar una part de l’església i els seus
propietaris van restaurar el porxo, la teulada i l’exterior.
Es
conserva una làpida que era de l'anterior cementiri que estava situat al sud
del temple perquè els ossos que s'hi conservaven es van traslladar al cementiri
de Gargallà després dels incendis.
És
una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
El 1998 es va proposar al ple
municipal que Santa Magdalena de Fígols fou declarada BCIL.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada