dissabte, 13 de desembre de 2014

SANTA MARIA DE QUEROL. MONTMAJOR. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA. 

Ja situats en el lloc de Querol també fèiem una ullada a l’església de Santa Maria de Querol. 

Visitàvem, en aquest cas és una paraula mal emprada perquè les restes d’aquesta església són enrunades, en un petit monticle, prop del castell. Restes de pedres caigudes, dues parets mig dretes i molta vegetació, arbusts i matolls, que ens van impedir l’accés. Després d’un primera aproximació van fer la fotografia des del mullat i llaurat camp proper. 

L'església de Santa Maria de Querol està situada a l'entorn de Querol, a 3 km al sud de Montmajor, al costat de la casa Querol i molt a prop del castell de Querol, en una fondalada de la vall de la rasa de Querol en una petita elevació al mig de camps de cultiu. 

El seu estat de conservació és dolent i no està protegida. És un temple considerat element patrimonial. És considerat patrimoni immoble de tipus jaciment arqueològic. 


Santa Maria de Querol era l’església del castell del mateix nom, al comtat de Berga. Possiblement mai fou parròquia i les seves funcions, dins el bisbat d’Urgell, eren de capella del castell. 

Les notícies precises sobre l’església són pràcticament desconegudes; Catalunya Romànica, ens diu que sempre degué sufragània de Sant Sadurní de Montmajor  car no s’esmenta com a parròquia en la vista al deganat del Berguedà l’any 1312.  

De Santa Maria de Querol una església romànica segurament del segle XII, actualment només s’alcen dos murs i ha desaparegut, caigudes a terra i enterrades enmig de l’herba tant el sostre com altres formes identificables. 

Santa Maria de Querol tenia una sola nau i un absis semicircular a la banda oriental. Aquest era molt més baix i estret que la nau.  

Sens dubte, però, que per la gruixària de les parets i l’època en que fou construïda hi devia haver volta de canó. 

A l'actualitat hi falten gairebé tots els carreus tallats exteriors. A finals de la dècada de 1970 encara es conservava una finestra de doble esqueixada que estava coberta amb un arc de mig punt adovellat. El mur de la banda nord està ben conservat i el del migdia està molt enrunat. 

Es creu que la porta estava al costat de migjorn, encara que no se'n conserven vestigis. Dins el temple es veu l'arrancada de l'arc triomfal que accedia a l'absis. Hi ha dos arcs a les dues bandes del mur, un dels quals, el del nord, és de mig punt i el de migdia és apuntat. En aquests dos arcs hi havia dos nínxols que s'utilitzaven per a posar-hi sants. El temple és fet amb pedres grosses, ben treballades i polides, col·locades en files regulars.  

Parlar de restauració és impossible, perquè requeriria una construcció nova. Però en altres llocs en vist una neteja dels seus voltants mostrant l’edifici que pertany també a la nostra història. Aquí la nostra estimada càmera ens va recordar el bon servei que ens havia fet durant força temps.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada