Aquesta vegada parlàrem d’una construcció molt
propera a Berga. Posseint al mateix temps una bona informació del nostre amic
Toni Gol Roca, historiador i poeta, dono vida a aquesta crònica.
La Torre de la Petita era una fortificació
de vigilància i defensa construïda per ordre de Charles d’Espagnac- el comte
d’Espanya- l’any 1838 en plena dominació carlista durant la Primera Guerra
Carlina o Guerra dels Set Anys (1833-1840), una fortificació emmarcada dins del
baluard d’artilleria construït a finals del segle XVIII, posteriorment ampliat
i visiblement millorat i conegut a partir de la dècada de 1830 com la fortalesa de Maria Luisa Fernanda
o fortí de la Petita (no es pot afirmar amb rotunditat, però és probable que el
sobrenom de la Petita sigui degut a que la Infanta Maria Luisa Fernanda que era
la filla petita del rei Ferran VII i neboda del pretendent carlí al tron,
Carles Maria Isidre de Borbó.
La Torre, situada de forma estratègica
damunt la serra de la Petita, té un domini visual, extens i ampli sobre els
quatre punts cardinals: la seva funció era la de controlar les aproximacions de
tropes enemigues, especialment les provinents del nord i de l’est.
L’any 1868 es va desocupar militarment; per
altra banda, en un acurat i exhaustiu estudi sobre els orígens i l’evolució
històrica del baluard i la Torre de la Petita, l’historiador Martí Picas Salas
ens informa de les diverses propostes d’enderrocament de la Torre i de l’incendi
que va patir l’any 1869 quan ja s’havia portat a terme la desocupació.
Durant la Darrera Carlinada (1872-1876),
concretament l’any 1873 la comandància militar de Berga projectà novament
d’enderrocar-la. Les protestes i les fortes pressions de l’aleshores alcalde de
Berga, en Ramon Pujol i Thomas i una bona part de la ciutadania berguedana ho
impediren.
El
castillo de la Sierra de la Petita dominaba las demás defensas. Habían hecho en
ellas los carlistas, hacia el este , una plataforma o bateria semicircular...
Humano enigma ( Pio Baroja)
Vean
los pueblos en cada uno de vosotros un libertador. Seamos impertérritos en el
combate, generosos en la victoria, i no dudeis nos granjearemos, observando
esta conducta el aprecio y admiración de nuestros amigos...
Proclama
del Comte d’Espanya als Voluntaris Carlins en la seva toma de possessió com a
Comandant o Capità General de l’Exèrcit Carlí de Catalunya a la Vila de Berga
el 4 juliol 1838..
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografies: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada