dilluns, 21 de març de 2016

SANT ESTEVE D’ÉVOL. CONFLENT.

PETJADES PER LA CATALUNYA NORD.

Visitàvem el poble d’Évol i sota les ruïnes del seu castell divisàvem la capella de Sant Etienne (segons un cartell exposat a Sant Andreu la traducció del bonic nom d’Etienne en català correspondria a Esteve).


No he trobat dades però aprofitaré les facilitades en el cartell informatiu. Malgrat la meva penosa i tal vegada inexacte traducció del francès, transcriure les que suposo són pertinents.

La capella de Sant Etienne no va ser construïda dins el castell. Està situada entre el castell i l’església parroquial de Sant Andreu d’Évol. 

Hi ha gravada damunt la porta la data de 1784. Segurament aquesta data no pertany a l’original capella. Més aviat és la de la reconstrucció, després de l’esfondrament al 1770, de la primitiva capella, que probablement sí era de l’època de la construcció del castell. 

La porta d’entrada mostra una formosa ferramenta d’estil català. 

Està sota l’advocació de Sant Etienne, protector dels vescomtes d’Évol i conté una estatueta del Sant que data del segle XVII. Es tractaria d’un exvot de Gaspar- Galceran, vescomte d’Évol vers el 1634.
 

La tradició diu que va ser gràcies a la intersecció d’aquest Sant que va aconseguir l’alliberació de la seva captivitat en terres de moros. 

I ja encuriosit vaig buscar en l’Enciclopèdia Catalana la confirmació de l’existència del citat vescomte i aquestes són les dades trobades: 

Gaspar Galceran de Castre Pinós de So i d’Aragó-Gurrea. 

Dit també Gaspar Galceran de Gurrea d’Aragó i Gaspar Galceran d’Aragó i Gurrea. 

Saragossa, 1584 — Saragossa, 1638 

Genealogista. Fill i hereu de Felip Galceran de Castre-Pinós de So, vescomte d’Évol. Vescomte d’Évol, primer comte de Guimerà (1599), senyor de les baronies de la Roca, Fréscano, Vicieu i Albero de los Moros. S'intitulà duc de Vilafermosa i de Luna, ducats que pledejava. Fou majordom del rei.  

Autor de Tablas demostrativas de los antiguos y modernos condes de Ribagorza i Sumario genealógico de la casa de Pinós, conegut com a Nobiliari del comte de Guimerà.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada