SANTA MARGARIDA DE VILADEPOST. CASTELLNOU DE BAGES.

TERRES DEL BAGES. 

Anàvem a veure la Fira Medieval de Súria i en circular per la carretera de Balsareny a aquesta població, paràvem un moment per fotografiar aquesta església. Per fortuna aquesta vegada gràcies a l’amabilitat d’unes persones que visitaven l’edifici podíem accedir al seu interior.

 

D’Enciclopèdia Catalana traiem aquesta definició: Santa Margarida de Viladepost és una antiga parròquia del castell d’Argençola. D’estil romànic tardà, és esmentada al segle X, situada a prop del Mas de Viladepost. 

L'origen de l'ermita de Santa Margarida de Viladepost podria ser una capella dedicada a Santa Maria que apareix citada en la demarcació del Castell d'Argençola.

 

La primera notícia documental que es datada l’any 1205, quan apareix amb el nom de Santa Margarida de Villa Porcorum. Els anys 1294 i 1295 torna a ser esmentada  i apareix associada a la masia del Puig, que també es coneix com el Puig de Viladepost. 

Santa Margarida de Viladepost del Puig és una ermita de petites dimensions, que té la coberta de dues vessants que desaigüen a les façanes laterals. Consta d'una sola nau rectangular, i es troba orientada a migdia.

 

Per la façana de ponent, presenta una petita finestra de pedra carejada amb llinda d'arc de mig punt, i a la part del carener hi ha un campanar de cadireta probablement també afegit al segle XVII que ha perdut la campana.  

Al voltant de la segona meitat del segle XVII el portal fou canviat pel que veiem actualment, així com es va afegir el campanar de cadireta.
 

A la façana de migdia hi ha l'entrada, que consisteix en un portal de pedra carejada i de llinda plana, on hi consta la inscripció "1646". Pot observar-se sota aquesta porta la marca de l’antiga porta d’arc de mig punt. A destacar també les pedres laterals inferiors de la porta actual que apareixen força desgastades com si corresponguessin a la primitiva entrada. Hi ha, en un dels laterals del portal, una petita finestra de pedra amb la llinda plana. Les reformes foren poques; a més del portal i el campanar de espadanya en aquelles dates s'arrebossava l'exterior i s'enguixava l'interior.

A la façana est hi ha l'absis semicircular, al centre del qual hi ha una finestra semblant a la de ponent, és a dir, que és feta de pedra carejada amb llinda d'arc de mig punt. 

El tractament del mur és a base de petits carreus disposats en filades regulars. Al ràfec es troba decorat amb una filera de tres rajols i teules ceràmiques.

A l'interior, davant de l'entrada hi ha a nivell del sòl una tomba amb una llosa que té inscripcions.
 

Consta d'un altar-retaule senzill, que separa la sagristia, que es troba a la part de l'absis, de la resta de la nau. Tot l'interior es troba arrebossat i pintat de color blanc.

 

Ha estat restaurada recentment, pel que es veu per l’afegit arremolinat de pòrtland a la coberta de l'absis i entre els carreus dels murs.

A l'interior, hi ha un retaule-altar fet per la casa Barons de Sallent. Durant la guerra civil fou incendiada, del que encara hi ha restes a l'interior, ja que la tomba del seu interior, datada de 1705, i el paviment, van quedar malmesos.

 

Santa Margarida és un punt de la ruta del Maquis que condueix fins a Castellnou de Bages. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.