divendres, 25 de novembre de 2016

SANTA MARIA MITJANÇERA. EL BRULL. OSONA

TERRES D'OSONA.

Pujàvem d’El Brull en direcció a Collformic quan els nostres ull van veure una senyal que en indicava la direcció de l’ermita de Santa Maria Mitjancera. Immediatament paràvem el vehicle i per una curta i encimentada pista ens arribàvem a veure i conèixer l’indret.

 
Situada en un petit pla sobre la font del Faig trobàvem la petita construcció d’una sola nau amb el campanar en un costat de l’edifici i dues portes d’accés al temple . Rere el petit campanar una petita construcció que deu fer de sagristia. Curiosament les portes són al costat de l’altar.   Els murs són construïts de la pedra vermell  pròpia de la contrada.
 


A la part dreta superior una petita placa ens recorda a Mn. Narcís Casanova Pujol que va ser el promotor d’aquest petit temple. Aquesta sacerdot va morir a l’edat de 91 anys. Van celebrar-se la missa exequial a l’església parroquial de sant Genis de Taradell.
Trobàvem dues plaques situades al costat de la font, una amb el poema de Mn. Jacint Verdaguer titulat “Dalt de l’ermita” que reproduïm a continuació ja que és illegible en la foto. L’altre és dedicat a la Verge Maria per que faci de Mitjancera davant el seu Fill dels pecats dels homes per aconseguir la seva redempció.

DALT DE L’ERMITA 
 

Quan ja l’alegre estiu és a la posta
i arrencant a les selves son cabell
l’octubre lleganyós plorant s’acosta
de boires abrigat amb gris mantell,

Les formigues alades ací es venen
de la reina del cel a despedir,
en sa peanya a voliors s’estenen
per adorar ses plantes i morir.

Del formiguer humà pobre formiga
per ma dissort ales posí també:
volant, volant deixí ma terra amiga
i son cel blau únic que he vist serè.

Més puix hi so tornat a ma nau vella
cap il•lusió la treurà més del port;
l’hivern arriba: obriu-me la capella,
Bon ermità, i esperaré la mort.


Jacint Verdaguer 
 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada