dimecres, 2 de novembre de 2016

SANTA MAGDALENA DE TALAMANCA. BAGES

TERRES DEL BAGES. 

De nou vaig passar per la carretera que de Terrassa condueix fins a Navarcles. Una ruta que abans havia fet en moltes ocasions. I de cop va sorgir als meus ulls l’església de Santa Magdalena. Recordo que quan era jove aquell turó semblava cobert de vegetació com mols altres turons de la nostra terra. Va ser a partir dels incendis del 2005, que van devastar també el càmping la Tatgera, quan als meus ulls van veure les runes dels blocs de pedra que formaven l’edifici. He llegit que el seu emplaçament ja era conegut de segles, però a mi no m’havia cridat mai l’atenció pugues haver un edifici en aquell punt.

 
Hi ha notícies d'aquesta església des de finals del segle XIII, quan als anys 1282 i 1294 se li feren diversos llegats, tot i que l'edifici podria ser anterior. Fou una capella rural, que donava servei al sector ponent del terme  (propera als límits de Navarcles). Aquesta situació és documentada el 1553 i el 1686 dins del mas Escaiola, que tenia cura del temple.  

Els habitants del mas cuidaven el conreu de les vinyes del voltant de la capella alhora que feien la funció d’ermitans. El 1870 apareixen documents sobre l'existència d'aquesta església, que segons aquests es trobava en molt bon estat de conservació, i sobre l'existència d'un cementiri al costat, avui dia desaparegut. 

Pel llibre "Recopilació de Dades Sísmiques de les Terres Catalanes, entre 1100 i 1906", d'Eduard Fontserè i Josep Iglesias, sabem que l'any 1437, el Dr. Segismon Cunill, prev., el qual fou arxiver de Vic, per conducte de D. Tomás Balvey havia comunicat als autors de l'esmentada publicació la següent informació, procedent de l'Arxiu Cur. Vic (Lib. Just): 'a 19 de setembre del 1437, fou concedida llicència pel Vicari General de Vich, per captar almoines per la reparació de la capella de Santa Magdalena, situada a la parròquia del Castell de Talamanca, malparada pels terratrèmols i altres calamitats'. La capella seria posteriorment reparada i ampliada.

 
L'ermita va ser cedida al municipi per un particular el 2009, i ha estat restaurada tota sencera. Abans de les obres amb prou feines en quedaven les parets, i el sostre feia temps que s'havia esfondrat. Ara ha estat reconstruïda tota, incloent-hi l'absis, la campana i una antiga cisterna al costat de l'edifici principal. 

L’edifici, actualment  restaurat, és una ermita romànica tardana, construïda a la primera meitat del segle XIII amb un estil humil que segueix el pla tradicional d’una nau capçada per un absis semicircular. Al centre de l’absis hi ha una finestra rematada amb arc de mig punt adovellat i, al sostre, una pintura al fresc que representa la volta celeste. 

Aquest edifici al llarg dels anys l’edifici fou àmpliament modificat, reestructurat i transformat, però ja a principis de segle XX estava completament en runes. No només havia sofert el pas del temps, sinó que també havia patit els greuges de la Guerra Civil i de la llegenda de Santa Magdalena. Resulta que a finals del segle XIX, quan va quedar abandonada, es deia que hi havia un tresor que havien deixat els amos del mas Escaiola. Això va provocar que molta gent es dediqués a buscar-lo i, per fer-ho, van arribar a obrir murs de l’ermita, i fins i tot, aixecar l’altar i algunes pedres de l’edifici. Mai el van trobar.

 
Per això s’ha portat a terme un ampli projecte de restauració que ha consistit en rehabilitar l’ermita d’acord amb l’estructura i parets existents.  

Ara, just al peu del camí que porta cap a l’ermita, al costat de l’aparcament que s’hi ha habilitat, hi ha el centre d’interpretació de Santa Magdalena. En aquest espai es pot conèixer Talamanca, el seu entorn i la seva història en tots els seus sentits però també com a porta d’entrada a la Batalla de Talamanca, la darrera victòria catalana contra les tropes borbòniques. 

També s’explica que una de les peculiaritats més singulars i potents d’aquesta ermita és que està situada en un punt energètic d’una gran intensitat. Segons proves de radioestèsia, just a sota l’absis hi ha un punt de confluència de tota la força tel·lúrica de la vall.  

També s’explica que un brot de pesta negra que hi va haver al segle XVI no va arribar al poble de Talamanca, perquè es va parar just a l’entorn de l’ermita. El poble ha recuperat l’aplec a la santa com acció de gràcies per aquest fet.
 
Santa Magdalena de Talamanca està inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada