En un dia
emboirat i plujós van pujar fins el poble de Cardet i voltant pels seus carrers
finalment ens van mullar.
Cardet és un poble (12 h. 2009) situat a la dreta de la Noguera de Tor, a la vall de Boí, aigua amunt de
l’estret de les Cabanasses.
La seva església
parroquial, romànica del segle XI), és dedicada a la Mare de Déu de les
Cabanasses, imatge procedent de l’hostal de les Cabanasses. La jurisdicció
pertanyia al monestir de Lavaix.
La implantació
de l'església de Cardet seria posterior als primers anys del segle XIII, i com
el resultat d'una operació promoguda pel monestir de Lavaix, senyor del lloc.
Les parts romàniques del temple actual han de situar-se dins d'aquesta
cronologia, que ve a coincidir amb la del frontal que procedent del temple es
conserva al Museu d'Art de Catalunya.
El temple de
Santa Maria és d'origen romànic, d'una sola nau amb absis semicircular, i
s'adapta al pendent natural del terreny mitjançant la superposició de dues
plantes, de manera que una part de l'edifici presenta un nivell semisoterrani.
L'absis, amagat rere
del retaule barroc, presenta una característica obra romànica. És cobert amb volta
de mitja esfera, que queda per damunt de la coberta de la nau, refeta
posteriorment. Presenta tres finestres de doble esqueixada, de les quals només
la central roman oberta. A l'exterior, l'absis és l'únic element que presenta
ornamentació: un fris de dents de serra, amb un altre d'arcuacions cegues en
grups de tres separades per lesenes a sota.
La cripta, que
aprofita el buit deixat sota el presbiteri per la mateixa inclinació del
terreny, és coberta amb volta semiesfèrica de pedra amb traces d'encanyissat del
cindri, a la que s'accedeix des del pla de la nau. Té una finestra central
d'una sola esqueixada, i una renglera de fornícules rectangulars.
L'interior de
l'església està considerablement transformat respecte al seu estat originari.
Tota la nau del temple està arrebossada i parcialment pintada. El paviment té
dos sectors una part cimentada i l'altra amb un empostissat de fusta.
La façana de
ponent la sobremunta un cloquer d'espadanya amb dues arcades al nivell baix i
una al superior. Protegeix l'entrada un petit porxo cobert amb teulada a dues
vessants que l’aixopluga, com moltes esglésies pirinenques. El portal és construït
amb un arc de mig punt que té les dovelles extradossades per un segon arc de
lloses. Fou afectada per la construcció d'un segon arc rebaixat que en redueix
l'alçada i l'empetiteix.
L'ornamentació
de la porta és molt interessant. Hi ha, a les dovelles de la porta, un crismó
molt rudimentari i una creu incisa al costat dret. Més amunt de la porta, per
damunt de la coberta del porxo, hi ha dues finestres d'una sola esqueixada. La
porta de fusta té encara part de la ferramenta original romànica.
En èpoques
tardanes foren afegides a l'església una sagristia i una capella al nord, que
desfiguren una mica l'obra original romànica. L'aparell de construcció presenta
diverses fases. la façana sud i part de l'occidental tenen un aparell fet de
petits carreus irregulars disposats en filades horitzontals desiguals; la part
de l'absis està feta de carreus més grossos i escairats, que s'alternen amb
pedres tosques per acolorir i augmentar d'aquesta manera els elements
singulars, com les lesenes. Les arcuacions llombardes són esculpides en el
mateix bloc que els fan de suport. Un d'ells presenta un cap humà com a motiu
ornamental.
Del mobiliari
destaca el retaule barroc de l'absis central, obra del segle XVIII, i al Museu
d'Art de Catalunya es conserva un frontal romànic del segle XIII.
El frontal
d'altar actualment al MNAC és dedicat a la Mare de Déu, que ocupa, juntament
amb el Nen, el registre central, en màndorla. El Nen està en actitud de beneir,
mirant cap a la seva dreta, com la Mare. La màndorla està envoltada pels
símbols dels evangelistes, i la resta de l'espai es divideix en quatre espais
rectangulars. El de dalt a l'esquerra hi ha pintades l'Anunciació i la
Visitació, separades per una columna pintada. A dalt a la dreta, la Nativitat i
la visita dels pastors, en una escena que recorda els actuals pessebres. A baix
a l'esquerra, la visita dels Reis Mags (l'Epifania); a baix a la dreta, la
persecució dels innocents, amb un Hèrodes donant ordres en un segon pla, i la
Fugida a Egipte.
A l'església hi
havia encara alguna altra resta de pintures romàniques, com a biga travessera original
de l’absis, també actualment al MNAC, amagada rere el retaule barroc. Totes
aquestes pintures són datables al segle XIII.
Els béns mobles
integrants de la declaració de Bé Cultural d'Interés Nacional són la pica
baptismal de pedra; la pica beneitera de pedra; el forrellat de ferro forjat;
un retaule de fusta policromada del segle XVIII; una imatge de Santa Maria, de
fusta policromada, del segle XVIII; un retaule de fusta tallada i policromada;
un Salomó de torn i talla dels segles XVIII-XIX; un lampadari de ferro forjat
del segle XIX; un hostier de fosa de ferro; un aiguamans de ceràmica del segle
XVIII; un fanal de processó de llauna retallada del segle XIX, i canelobres de
llautó repussat i gravat del segle XIX.
Tot plegat
permet pensar en una església en part construïda al segle XI i en part al XII,
possiblement reformada coincidint amb el moment en què es consagra el principal
grup d'esglésies de la vall: les de Taüll, Erill la Vall i Boí.
Santa Maria de
Cardet és una de les Esglésies romàniques de la Vall de Boí declarades
Patrimoni de la Humanitat.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada