divendres, 17 de febrer de 2017

MARE DE DÉU DE LA TROBADA. MONTFERRER. MONTFERRER I CASTELLBÓ. ALT URGELL

TERRES DE L’ALT URGELL.  

Visitàvem el poble de Montferrer (278 h. 2009/732 m alt.), cap del municipi de Montferrer i Castellbò, situat a la dreta del Segre.
 

El nostre interès era conèixer l’interior de l’església ja que en una anterior ocasió no vam poder accedir-hi per obres, malgrat l’amabilitat del personal de l’Ajuntament, situat en la mateixa plaça, que ens va atendre. Aquesta vegada ens mostraren el seu interior i a més van explicar-nos diferents detalls.

 
La construcció de l'actual església de Santa Maria de la Trobada, fou iniciada l'any 1602 i experimentà nombroses reformes durant el segle XVIII. Anteriorment, hi havia hagut una església romànica, construïda al segle XI i identificada com Sant Pere i Sant Feliu de Iel, advocació que es perd durant la baixa edat mitjana, moment en què l'església experimenta una profunda reforma i s'hi afegeixen els paviments de còdols encara visibles avui en dia.
 


La realització de diferents campanyes arqueològiques que es porten a terme des de l'any 1998 ha portat com a resultat una sèrie d'importants troballes com una important superposició d'estructures que il·lustren la pervivència i transformació de llocs de culte des de l'antiguitat tardana fins els nostres dies. Els treballs arqueològics daten aquesta fase cap als segles VI o VII, en una època contemporània a la implantació del cristianisme en aquest sector del Pirineu i a la creació del bisbat d'Urgell.
 


S'han identificat fins a 5 fases cronològiques:

·         Anterior al segle VI. Amb la troballa d'un mur en direcció nord-sud, tallat per una tomba amb coberta de tegulae, de tradició tardoromana. S'han trobat també materials ceràmics anteriors al segle VI fora de context i en les proximitats del jaciment.
 
·         2. Segles VI-X. Coincidint amb la consolidació del bisbat, s'estructura al voltant de la Seu d' Urgell tot un sistema d'esglésies amb finalitats diverses. Les estructures localitzades que podrien correspondre a una església d'aquesta època són una capçalera quadrada, arrebossada, i un enterrament de tegulae.
 
·         3. Segles XI-XV. Aquest temple primitiu, del que es tenen poques informacions sobre la seva estructura, fou substituït durant la primera meitat del segle XI per un temple de disposició singular, del qual en destaca una cripta que perpetua la dimensió mistèrica i martirial que tindria el temple anterior. Té una sola nau de 5,80 metres d'amplada i 20 metres de llargada. Funcionava a dos nivells diferents, ja que el presbiteri es troba elevat 2,30 metres del nivell del paviment, a causa de la cripta. Aquesta té forma rectangular, amb el mur de ponent semicircular, sobre el qual s'alçava l'absis, també semicircular, decorat amb bandes llombardes. La coberta de la cripta és una volta d'aresta que arrenquen del paviment i s'adapten a la planta, lleugerament irregular. A l'extrem oriental hi ha una finestra de doble esqueixada de pedra tosca i al mur sud, hi ha una fornícula amb fragments de bipedalia i tegulae reaprofitats dels bastiments. Ha estat excavada parcialment la necròpolis associada a aquest moment, on han aparegut una dotzena d'enterraments infantils. L'església funcionava com a església parroquial d'un poblet anomenat Iel, que fou abandonat parcialment cap el segle XII, en construir-se el castell de Montferrer i augmentar la inseguretat de la plana per la pressió militar dels vescomtes de Castellbò (l'església es troba als peus d'una de les sortides naturals de la vall de Castellbò).
 
·         4. Segles XV-XVI. L'església romànica va patir al llarg del segle XV o començaments del XVI una reforma en profunditat, probablement provocada per un creixement sobtat dels nivells per culpa de d'inundacions catastròfiques. Com a resultat d'aquesta reforma es va reduir la llargària del temple en cinc metres. La cota de la nau va anivellar-se amb la del presbiteri deixant la cripta com a un element marginal i sense ús. El conjunt es va completar amb un paviment de còdols de riu formant motius geomètrics d'una certa complexitat, de la que es troben paral·lels a esglésies pallareses. Probablement l'església va restar abandonada i al temps de la reforma va rebre una nova advocació, la Mare de Déu de la Trobada. La llegenda de la troballa de la Mare de Déu que encara es conserva al temple dataria d'aquest moment.
 
·         5. Segles XVII-XVIII. El temple actual és una construcció del segle XVII, reformat amb profunditat a mitjan del segle XVIII.  

L'excavació del jaciment encara no ha acabat. S'espera completar l'excavació de l'atri i de la capçalera, i iniciar la de l'interior de la cripta.
 

Actualment l’església és un edifici d’una sola nau rectangular capçada a llevant per una capçalera de planta quadrangular, més estreta que la nau a la qual s’obre mitjançant un arc de mig punt. La capçalera està coberta amb volta de canó i té dues finestres amb arc de mig punt. Aquesta nau és coberta per cinc trams de volta de llunetes que sostenen un llosat a doble vessant. A la part alta de la nau, als seus extrems de llevant i de ponent, hi ha dos ulls de bou amb vitralls moderns.

 
La porta del temple és a la façana occidental, i s'obre directament a la nau a través d'un arc de mig punt. Està flanquejada per dues finestres quadrangulars amb reixes de forja.  


Adossat a aquesta façana hi ha un porxo cobert per un llosat de fusta de doble vessant, més baix que la façana i amb embigats que reposen sobre uns pilars de secció quadrangular.  

Els murs laterals de l'edifici són reforçats per cinc grans contraforts a banda i banda. 

La Mare de Déu de la Trobada és un temple protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada