dimecres, 8 de febrer de 2017

SANTA MARIA I SANT JAUME DE BELLVER DE CERDANYA. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA.

Bellver de Cerdanya és una vila (1341 h. 2001) i municipi ( 2231 h. 2009) de la comarca de la Baixa Cerdanya. El municipi és un conglomerat de diferents pobles, masies aïllades i llogarrets diversos que conformen un dels més grans municipis de la comarca. Bellver és el principal nucli de la sub-comarca de la Batllia, situada al sud-oest de la Cerdanya, i que també inclou els municipis de Prullans i Riu de Cerdanya. Aquesta porció sud de la comarca també l'anomenen els de Bellver la "Petita Cerdanya".

 
Administrativament pertany a la província de Lleida, encara que els lligams històrics i geogràfics la vinculen estretament a Puigcerdà, capital de la comarca, a La Seu d'Urgell i a Ripoll i Vic. Bellver es troba a mig camí de Puigcerdà i la Seu d'Urgell.
 

La vila de Bellver de Cerdanya (1.061 m d’altitud) és situada al cim d’un turó calcari espadat en bona part, a l’esquerra del Segre, dominant el camí natural.
 
Al segle X aquest territori constituïa el pagus de Talló, que juntament amb la vall de la Llosa formà a la baixa edat mitjana la sotsvegueria de Baridà. Amb la fundació de Bellver de Cerdanya aquesta població esdevingué el centre del territori.

Bellver havia estat fundada per Nuno Sanç, senyor de Rosselló i Cerdanya, el 1225. El comte, amb la fundació de Bellver, devia pretendre també l’establiment d’una administració particular per al país del Baridà, que seria l’origen de la sotsvegueria de Baridà. Aquests privilegis, que s’inspiraven en la carta de Puigcerdà del 1182, foren confirmats per Jaume I, que ordenà també que el camí de la Seu d’Urgell a Puigcerdà passés per Bellver. El mateix monarca, dos anys més tard, concedia a la vila de Bellver l’exempció de la quèstia reial en canvi de la construcció d’una muralla amb les seves torres i fossats. Els sobirans posteriors confirmaren i fins i tot ampliaren aquests privilegis. Així, Jaume II de Mallorca, el 1277, va confirmar els drets que havia atorgat el seu pare. La seva ubicació era estratègica, a la frontera entre el comtat de Cerdanya i el comtat d'Urgell, al costat del camí Ral (avui Camí de Sant Jaume) que unia la Seu i Puigcerdà, i més enllà el Pla de Lleida amb el Rosselló i el Comtat de Foix. 

 
La consulta etimològica al DCVB ens fa aquesta definició: del llatí bĕllu vidēre, ‘bell veure’.

Dominant la visió de la vila s’aixeca el campanar de l’església de Sant Jaume, al costat de la plaça Major porticada i l’Ajuntament. Al punt més alt del turó, s’hi dreçava l’antic castell de Bellver, del qual només resta la cisterna. Prop seu hi ha l’església parroquial de Santa Maria i Sant Jaume, que segueix la tradició del gòtic català.
 
L’església de la vila de Bellver és esmentada per primera vegada l’any 1271, en què Galceran IV de Pinós vengué durant dos anys, a P. Riba de Puigcerdà tots el rèdits, les justícies i altres drets que rebia en els termes dels castells de Bellver i Prats, i en la batllia de Bolvir, excepte els redelmes del temple i de la batllia de Bellver.  

L’església de Bellver depengué en un primer moment de la gaire llunyana de Santa Maria de Talló, esdevinguda canònica, que gaudia d’una posició administrativa preponderant a la zona, tal com recull en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu. A partir del segle XVI la parròquia de Bellver aconseguí la preeminència sobre la de Talló fins el punt que els canonges de Talló es traslladaren a l’església de Bellver. 
 
L’església actual, d’estil gòtic, potser és la mateixa esmentada el 1271. Conservava la coberta de fusta original, sobre arcs de diafragmes abans d’un incendi que afectà l’església el 1897. Fa pocs anys, aquesta coberta li fou restituïda. Aquesta coberta fou restituïda, ja que després de l’incendi del 1897 havia estat substituïda per voltes de maó.   

Es tracta d'una construcció de pedra i maçoneria amb una coberta a dues aigües amb embigat de fusta. Presenta una sola nau amb sengles capelles a manera de transsepte, amb arcs formers que conformen capelles a cada costat. Quatre de les capelles laterals tenen volta de canó i dues volta d'aresta. A la façana hi ha un òcul i una obertura al costat de l'Evangeli. La portada és d'arc apuntat amb dovelles de pedra, de construcció recent.  

Als peus es troba la torre campanar, al costat de l'Epístola, de dos cossos, realitzada en pedra i maçoneria i amb rellotge incorporat. Al llarg del temps ha estat sotmesa a ampliacions i transformacions.  

L’església conserva encara la imatge de la Mare de Déu del Roser, del segle XVIII, que fou salvada el 1936. 

Al seu costat, formant part de l’edifici, l’antic convent de les monges es va reformar i s’hi ha instal·lat una sala d’exposicions sobre el Parc Natural de Cadí-Moixeró i, al pati, l’apartat de vegetació del Museu del Bosc, que té diverses seccions, com la ja instal·lada a l’antiga fàbrica del Sequer de les Pinyes. 

L'església de Santa Maria i Sant Jaume està inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Gustavo Adolfo Bécquer va passar uns mesos de l’estiu del 1860 a Bellver de Cerdanya, i visqué  L’antiga fonda de cal Patanó. Durant la seva estància va aprofitar l'estada per escriure una de les seves llegendes: "La creu del diable". Un dels punts que van inspirar la seva imaginació va ser Sant Martí dels Castells. Se'n pot veure la placa commemorativa a la façana de la que va viure. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada