dimecres, 15 de març del 2017

MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT. SALVANERA. TORREFETA I FLOREJACS. SEGARRA.

PAS A PAS PER LA SEGARRA. 

Anàvem a conèixer el castell de Florejacs quan en una corba de la carretera a Sanaüja van veure i sobrepassar l’edifici eclesial. Com és una de la nostres dèries, no podíem fer menys que  refer el camí per visitar-lo fent les fotos pertinents.  Un cartell ens explicava el nom i la majoria de les dades. 
 
 

Salvanera és un poble (65 h. 2009) situat dins l’antic terme de Florejats, a la conca del Llobregós. 

Poques dades documentals es tenen sobre l’ermita, però és interessant el fet que en una visita pastoral de l’any 1759, quedà constància que disposava dels terrenys i una petita casa al seu entorn, que permetien la manutenció de la petita església. Aquesta petita casa adjacent, ara desapareguda, possiblement respondria al fet, segons fonts orals que hauria funcionat com a escola.

 L’ermita de la Mare de Déu de la Soledat és un edifici de planta rectangular orientada a l’est i d'una sola nau sense absis. La façana principal presenta una coberta a dues aigües i un campanar de cadireta d'un sol ull semicircular.  

S'accedeix a l'interior mitjançant  una porta adovellada que forma  un arc escarser emmarcada per una motllura de pedra força considerable. La pedra clau  porta gravada una inscripció amb la data de 1781, possiblement l’any en que es van fer reformes en l’església.


La planta original de base quadrada disposa de dos contraforts  als murs de tramuntana i ponent per acabar de donar solidesa  a la coberta de doble vessant  i decorada amb un ràfec ceràmic. 

El parament dels murs està construït amb filades de carreus irregulars de pedra. 



 















A l'interior s'observa una volta semicircular amb una cornisa esgraonada que ressegueix tot el perfil interior de l'edifici i un presbiteri lleugerament elevat per un esgraó.
L'interior d'aquesta ermita, fins i tot la volta, es troba pintat de color ocre, a excepció d'una franja d'un metre i mig que arrenca des de terra, que està pintada de color salmó.  
 
A la part de l'altar hi ha tres fornícules que s'obren al mur, la central, més gran i coronada per una petxina i les dues laterals, que alberguen la figura de dos sants. L'única font de llum que il·luminen l'interior de l'ermita és un petit òcul que hi ha damunt de la portada d'accés.
La llum no permetia visualitzar l’interior però la M. Rosa  va saber captar perfectament les dues imatges del cartell indicador. 
La Mare de Déu de la Soledat de Selvanera, és una ermita inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 
 
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada