Castellar de Tost és un
nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell, i es troba a la Vall
de Tost, a la falda sud sobre el riu del mateix nom. Actualment té 17
habitants, i es troba bàsicament a 831 metres d'altitud a llevant del turó de
Ciutat.
Cal destacar
l'església encara consagrada a Sant Joan Baptista, tot i que a dins es guarden
algunes de les peces de la veïna i abandonada església de Tost (cal remarcar la
còpia del baldaquí). L’original actualment és al MNAC. A diferència de les
altres esglésies i ermites de la vall, aquesta és d'estil però no d'origen
romànic. Possiblement és el fruit d’una remodelació de l’antiga església,
probablement romànica.
La porta estava
oberta i vam poder fer un bon reportatge fotogràfic força il·lustratiu.
Es tracta d'una
església d'una sola nau, amb capçalera plana orientada a ponent i coberta amb
volta de canó rebaixada i dividida en dos trams per un arc faixó que es
perllonga per la part inferior en dues pilastres de secció rectangular
adossades als murs laterals. La volta de canó arrenca d'un fris motllurat de
guix que recorre tota la llargària de la nau.
Als peus de
l'església hi ha un cor en alt amb barana de fusta, al qual s'hi accedeix a
través d'unes escales d'obra adossades a la cantonada sud-est de l'edifici.
L'àmbit
presbiteral, que no presenta cap diferenciació constructiva en relació a la
resta del temple, presenta una porta rectangular al costat de migdia, que dóna
accés a la sagristia, i una gran fornícula en forma d'arc de mig punt, de guix,
al mur nord. Aquesta està dividida en tres fornícules. La del centre és més
gran que les laterals.
L'altar és construït
amb un pilar quadrangular de llosa amb una ara que és una gran llosa
pràcticament sense desbastar. Al mur de ponent s'hi obren tres fornícules que
acullen tres imatges de guix.
S'accedeix a
l'església per una porta d'arc de mig punt, resseguida per una motllura de
guix, centrada a la façana principal orientada a llevant. Més a munt trobem un
carreu amb la data 1881, segurament data de la remodelació, i per sobre un ull
de bou.
La façana
culmina amb un campanar d'espadanya d'un sol ull amb una petita campana de
bronze. La coberta és de teula àrab, a doble vessant i el parament és de pedra
vista, a base de blocs de pedra irregulars pràcticament sense desbastar.
El conjunt
presenta la sagristia adossada al mur meridional de l'església, de planta
trapezoïdal, obert a llevant, que presenta coberta a un sol vessant. Es
comunica amb l'església a través d'una porta. El parament és irregular. Al
centre de la façana s'obre una finestra quadrangular.
Originàriament,
d'acord amb la seva ubicació, l'església formaria part del recinte perimetral
del castell de Castellar. A la banda de ponent s'adossa una altra edificació
(amb traces d'arcs tapiats) que segurament formava part de l'antiga muralla de
Castellar. Actualment, el creixement de la superfície ocupada per la població
cap a migdia ha acabat per situar l'església al centre del nucli de Castellar.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada