dimecres, 1 de març de 2017

SANT JOAN I SANT MARTÍ DE CASTELLAR DE TOST. RIBERA DE L’URGELLET. ALT URGELL.

TERRES D’ALT URGELL. 

Castellar de Tost és un nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell, i es troba a la Vall de Tost, a la falda sud sobre el riu del mateix nom. Actualment té 17 habitants, i es troba bàsicament a 831 metres d'altitud a llevant del turó de Ciutat.

 
A la part alta del poble, penjat sobre la roca viva, trobem les restes del que fou el castell de Castellar de Tost. Malgrat que no trobem cap referència a aquesta edificació entre els documents d'Arnau Mir de Tost, tot fa pensar que no pot ser gaire posterior. Els esments més antics del lloc de Castellar són relativament tardans en relació a altres indrets de la vall de Tost. El primer esment de Castellar data de l'any 1086 en la donació d'un alou a la catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell.
 

Cal destacar l'església encara consagrada a Sant Joan Baptista, tot i que a dins es guarden algunes de les peces de la veïna i abandonada església de Tost (cal remarcar la còpia del baldaquí). L’original actualment és al MNAC. A diferència de les altres esglésies i ermites de la vall, aquesta és d'estil però no d'origen romànic. Possiblement és el fruit d’una remodelació de l’antiga església, probablement romànica.
 
La porta estava oberta i vam poder fer un bon reportatge fotogràfic força il·lustratiu.

Es tracta d'una església d'una sola nau, amb capçalera plana orientada a ponent i coberta amb volta de canó rebaixada i dividida en dos trams per un arc faixó que es perllonga per la part inferior en dues pilastres de secció rectangular adossades als murs laterals. La volta de canó arrenca d'un fris motllurat de guix que recorre tota la llargària de la nau.  

Als peus de l'església hi ha un cor en alt amb barana de fusta, al qual s'hi accedeix a través d'unes escales d'obra adossades a la cantonada sud-est de l'edifici.  

L'àmbit presbiteral, que no presenta cap diferenciació constructiva en relació a la resta del temple, presenta una porta rectangular al costat de migdia, que dóna accés a la sagristia, i una gran fornícula en forma d'arc de mig punt, de guix, al mur nord. Aquesta està dividida en tres fornícules. La del centre és més gran que les laterals.  

L'altar és construït amb un pilar quadrangular de llosa amb una ara que és una gran llosa pràcticament sense desbastar. Al mur de ponent s'hi obren tres fornícules que acullen tres imatges de guix.


S'accedeix a l'església per una porta d'arc de mig punt, resseguida per una motllura de guix, centrada a la façana principal orientada a llevant. Més a munt trobem un carreu amb la data 1881, segurament data de la remodelació, i per sobre un ull de bou.  

La façana culmina amb un campanar d'espadanya d'un sol ull amb una petita campana de bronze. La coberta és de teula àrab, a doble vessant i el parament és de pedra vista, a base de blocs de pedra irregulars pràcticament sense desbastar.
 


El conjunt presenta la sagristia adossada al mur meridional de l'església, de planta trapezoïdal, obert a llevant, que presenta coberta a un sol vessant. Es comunica amb l'església a través d'una porta. El parament és irregular. Al centre de la façana s'obre una finestra quadrangular. 

Originàriament, d'acord amb la seva ubicació, l'església formaria part del recinte perimetral del castell de Castellar. A la banda de ponent s'adossa una altra edificació (amb traces d'arcs tapiats) que segurament formava part de l'antiga muralla de Castellar. Actualment, el creixement de la superfície ocupada per la població cap a migdia ha acabat per situar l'església al centre del nucli de Castellar.

 
Sant Joan i Sant Martí de Castellar de Tost està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada