Visitàvem la
petita església de Santa Eulàlia de Pomanyons, prop del mas del mateix nom. Va
ser reedificada en aquest lloc a causa de la construcció del pantà. La causa
d’aquest trasllat és que hauria quedat sota les aigües. La seva actual situació és en l’anomenada
“Àrea del dolmen de Sòls de Riu” amb el qual comparteix l’espai.
Santa Eulàlia de
Pomanyons és una ermita romànica del segle XII. La seva senzillesa estructural,
fa que sigui una obra concebuda i executada sense gaires pretensions arquitectòniques, però
perfectament integrada en les formes constructives del segle XII, seguint la
tradició del segle XI.
És una capella
d'una nau, amb volta de canó i orientada a llevant. L’absis és semicircular amb una finestra.
L’edifici és de
petites dimensions aproximadament d’uns
10 m. de llargada per 4’5 d’amplada. No
presenta cap decoració exterior.
La coberta de
llosa de pedra està aixecada a la part de l'absis, i cobreix tota la nau a dos
vessants.
El portal d’entrada
és amb arc de mig punt amb cinc dovelles
a la part superior.
Al mur de ponent
hi ha una finestra en forma de creu, igual que Santa Maria de Palau de Rialb. Aquesta
finestra i la de l’absis son les úniques fonts de llum natural a l’interior del
petit temple.
Actualment gaudeix
un molt bon estat de conservació.
Santa Eulàlia de Pomanyons és un
edifici eclesial que forma part de l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada