divendres, 24 de març de 2017

SANT GIRVÉS DE LA HERETAT DE LA GUÀRDIA. TORRE DE RIALB. BARONIA DE RIALB. NOGUERA.

POC A POC PER LA NOGUERA.

Des de la Torre de Rialb divisàvem una construcció a certa distancia que semblava posseïa tres absis.
 
 

Sant Girvés de la Torre, va ser canviat de l'emplaçament originari per salvaguardar-lo de les aigües del pantà de Rialb.  

Es troba al sector central-sud del terme municipal, sobre un llom (448 m. alt) del marge dret del riu Rialb. L'indret és una llengua de terra que s’interna en el pantà homònim. S'alça al sud d'on el barranc d'Aubàs desguassa al pantà. 

A la Catalunya Vella trobem una dotzena de capelles dedicades a Sant Gervasi, Sant Gervàs, o Sant Girvés (variant del mateix nom). Hi ha muntanyes que porten aquest topònim, com la Serra de Sant Gervàs, cosa que dóna idea de l'antiguitat d'aquest nom.  

La primera referència de Sant Girvés és de l'any 1200, a propòsit d'una donació del mas Caserra que feren Pere, prevere i la seva neboda Guillema. Signà el document Berenguer de Sant Gervasi.  
 

En els segles XVI-XVII no hi ha documentació d'aquesta capella cosa que fa pensar que ja no tenia culte. 

És un edifici de planta basilical, gairebé amb tres naus cobertes amb volta de canó (més alta i ampla la central) i acaben a llevant, totes elles, amb un absis semicircular. Els absis laterals tenen una finestra de doble esqueixada, el central, en té dues. 

La porta és d'arc de mig punt i s'obre a la façana sud.  

A més, hi ha dues finestres en forma de creu, una a la façana de llevant i l'altre a ponent.  

Els murs són llisos, sense ornamentació. L'aparell, de carreuons, és molt uniforme i les voltes són de formigó de calç i de pedruscall.
 


Es tracta d'una obra del segle XI que segueix els models llombards. Destaca, però, l'ús de la planta basilical dins d'un perímetre quadrat, ja que és una solució poc emprada. L'exemple més monumental a Catalunya és l'església monestir de Sant Pere de Casserres. 

Sant Girvés és una església que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada