Des de la Torre de Rialb divisàvem una
construcció a certa distancia que semblava posseïa tres absis.
Sant Girvés de la Torre, va ser canviat de
l'emplaçament originari per salvaguardar-lo de les aigües del pantà de Rialb.
Es troba al sector central-sud del terme
municipal, sobre un llom (448 m. alt) del marge dret del riu Rialb. L'indret és
una llengua de terra que s’interna en el pantà homònim. S'alça al sud d'on el
barranc d'Aubàs desguassa al pantà.
A la Catalunya Vella trobem una dotzena de
capelles dedicades a Sant Gervasi, Sant Gervàs, o Sant Girvés (variant del
mateix nom). Hi ha muntanyes que porten aquest topònim, com la Serra de Sant
Gervàs, cosa que dóna idea de l'antiguitat d'aquest nom.
La primera referència de Sant Girvés és de
l'any 1200, a propòsit d'una donació del mas Caserra que feren Pere, prevere i
la seva neboda Guillema. Signà el document Berenguer de Sant Gervasi.
En els segles XVI-XVII no hi ha documentació
d'aquesta capella cosa que fa pensar que ja no tenia culte.
És un edifici de
planta basilical, gairebé amb tres naus cobertes amb volta de canó (més alta i
ampla la central) i acaben a llevant, totes elles, amb un absis semicircular. Els
absis laterals tenen una finestra de doble esqueixada, el central, en té dues.
La porta és
d'arc de mig punt i s'obre a la façana sud.
A més, hi ha
dues finestres en forma de creu, una a la façana de llevant i l'altre a ponent.
Els murs són
llisos, sense ornamentació. L'aparell, de carreuons, és molt uniforme i les
voltes són de formigó de calç i de pedruscall.
Es tracta d'una
obra del segle XI que segueix els models llombards. Destaca, però, l'ús de la
planta basilical dins d'un perímetre quadrat, ja que és una solució poc
emprada. L'exemple més monumental a Catalunya és l'església monestir de Sant
Pere de Casserres.
Sant Girvés és una església que
forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada