dimecres, 22 de març de 2017

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. LA TORRE DE RIALB. BARONIA DE RIALB. NOGUERA.

POC A POC PER LA NOGUERA. 

Visitàvem el poble de la Torre de Rialb encimbellat en un promontori que domina la part del pantà on s’uneix amb el riu Rialb.

 
La Torre de Rialb és una caseria (12 h. 2009/474 m. alt), també anomenada antigament Torradabal, situada a la riba esquerra del Rialb.  Es tracta d’un conjunt format per l’església dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, amb el seu cementiri, l’escola i cinc cases mig escampades. A la part més alta hi ha les restes d’un edifici enrunat, que conserva l’alçat d’alguns murs i s’ha interpretat com les restes d’un castell. El conjunt forma un notable conjunt arquitectònic.

L’església de Sant Iscle i Santa Victòria fou construïda al segle XI, quan es construïren diverses esglésies romàniques de la Baronia de Rialb. Al segle XIII es va fer una ampliació al costat nord i reformes romàniques.
 

Nau amb volta de canó, també ampliada al mur nord, amb finestra a llevant tapiada. De l’absis original només en queda l’inici de la corba, i ha estat modificat  amb l’afegitó d’una construcció rectangular adossada a la capçalera trapezoïdal com a sagristia 

La portalada és de mig punt, i entre aquesta i l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada d’arc de mig punt i dovelles petites. 

A ponent va construir-se una rectoria annexa que comunica amb l’església a nivell del paviment. El campanar, relativament modern a la part superior, té, a una alçada superior a la teulada, una obertura tapiada amb l’arc de mig punt, que és l’indici d’un campanar anterior.
 

El parament és de blocs regulars, escairats i disposats en filades, més grans a la part superior. En els murs es veuen els forats de les bastides romàniques.  

Queda tot visible el mur situat a migdia, on hi ha el fossar i una placeta. 

De l’any 1944 són al fossar dues esteles funeràries de pedra amb una creu en relleu. 

Sant Iscle i Santa Victòria és un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Yext i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada