divendres, 3 de març de 2017

SANT MARTÍ DE TOST. RIBERA D’URGELLET. ALT URGELL.

TERRES D’ALT URGELL.  

L’església de Sant Martí també dedicada a Sant Ponç, és situada a un extrem de l’antic caseriu que formava el poble de Tost, avui enrunat.

 
La referència històrica més antiga del castell i del terme de Tost és de l’any 815, La vila de Tost apareix esmentada en el document del 982, en que el bisbe Sal·la donava l’església de Sant Miquel de Montpolt a Ot de Solanes i al seu fill Mir. La parròquia de Tost és una de les esmentades el l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. 

La notícia més antiga que es coneix de l’església de Sant Martí de Tost data de l’any 1030, en què es publica el testament sacramental de l’ardiaca Bernat, germà d’Arnau Mir de Tost. L’església de Sant Martí fou consagrada l’any 1040 pel bisbe Eribau d’Urgell  a petició d’Arnau Mir de Tost i de la seva muller Arsenda, fundadors i principals dotadors de la mateixa, segons el document conservat a l’arxiu Capitular de la Seu d’Urgell. En l’acta de consagració de l’església del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, hi consta, com una de les esglésies confirmades com a possessió del monestir.
 
L’any 1046 Arnau Mir de Tost reconeixia que posseïa la parròquia de Tost en feu de l’església d’Urgell per donació del bisbe Ermengol. 

 
En els seus respectius testaments, Arnau Mir de Tost i la seva muller, Arsenda, feren noves deixes a favor de l’església, Per la seva part Arnau Mir deixà a la seva filla Letgarda i al seu nét Guerau, la parròquia de Tost, juntament amb la de Montan, Noves i el Pla.  

El lloc de Tost és esmentat en documents de venda o donació de terres del segle XI, i en l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins a l’any 1080. On consta en donació un alou situat al terme del castell de Tost. 

En les visites realitzades per manament de l’arquebisbe de Tarragona, Guillem de Rocabertí, a la diòcesi d’Urgell, els anys 1312 i 1314, consta dins el deganat d’Urgellet l’església parroquial de Sant Martí de Tost. 

L’actual església de Sant Marti de Tost és un gran edifici, la construcció del qual cal situar en època gòtica o posterior. I que conserva a les seves façanes de migdia i de ponent vestigis importants d’una església anterior, probablement la consagrada l’any 1040.
 


Destaquen a la façana sud tres finestres de doble esqueixada i una porta paredada dovellada on s’alternen, amb una clara intenció decorativa els gres vermell amb els carreus de calcària blanca, tècnica utilitzada en altres edificis del segle Xi. 

A la façana de ponent, al costat de la porta actual del temple, integrats en un llenç de mur que destaca de la resta i mig tapats per un contrafort, es conserven els vestigis d’un altre portal adovellat, amb un arc format per dovelles de gres vermellós fosc. 

Els paraments antics, que es diferencien de la resta de la construcció pel seu aspecte més ordenat, són formats per carreus ben escairats, disposat en filades irregulars però força uniformes. 

Poca cosa es pot dir de l’estructura original però sembla clar que és una obra culte realitzada amb un correcte domini del mecanismes constructius i tecnològics  del moment que es construí, possiblement l’any 1040, data de la seva consagració.

 
Quan el bisbe Eribau d'Urgell consagrà, el 1040, l'església parroquial de Sant Martí, també va ser dotada de béns i relíquies ofertes per l'Abat Oliba de Ripoll. A aquests tresors s'han d'afegir un escrit autògraf i una arqueta en forma de creu que es conserva, des del 1924 al Museu Episcopal de Vic. A aquest museu es guarda també una part del baldaquí de l'altar dels segles XII-XIII. L'altra és al Museu Nacional d'Art de Catalunya.  

Sant Martí de Tost és una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. Recentment s’han fet obres de restauració.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada