dimecres, 29 de març de 2017

SANTA MARIA DE PALAU DE RIALB. BARONIA DE RIALB. NOGUERA.

POC A POC PER LA NOGUERA. 

Visitàvem l’església de Santa Maria de Palau de Rialb. L’edifici, situat en el caire del serrat, és troba enlairat, i voltat de camps de conreu. 

Palau de Rialb és un llogaret de poblament disseminat (13 h. 2009), vora el límit municipal d’Artesa de Segre, a la vall de la riera de Torreblanca.
 


És esmentada en l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell.  

L’acta de repoblament promoguda pel comte Ermengol d’Urgell va aconseguir la colonització de la zona. En els segles XI i XII es construeixen gran part de les esglésies romàniques de la Baronia de Rialb. L’església i la parròquia pertanyien al priorat de Santa Maria de Meià des del segle XI. 

Església romànica d'estil llombard, segurament de cap a finals del segle XI. Consta de tres naus de tres trams cobertes amb voltes de canó de mig punt recolzades en dos arcs torals igualment de mig punt. Les tres naus, estan separades per arcs formers de punt rodó damunt robustos pilars quadrats, reforçats lateralment per pilastres d'escàs relleu. 

La capçalera està constituïda per tres absis semicirculars, el central més gran i decorat externament per lesenes i, sota la cornisa, per finestres cegues. Els laterals, més baixos, presenten lesenes que es prolonguen en arcs cecs grans, tres i quatre respectivament. Tots els absis tenen finestres de doble esqueixada; el central en té tres, els laterals una al seu centre; totes elles són ornades externament un bordó damunt l'arc. Els tres absisi són coberts en lloses de pedra.
 


La decoració de les façanes és resolta amb un gran rigor compositiu, que només és alterat a l’absis principal, on la finestra central interromp una lesena, resultat d’un error en la distribució dels plafons i la seva distribució amb les finestres. Hi ha arcuacions tot al llarg del mur sud en els seus dos nivells, igual que la resta del mur nord romànic. 

Al segle XV es va esfondrar la volta i la coberta es va substituir per una encavallada de fusta i teules. 

La façana principal, a ponent, té el portal en arc de mig punt dovellat precedit d'unes grades de planta semicircular; a mitja alçada hi ha oberta una petita finestra d'arc de mig punt i, coronant la minsa cornisa a doble vessant, una espadanya de dos ulls amb sengles petites campanes. La de  l'esquerra és obrada amb el casc d'una bomba que no va esclatar en la guerra civil del 1936-39.

Tot i que actualment no n'hi ha cap campanar de torre, en resten alguns murs que mostren que n'hi havia hagut un d'adossat al mur nord a base de grans carreus, que ara, alguns caiguts en la seva base, tenen fortes mostres d'erosió.


Entre els anys 1914 i 1916 mossèn Serra i Vilaró va fer l'aixecament i descripció del plànol del temple i va ser fotografiat per en Josep Puig i Cadafalch.  

Durant la guerra civil espanyola s'hi saquegen i cremen elements històrics i artístics. L'any 1954 s'erigeixen els altars actuals pintats per A. Gabriel de Ponts. 

L'edifici ha estat recentment restaurat i dignificat, especialment el sector de ponent on havia adossada la casa rectoral, cosa que ha produït importants alteracions en aquesta façana. S’hi celebra culte algunes vegades l’any. 

Està considerada com una de les més formoses esglésies romàniques de La Baronia de Rialb. L’església de Santa Maria de Palau és un edifici que s’inscriu plenament en les formes de l’arquitectura llombarda del segle XI. 
 
Santa Maria de Palau és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada