Visitàvem l’església
de Santa Maria de Palau de Rialb. L’edifici, situat en el caire del serrat, és troba
enlairat, i voltat de camps de conreu.
Palau de Rialb és un llogaret
de poblament disseminat (13 h. 2009), vora el límit municipal d’Artesa de
Segre, a la vall de la riera de Torreblanca.
És esmentada en
l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell.
L’acta de
repoblament promoguda pel comte Ermengol d’Urgell va aconseguir la colonització
de la zona. En els segles XI i XII es construeixen gran part de les esglésies
romàniques de la Baronia de Rialb. L’església i la parròquia pertanyien al
priorat de Santa Maria de Meià des del segle XI.
Església
romànica d'estil llombard, segurament de cap a finals del segle XI. Consta de
tres naus de tres trams cobertes amb voltes de canó de mig punt recolzades en
dos arcs torals igualment de mig punt. Les tres naus, estan separades per arcs
formers de punt rodó damunt robustos pilars quadrats, reforçats lateralment per
pilastres d'escàs relleu.
La capçalera
està constituïda per tres absis semicirculars, el central més gran i decorat
externament per lesenes i, sota la cornisa, per finestres cegues. Els laterals,
més baixos, presenten lesenes que es prolonguen en arcs cecs grans, tres i
quatre respectivament. Tots els absis tenen finestres de doble esqueixada; el
central en té tres, els laterals una al seu centre; totes elles són ornades externament
un bordó damunt l'arc. Els tres absisi són coberts en lloses de pedra.
La decoració de
les façanes és resolta amb un gran rigor compositiu, que només és alterat a
l’absis principal, on la finestra central interromp una lesena, resultat d’un
error en la distribució dels plafons i la seva distribució amb les finestres.
Hi ha arcuacions tot al llarg del mur sud en els seus dos nivells, igual que la
resta del mur nord romànic.
Al segle XV es
va esfondrar la volta i la coberta es va substituir per una encavallada de
fusta i teules.
La façana
principal, a ponent, té el portal en arc de mig punt dovellat precedit d'unes
grades de planta semicircular; a mitja alçada hi ha oberta una petita finestra
d'arc de mig punt i, coronant la minsa cornisa a doble vessant, una espadanya
de dos ulls amb sengles petites campanes. La de l'esquerra és obrada amb el casc d'una bomba
que no va esclatar en la guerra civil del 1936-39.
Tot i que actualment no n'hi ha cap campanar de torre, en resten alguns murs que mostren que n'hi havia hagut un d'adossat al mur nord a base de grans carreus, que ara, alguns caiguts en la seva base, tenen fortes mostres d'erosió.
Entre els anys 1914 i 1916 mossèn Serra i Vilaró va fer l'aixecament i descripció del plànol del temple i va ser fotografiat per en Josep Puig i Cadafalch.
Durant la guerra
civil espanyola s'hi saquegen i cremen elements històrics i artístics. L'any
1954 s'erigeixen els altars actuals pintats per A. Gabriel de Ponts.
L'edifici
ha estat recentment restaurat i dignificat, especialment el sector de
ponent on havia adossada la casa rectoral, cosa que ha produït importants
alteracions en aquesta façana. S’hi celebra culte algunes vegades l’any.
Està considerada
com una de les més formoses esglésies romàniques de La Baronia de Rialb. L’església de Santa Maria de Palau és un
edifici que s’inscriu plenament en les formes de l’arquitectura llombarda del
segle XI.
Santa Maria de Palau és una església inclosa en l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada