MONESTIR DE SANTA MARIA DE RIUDAURA. GARROTXA

PASSEJANT PER LA GARROTXA

El poble de Riudaura (255 h. 2006/ 572m. alt.) és situat al centre de la vall de Ridaura que el coll dels Morts separa del veí terme d’Olot, aïllant-la. Gran part de la població habita en masies disseminades.

El topònim més antic de la contrada es refereix a una vall “erma i deserta” de nom “Riodazzari” (etimologia encara discutida), i s’esmenta en l’acta de fundació.

El monestir es va construir al 852 pel Comte Guifré de Girona-Besalú que volia controlar aquestes allunyades i transitades terres. Era un monestir de monjos benedictins. Al mateix temps que el va dotar econòmicament. Les donacions comtals inicials comprenien les esglésies de Sant Joan dels Balbs, Sant Pere i Santa Margarida de Bianya. La primera església  fou consagrada pel bisbe Sunifred de Girona l’any 858.

L’any 937 el comte Sunyer de Barcelona, ja que malgrat les donacions inicials fou un monestir de poca vitalitat, l’uní, en qualitat de priorat al monestir occità de La Grassa i l’any 950 fou consagrada una església nova. Després de fer importants reformes, el 1100 encara fou consagrada una nova església.

La jurisdicció civil sobre el lloc era dels priors del monestir, però la criminal pertanyia als vescomtes de Bas. Aquests, el 1224, atorgaren el privilegi d’exempció del dret d’host i cavalcada, i el 1248 Gueraua d’Anglesola, vescomtessa vídua de Bas, a fi d’incrementar el poblament del lloc, concedí una carta de franqueses amb nobles garanties de caràcter penal, processal i de protecció als qui acudien al mercat. Encara el 1266 el vescomte Hug d’Empúries (casat amb Sibil·la de Bas, filla de Gueraua) ratificà anteriors privilegis. El 1415 els prohoms de la universitat o comú de Riudaura crearen una Pia Almoina.

Tingué una petita comunitat d'un prior i quatre o cinc monjos. Durant els segles següents va dependre d'aquest, fins que el 1431 fou unit al monestir de Sant Joan de les Abadesses, decisió que fou revocada pel papa Nicolau V el 1452. El monestir decaigué amb els abats comendataris, alhora que intentava deslliurar-se de la dependència de l’abadia occitana. Finalment l’any 1592, el papa Climent VIII l'uní al monestir de Sant Pere de Camprodon. Malgrat això, la llista de priors arriba fins al 1835. Al primer terç del segle XIX, amb la desamortització de Mendizábal, van marxar els darrers monjos i el monestir com a tal va desaparèixer, restant només l’església de santa Maria i alguns “emprius” (terres d’ús comunal) que passaren a mans particulars en diferents moments del segle XIX i XX.

El segle XV l’antic monestir de Santa Maria va ser arrasat per un terratrèmol, i s’hi aixecà una petita església. Durant l’època monacal el poble degué tenir església parroquial pròpia, separada de la del monestir, sota l’advocació de Sant Joan i Sant Pere. Ara l'església del monestir és la parroquial de Ridaura, l’edifici  fou refet posteriorment i modificat novament el 1799 (portal barroc). Al seu costat hi ha una masoveria dita el Monestir o l'Abadia, amb una petita torre rodona, tot el que resta de l'antic cenobi medieval.

L'actual església és un edifici del segle XVIII. La porta d’accés és situada a la façana de ponent, bastida en pedra del país poc treballada. A la part superior hi ha una fornícula que acull la imatge de la Verge amb l'Infant. Al carreu que fa de llinda es pot llegir la data inscrita de 1799 amb una forma decorativa al bell mig. 

A l'interior del temple es pot llegir "NEMO PREZVMAT ACCE DERE INDIGNVS ANSELIMVS 1723" i "ACCENDE NVANDO PVRVN'TE IPSUM INVENERIS THEOPHYLACTUS 1723".

Els púlpits conservats a l'interior de l'església, estan decorats amb estuc blanc i els detalls ornamentals de fullatges daurats. Estan coronats per un teuladet damunt del qual dos àngels sostenen la creu. Disposen de cinc costats amb els següents motius ornamentals:^[ En el primer púlpit hi apareix la inscripció "CURATO PARRAL DE. S. MARIA DE RIUDAURA", i un brau com a símbol d'un evangelista. En el segon púlpit, hi apareix inscrit I H S, una àliga i un lleó com a símbols evangelistes, un escut d'armes, un cap d'àngel, la frase ALCALDIA NACIONAL DE RIUDAURA i un nus i unes mans.

La vila de Riudaura, cresqué probablement fruit de la influència del monestir, i es configurà el nucli urbà a l’entorn de la capella de sant Marçal (actualment l’edifici de l’ajuntament). El terme de Riudaura s’ha mantigut gairebé invariable des de la seva fundació al segle IX.

Durant les guerres carlines, Riudaura tingué un paper important, esdevenint un feu de resistència carlina fins al darrer moment, no en va, la fi de la tercera guerra carlina es firmà  Riudaura, a l’hostal de la corda el 1875.

El monestir de Santa Maria de Riudaura fou està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau