PASSEJANT PER
LA GARROTXA
El poble de la Pinya (155 h.2005/483
m. alt) és situat a l’extrem nord de la Vall, entre les serres de la Rauta i de
Sant Valentí. És centrat per l’església parroquial de Santa Maria i per molt
poques cases, ja que la majoria del seu poblament és disseminat.
El lloc apareix esmentat el 958 (Pinna).
És anomenat parròquia del vescomtat i s’inclou en la donació testamentària que
va fer el comte Guifre de Besalú a la catedral de Girona. Poc després, en l'any 982, el rei Lotari va
donar un alou en el lloc de la Pinya al monestir de Santa Maria de Ripoll.
A partir del segle XI, aquest cenobi va compartir la jurisdicció sobre el lloc
de la Pinya i la seva parròquia amb els vescomtes de Bas.
És documentat que des del 1011 es
feien obres a l’església, que va ser consagrada el 1022 per Oliba (aleshores
feia poc temps que era abat de Ripoll), segons que li pregà el bisbe Pere Otger
de Girona. En aquesta ocasió el bisbe de Girona va cedir a l’abadia de Ripoll
els delmes i les primícies de la parròquia, que des d’aleshores va ser
possessió de Ripoll.
D’aquest edifici, que tenia una sola nau i estava capçat a llevant amb un
absis semicircular, pràcticament no en queda res doncs el temple va ser
profundament reformat en el segle XVIII, segons consta amb la data de 1770
incisa damunt l'òcul del frontis al damunt del portal i de la fornícula. S’hi
van afegir capelles laterals, es va reformar tot l'interior, es va construir la
torre campanar i també es va refer la façana de ponent.
De la fàbrica romànica es conserva
part dels murs de migdia i de ponent i la porta tapiada a migdia, però sembla
que aquesta part conservada no pertany a l’església consagrada per Oliba, sinó
a una obra posterior, ja que els carreus són grans i sense polir.
El lloc formà part del vescomtat de
Bas. El 1472 rebé un privilegi del vescomte Bernat Joan de Cabrera atorgat als
veïns de la Pinya.
Consta d'una nau coberta amb una
volta de canó i d'un passadís al costat esquerre; té un cor i la capçalera
recta. Els seus murs són de carreus als baixos, arrebossats i pintats de rosa
pàl·lid la resta.
El campanar té un primer cos de
planta rectangular i un de segon octagonal coronat per una cornisa motllurada amb
petits pinacles als angles i una teulada piramidal vuitavada coberta de plaques
de coure i amb un petit pinacle al cim. La cel·la queda oberta amb finestres
d'arc de mig punt, una a cada costat altern; els seus murs són de carreus
irregulars. L'escala que puja pel seu interior és d'obra i va de paret a paret
sobre voltes catalanes.
Fins l'any
1936 es venerava en aquest temple una talla de la Mare de Déu, del segle XII,
coneguda també com la Mare de Déu de la Cabeça. Rebia aquest nom a causa de la
desproporció del seu cap i per aquest motiu els fidels hi acudien per evitar
mals de cap. En el segle XVII li van col·locar una corona metàl·lica. Es creu
que va ser traslladada al Museu Arqueològic d'Olot als inicis de la Guerra
Civil, però malauradament això no va ser suficient per a evitar la seva
desaparició l'any 1939. La imatge de la Mare de Déu que hi ha a l’interior de
l’església és obra de Modest Fluvià. També és d'especial interès la pica
baptismal d'immersió procedent de Sant Joan dels Balbs datada del segle
XII.
A la Pinya
es pot visitar, a més, els antics rentadors públics, en bon estat de
conservació.
Santa
Maria de la Pinya és
una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Aprofito dues fotografies tretes d'arxius d'internet.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada