PASSEJANT
PER LA GARROTXA
Puigpardines
és un poble (127 h. 2009) situat al SE de Sant Privat d’en Bas, a la dreta del
Gurni o Gurn, afluent, per l’esquerra, del Fluvià.
La primera notícia està documentada
l'any 1060, en què consta com a parròquia. L’antiga església de Santa
Maria de Puigpardines, va ser cedida el 1108 pel bisbe Bernat Umbert de Girona
i per la vescomtessa Ermessenda, muller d’Udalard Bernat de Milany, els
canonges agustinians del priorat de Santa Maria de Manlleu que fundaren
el priorat de Puigpardines.
Una pabordia canonical regida per un canonge paborde o prepòsit; tenia només un
o dos preveres i algun servent.
L'any 1362, segons el Llibre
verd dels feus de la Seu de Girona, consta encara com a pertanyent al
priorat de Manlleu.
Fou famosa l’anomenada Confraria
d’En Bas, establerta en aquesta església, que agrupava nobles i pagesos (s.
XIII-XIV). Des del segle XV no hi residí cap canonge i a partir del 1592
esdevingué simple parròquia rural, aviat convertida en sufragània de la de Sant
Privat d’En Bas.
És un temple
originàriament romànic que ha sofert un seguit de transformacions al
llarg dels anys que desmereixen les seves línies primigènies.
Amb els terratrèmols del segle
XV es va esfondrar l'absis i en reformar-la van construir al seu lloc
la porta d'entrada. Al ser ampliada
s’afegiren dos cossos i un absis renaixentista pobre.
La porta d'entrada estava situada
antigament al frontispici de ponent, amb l'arc sostingut per dues columnes
de fust monolític i els capitells amb ornamentacions
florals. Actualment està tapiada. Al seu costat s’eleva
una gran torre amb campanar.
El temple fou novament modificat
durant el segle XVIII i conservà fins a l’any 1936 unes pintures al fresc de
Joan Carles Panyó.
La rectoria actualment és utilitzada com a casa de colònies
Santa Maria de Puigpardines és un monestir protegit
com a Bé Cultural d’Interès Local.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada