Sant
Llorenç de Cerdans,
en francès (Saint-Laurent-de-Cerdans) és una vila i comú del
Vallespir (1.136h.2015/ 680 msnm.) a la comarca natural de l’Alt Vallespir.
La vall de Sant Llorenç de Cerdans
està definida pel curs de la Quera, també anomenada Ribera de Sant
Llorenç. Aquest curs d'aigua és format per la unió de les rieres de Vila-roja i
de Costoja que provenen, totes dues, del terme de Costoja, de tal manera que
el terme comunal de Costoja és, de fet, la continuïtat geogràfica del terme de
Sant Llorenç de Cerdans: la vall de la Quera i els seus afluents. Alhora, tota
aquesta vall es decanta cap al Tec, que és el límit nord-oest de la vall i
de la comuna de Sant Llorenç de Cerdans.
Sant Llorenç de Cerdans es crea, en
forma de cellera, al voltant de l'església parroquial de Sant Llorenç
de Cerdans i el seu cementiri, a partir de la qual la
vila comença a créixer seguint els camins que en sortien en direcció
a Prats de Molló, Arles i els Banys d'Arles. 
Sant Llorenç de Cerdans apareix a la
història com una part del territori de Costoja donada al monestir de Santa
Maria d'Arles el 988 pel comte de Cerdanya, Oliba Cabreta. Però
l’església, es esmentada en primer cop en una butlla de l’any 1011, era una
sufragània de santa Maria de Costoja i a través d’aquesta depenia del monestir
de Santa Maria d’Arles. Aquesta subjecció a la parròquia de Costoja es comprova
en l’acta de consagració de Santa Maria de Costoja del l’any 1142. Més endavant al segle XVII,
s’independitzà de l’església matriu.
L’any 1159 l’església de Sant
Llorenç fou consagrada de nou per Artau, bisbe d’Elna, desprès d’haver estat
reconstruïda per l’abat d’Arles i el rector, els fidels i els prohoms de
Costoja. Durant la cerimònia , l’abat d’Arles va donar-li com a sagrera un
espai de dotze passes al seu voltant i el bisbe d’Elna el va consagrar per tal
que s’enterressin els cossos del morts. Un espai tan petit consagrat és
excepcional, però no és pas un cas únic, ja que se’n troben d’altres exemples
al sud dels Pirineus.
El nom sencer de Sant Llorenç de
Cerdans no apareix fins al 1359 (Sent Lorenç de Serdans), moment en què
sembla que s'establí en el lloc una colònia important de cerdans cridats
per l'abat d'Arles per tal de repoblar la vall. Entre els masos antics de la
vall de Sant Llorenç hi havia el Mas Cerdà.
L’abat d’Arles, senyor del lloc, posseïa
el 1414 tota la jurisdicció civil i el dret de costell (pal on es lligava el
qui era condemnat a la vergonya pública), mentre el rei conservava l’alta
justícia. El mateix any l’abat va fer una crida perquè ningú s’acostés al mur
amb una ballesta tensada.
L’observació del plan cadastral del
segle XIX mostra clarament el traç de l’espai consagrat al voltant de
l’església. Aixó de certa manera ho confirmen
les vistes aèries de l'Institut Géographique National francès
on s'aprecia perfectament el traçat de la vila antiga, amb els seus ravals cap
al nord.
L’abril de 1793 hi tingué lloc un
avalot amb motiu de la prohibició, per part de la Convenció Nacional francesa,
de la processó de dijous sant; hi hagué una cruel repressió i els veïns
demanaren auxili al general Ricardos, aleshores capità general de Catalunya,
fet que originà la Guerra Gran.
L’actual església de Sant Llorenç de
Cerdans que ocupa la part més alta del poble fou construïda de nou en 1838-84.
No he sabut trobar dades de l’actual edifici, però incloc una fotografia de
l’interior del temple trobada en una pàgina web del mateix ajuntament.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada