dimarts, 29 de gener del 2019

SANT LLORENÇ DE CERDANS. VALLESPIR. CATALUNYA NORD

PETJADES PEL VALLESPIR

Sant Llorenç de Cerdans, en francès (Saint-Laurent-de-Cerdans) és una vila i comú del Vallespir (1.136h.2015/ 680 msnm.) a la comarca natural de l’Alt  Vallespir. 

La vall de Sant Llorenç de Cerdans està definida pel curs de la Quera, també anomenada Ribera de Sant Llorenç. Aquest curs d'aigua és format per la unió de les rieres de Vila-roja i de Costoja que provenen, totes dues, del terme de Costoja, de tal manera que el terme comunal de Costoja és, de fet, la continuïtat geogràfica del terme de Sant Llorenç de Cerdans: la vall de la Quera i els seus afluents. Alhora, tota aquesta vall es decanta cap al Tec, que és el límit nord-oest de la vall i de la comuna de Sant Llorenç de Cerdans.

Sant Llorenç de Cerdans es crea, en forma de cellera, al voltant de l'església parroquial de Sant Llorenç de Cerdans i el seu cementiri, a partir de la qual la vila comença a créixer seguint els camins que en sortien en direcció a Prats de Molló, Arles i els Banys d'Arles.          

Sant Llorenç de Cerdans apareix a la història com una part del territori de Costoja donada al monestir de Santa Maria d'Arles el 988 pel comte de Cerdanya, Oliba Cabreta. Però l’església, es esmentada en primer cop en una butlla de l’any 1011, era una sufragània de santa Maria de Costoja i a través d’aquesta depenia del monestir de Santa Maria d’Arles. Aquesta subjecció a la parròquia de Costoja es comprova en l’acta de consagració de Santa Maria de Costoja  del l’any 1142. Més endavant al segle XVII, s’independitzà de l’església matriu.

L’any 1159 l’església de Sant Llorenç fou consagrada de nou per Artau, bisbe d’Elna, desprès d’haver estat reconstruïda per l’abat d’Arles i el rector, els fidels i els prohoms de Costoja. Durant la cerimònia , l’abat d’Arles va donar-li com a sagrera un espai de dotze passes al seu voltant i el bisbe d’Elna el va consagrar per tal que s’enterressin els cossos del morts. Un espai tan petit consagrat és excepcional, però no és pas un cas únic, ja que se’n troben d’altres exemples al sud dels Pirineus.

El nom sencer de Sant Llorenç de Cerdans no apareix fins al 1359 (Sent Lorenç de Serdans), moment en què sembla que s'establí en el lloc una colònia important de cerdans cridats per l'abat d'Arles per tal de repoblar la vall. Entre els masos antics de la vall de Sant Llorenç hi havia el Mas Cerdà.

L’abat d’Arles, senyor del lloc, posseïa el 1414 tota la jurisdicció civil i el dret de costell (pal on es lligava el qui era condemnat a la vergonya pública), mentre el rei conservava l’alta justícia. El mateix any l’abat va fer una crida perquè ningú s’acostés al mur amb una ballesta tensada.


L’observació del plan cadastral del segle XIX mostra clarament el traç de l’espai consagrat al voltant de l’església. Aixó de certa manera ho confirmen  les vistes aèries de l'Institut Géographique National francès on s'aprecia perfectament el traçat de la vila antiga, amb els seus ravals cap al nord.

L’abril de 1793 hi tingué lloc un avalot amb motiu de la prohibició, per part de la Convenció Nacional francesa, de la processó de dijous sant; hi hagué una cruel repressió i els veïns demanaren auxili al general Ricardos, aleshores capità general de Catalunya, fet que originà la Guerra Gran.


L’actual església de Sant Llorenç de Cerdans que ocupa la part més alta del poble fou construïda de nou en 1838-84. No he sabut trobar dades de l’actual edifici, però incloc una fotografia de l’interior del temple trobada en una pàgina web del mateix ajuntament.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada