En les visites d’aquest dia gaudíem de
la companyia i del mestratge d’en Antonio Mora. Va ser un dia força singular
per conèixer indrets del nostre país com la “Sauva Negra” i ser acompanyats per
un “sherpa” de luxe. Si fos possible ens agradaria tornar a poder comptar més
cops la seva presència amigable.
El poble dels Hostalets de Balenyà
(3 219 h.2005/587 msnm.) sorgí al segle XVI, com indica el nom, en uns petits
hostals de camí ral, que consten des del 1553 sota la cura de Gervasi Riera,
tot i que no adquiriren certa importància fins al segle XIX. A més del poble
dels Hostalets de Balenyà, que deté la capitalitat del municipi, el terme
comprèn la vella parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, actual santuari de la
Mare de Déu de l’Ajuda, anomenat popularment com l’Ajuda, que centra un sector
de masos.
El Santuari de la Mare de Déu de
l’Ajuda és un monument estimat pels habitants de Balenyà. Citada el 955 amb la
vila rural anomenada "Balagnans".
Enmig d’una plana, vers la part de
ponent del terme de Balenyà, al peu de la serralada de Puigsagordi i la
Pullosa, es troba aquest Santuari. El Santuari de la Verge de l'Ajuda, situat
als afores dels Hostalets de Balenyà, va
ser en temps antics el nucli del municipi. Es creu que l'església ja devia
estar edificada a finals del segle IX quan es va restaurar la diòcesi
de Vic després de la reconquesta portada a terme per Guifré el
Pilós i probablement es va començar a construir a partir de l'inici del
segle VI. El nom de Santuari de la Verge de l'Ajuda és el nom que se li dóna
actualment, ja que el nom original era Sant Fructuós de Balenyà.
Entorn del 1081 hom devia substituir
la vella església per una altra de nova, ja que l’any 1081 en el seu testament
la senyora Ermetruit llegà quatre sous per a la dedicació de Sant Fruitós, però
la dedicació del temple no es realitzà fins al 5 de març de 1083 quan el bisbe
de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, a petició de diversos feligresos, acudí al
lloc de Balenyà a consagrar l’església construïda en honor de sant Fruitós,
bisbe i màrtir, i als seus diaques, sants Aurigi i Eulogi. En aquesta ocasió,
el bisbe donà a l’església un cementiri de trenta passes i li confirmà les
primícies i totes les seves oblacions, mentre es mantingués sota la subjecció i
el domini de la canònica de Sant Pere de Vic, amb totes les coses que li
pervinguessin. També li assignà un terme parroquial. El bisbe decretà que
l’església de Sant Mamet a Seva estigués sempre subjecta i fos domini de
l’església de Sant Fruitós.
Molts fets han ocorregut durant la
història com per exemple que els francesos destruïssin l'antiga imatge de la
Verge o el canvi de nom. Ha tingut noms tan diversos com Santa Maria de les
Dones (s. XII) o Verge de la Bona Sort (s. XVII). El nom actual prové del segle XVIII quan
la població venia a demanar a la Verge protecció en cas d'una epidèmia de
pesta.
L’edifici del Santuari és adossat a
la casa de l’antiga rectoria. Davant l’església hi ha el clos de l’antic
cementiri i el comunidor.
L’església romànica era d’una sola
nau. Avui conserva aquesta disposició, però és capçada a llevant per un absis
poligonal el qual substitueix l’original, segurament semicircular. La nau ha
estat modificada amb la construcció d’unes capelles, el segle XVIII, afegides,
dues a cada costat. Al cantó de tramuntana de la nau hi ha la capella fonda. Es
tracta d’un cos d’edifici barroc, gairebé rococó d’una gran qualitat, amb
motllures fines, angles arrodonits, absis semicircular i coberta amb cúpula
semisfèrica i llanterna.
A mà dreta de l’absis, pentagonal,
irregular, hi ha la sagristia i el campanar. L’estructura interior és totalment
barroca, però les façanes de fora, sobretot la de migjorn, conserven el
parament original, rematat per un fris d’arcuacions llombardes, encara que tot
l’edifici sigui sobrealçat. La façana principal és barroca i presenta una
portalada ben tallada amb relleus.
L’interior del campanar, més que no
pas l’exterior, permet una lectura d’estils més diferenciats. El campanar té
una base romànica amb bandes de tipus llombard i finestres geminades,
actualment tapiades. L’últim pis mostra la seva construcció d’època ja gòtica,
coetània de l’absis, igual com els finestrals, que tenen uns arcs de punt
d’ametlla, i les mènsules, damunt les quals es recolzaven les arcuacions de les
voltes gòtiques. Avui la coberta d’aquest pis és un terrat de bigues de
formigó. L’acabament que remata és barroc.
L’augment de la devoció a la imatge
mariana féu que s’emprenguessin diverses obres de reforma consistents a
mantenir en bon estat el temple i restaurar diverses parts de l’edifici que
havien estat modificades. Entre els anys 1626 i 1642 es van construir les
capelles laterals per encabir-hi els altars del Roser i de sant Isidre, mentre
era construïda l’actual portada del temple, malmesa durant la guerra civil del
1936-1939 i restaurada recentment.
L’església, però, ja havia sofert
l’espoliació i l’incendi del 1654, quan les tropes franceses, fins feia poc
temps amigues, s’havien convertit en enemigues i varen saquejar diversos pobles
i esglésies de la comarca, entre elles la de Sant Fruitós de Balenyà.
La darrera reforma del temple va
tenir lloc al principi del segle XVIII, entre els anys 1701 i 1718; l’obra
principal fou el realçament de la nau, que emergeix per sobre la façana del
segle anterior, amb un gran rosetó. Aquesta reforma motivà altres obres
d’adaptació de les capelles laterals i de la sagristia, mentre que l’absis
romànic fou substituït pel presbiteri actual i a l’exterior fou construït un
comunidor. A partir d’aquest moment només s’hi ha afegit la capella del
Santíssim.
El Santuari
de la Mare de Déu de l'Ajuda és
una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada