Miravé és una de les
cinc entitats de població del municipi de Pinell de Solsonès.
Poble de poblament íntegrament
dispers que abasta l'extrem nord-oriental del terme municipal, l'mita al
nor-oest amb el poble de Clarà (municipi de Castellar de la
Ribera), al nord-est amb el terme de Castellvell (del terme municipal
d'Olius), al sud-est amb el terme de Llobera i al sud-oest amb el
poble de Sant Climenç.
El nucli del poble es va formar a
redós de la parròquia de Sant Pere de Miravé que està situada
al tossal de Miravé, a uns 885 msnm.
L’església es documentada ja el 16
de novembre de 1099, quan Pere, fill de Ramon, juntament amb el seu fill Ramon
Pere, fa donació a Déu de l’església que el veïnat anomena de Sant Pere, i què
és al comtat d’Urgell, dins els límits del Castell de Miraver.
També consta en la relació d’esglésies
pertanyents a la canònica de Solsona, segons la butlla del papa Eugeni III del
3 de març de 1150, dirigida al prepòsit Guillem. Així mateix, consta a la
segona consagració de l’església de Solsona , l’any 1163, i a la butlla del
papa Alexandre III, del l’any 1180, adreçada al prpòsit Bernard, i a la de
Climent III, l’any 1188.
Església d'una nau i absis rodó.
Només es conserva d'època romànica l'absis i el mur sud-est amb la
porta d'arc de mig punt adovellada i una finestra romànica a l'absis.
El parament és de
grans carreus fent fileres regulars.
L'afegit frontal data aproximadament
de l'any 1700. Està coronat per un campanar d'espadanya de dos ulls.
El cementiri està adossat a l' església.
Cal remarcar que en un angle de la
sagristia, a la part sud-oriental de l’edifici, hi ha un gran carreu rectangular
on, en posició apaïsada, ha estat esculpida una figura humana, en relleu, la
qual té els braços enlaire, aguantant una pedra.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada