Al peu dels impressionants cingles
de Busa, al nord-est de la comarca del Solsonès, el riu Aiguadora forma una àmplia vall amb uns paratges de gran
bellesa.
La Vall d’Ora és un poble disseminat
(17 h. 2009/729 msnm.) centrat en l’església de Santa Eulàlia, situada a la
dreta de l’aigua d’Ora, al peu del tossal on s’assenten l’església i masia del
Soler de Gramoneda, al sector mitjà de la vall d’Ora; en depèn l’església de
Móra.
El lloc és esmentat ja l’any 839 centra
un gran nombre de masies i molins, actualmente en procés d’abandonament.
Santa Eulàlia de la Vall d’Ora era
dins la vall de Lord, tot i no pot ésser situada en un terme de castell concret.
Des d’un principi tingué funcions parroquials.
Les primeres noticies corresponen al
capbreu de parròquies constituïdes a la vall de Lord entre 872 i 878 pel comte
Guifré i el bisbe d’Urgell, Galderic, entre els qual figurava la Valldora.
Torna a parèixer a la relació de parròquies del final del segle X o del principi
del XI, continguda en l’apòcrifa acta de consagració de la Seu d’Urgell, on,
entre les parròquies de la vall de Lord, es trobava la de Valldora.
L’any 960, en el moment de la restauració
de la vida comunitària a Sant Pere de Graudescales, el restaurador, el prevere
Francemir, donà, entre altres béns, l’església de Santa Eulàlia, al cenobi.
Encara que el locatiu no sigui esmentat explícitament, aquesta Santa Eulàlia ha
de correspondre a la parròquia de la Valldora.
Apareix també a la relació de
parròquies visitades pe! vicari arquepiscopal de Tarragona a la diòcesis
d‘Urgell els anys 1312-1313
Al segle XVII fou construïda una
nova església, tot aprofitant parets de l’edifici antic.
El floriment humà i econòmic del
segle XVIII a tota aquesta comarca fa entendre la desaparició del temple antic,
substituït per un de més capacitat i més al gust de l’època , digne d’acollir també
els feligresos de la suprimida parròquia de la Móra.
Amb tot, hi ha petites restes de
parets , bastant indefinibles, que podrien ésser de l’edifici romànic. Són a la
part de migdia , entre el cos del temple actual i el de la rectoria.
Hi ha una placa d’agraïment a la
germana Antonia Fages, enterrada en el fosar, que juntament amb l’Anna Maria
Janer Anglarill, ambdues de la congregació de la Sagrada Família d’Urgell, que durant
la primera guerra carlina (1838-1840) van gestionar l’Hospital de Solsona,
traslladat a la masia el Pujol.
És notòria la manca d’informació d’aquesta
església, no apareix en Viquipèdia en l’apartat de monument de Navès, i sort
que a “Catalunya Romànica” he trobat la major part de les dades que transcric.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fotografia Interior temple: blog. les33ermitesromaniquesdenaves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada