Vilamantells
(67 h. 2009) és un antic terme del municipi de Guixers , al límit amb el terme
de Sant Llorenç de Morunys, a l’oest de la vila.
Sant
Serni o Sant Sadurní del Grau (coneguda
també amb els noms de Sant Serni o Sant Sadurní de Vilamantells, l'església de Vilamantells o l'església de
la Mare de Déu del Grau) és
una ermita romànica del segle XI o XII, que centrava el terme de Vilamantells.
És situada a 1.045 m. d'altitud en un petit planell de a l'extrem oriental
del serrat de la Creueta. i on comença el camí d’accès al Santuari
del Lord.
La primera noticia documentada és del 13 d’octubre del
1064, quan el comte Ermengol d’Urgell i la seva muller Adalberta, la donaren
aquest any al cenobi de Sant Llorenç Màrtir, prop de la villa novezana. El 16 de setembre de
1088, Ermengol IV la cedí a Santa Maria de Solsona. El 23
d'agost de 1203, l'abat de Sant Serni de Tavèrnoles restituí als
monjos de Sant Llorenç i al seu prior Arnau Ramon l'església de Sant Serni del
Grau o de Vilamentells.
El 1297 va esdevenir la
parròquia de Vilamantells i que ho va ser fins a
l'any 1593 quan, amb la supressió del monestir de Sant Llorenç, va
passar a formar part, juntament amb la de Santa Creu d'Ollers, de la
parròquia de Guixers.
Per la banda oriental (façana
principal) i la banda sud l'ermita està closa per un mur de pedra. Aquest clos
és un cementiri on hi ha unes quantes tombes a terra
assenyalades per una creu. Antigament, adossats a la paret oriental del clos
del cementiri hi havia uns quants nínxols. Al cementiri s'hi accedeix per una
porta de ferro situada davant la façana principal per bé que no pas alineada
perpendicularment a la portalada de l'església. Entre aquesta i la porta
d'accés al cementiri hi ha una creu de pedra obrada damunt d'un roc.
L'ermita és d'una sola nau rectangular
capçada a llevant per un absis semicircular que ha estat sobrealçat fins al
nivell de la teulada de la nau que és a dos vessants. La teulada que cobreix
l'absis s'uneix directament a la de la nau rectangular. Damunt el sobrealçament
de l'absis s'hi han col·locat les pedres trapezoïdals amb bisell de l'antiga
cornisa.
El frontis és coronat per
un campanar d'espadanya, amb dues finestres cobertes amb arc de mig
punt adovellat. La finestra de la dreta té campana mentre que la de
l'esquerra és buida.
L'actual porta d'accés a l'ermita
s'obre al centre del frontis i és d'arc de mig punt adovellat. La porta, de
doble fulla, és de fusta ferrada amb volutes senzilles. Damunt d'aquesta porta
s'hi obre una finestreta rectangular amb llinda de llosa. A la façana
meridional hi ha una porta tapiada. També és d'arc de mig punt adovellat. Al
centre de l'absis hi ha una altra finestra de doble esqueixada i també d'arc de
mig punt.
El parament dels murs està fet amb
pedres de diferents mides col·locades en filades, i escairades a cops de
maceta.
L'interior és cobert amb volta
de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt deformats. En els
espais que hi ha entre els arcs s'ha buidat el mur per fer-hi sis arcades, tres
per costat, de mides diferents, amb arcs de mig punt amb dovelles de lloses
primes.
Als últims anys del segle XX van
realitzar-se diverses obres de restauració a l’església i als seus voltants.
Sant
Serni (Sadurní) del Grau és una església
protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada