Viladrau és un poble ( 822 h el 2005/821 msnm.) que es troba situat
a la solana de la serra del Martí i la Vila, que arriba fins al puig de la
Torre de Vilarmau. Té un nucli de carrers petits i estrets on hi ha la plaça i
l’església.
Sant Martí de Viladrau es trobava
situada dins l’antic terme del castell de Taradell. El terme de Taradell és
documentat a partir del 893, quan Teudefred ila seva muller Borrella vengueren
al bisbe Gotmar una peça de terra, situada al comtat d’Osona, al terme de
Taradell, al lloc de Socarrats.
El lloc de Viladrau es troba
documentat l’any 934, quan Rautari i la seva muller Guntiló vengueren a
Fluridi, a Vendrell i a Domènec una vinya, situada al terme del castell de
Taradell, als confins del vilar Adrald.
L’església, ja amb funcions
parroquials, es documenta el 908, quan Pere i la seva muller Francoberta
vengueren a Argila i a la seva muller Elísia unes terres de regadiu, situades
al comtat d’Osona, a la parròquia de Sant Martí, a Osor. Com que una de les
afrontacions correspon al riu Osor, l’actual riera Major, només pot
correspondre a Sant Martí de Viladrau.
El nom complet de la parròquia
apareix l’any 1042, quan es documenta l’església de Sant Martí de Vilaredral.
Aquest temple, documentat des del 908, fou substituït per un de nou que
consagrà el 1082 el bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà.
De l’edifici consagrat l’any 1086 es
conserva l’àmbit de la nau central, totalment envoltat de noves construccions,
les quals tenien la finalitat d’ampliar l’espai per al culte. Ja en època
romànica, el segle XII, se li afegí un atri o galilea. Amb aquest estat degué
arribar al segle XVI, i començà a ser ampliada amb la capella de Sant Sebastià,
mentre que l’any 1593 es construí la capella del Roser.
El creixement de la població
efectuat durant el segle XVIII motivà que es construïssin dues naus laterals,
mentre la façana i possiblement el campanar s’aixecaren el 1769, com a
culminació de les reformes interiors.
Actualment és impossible veure res
de les edificacions romàniques inicials immerses en el conjunt barroc del
temple. Cal destacar, això no obstant, la galilea o pòrtic, que ha estat
restaurat i es troba net d’arrebossats.
Ben poca cosa es conserva de
l’església románica de Sant Martí de Viladrau. L’església del segle XI constava
bàsicament d’una nau, coberta amb volta de canó i acabada en un absis. Només
resten evidents dues arcades, que corresponen a l’estructura d’un atri. Es
troben a mà dreta de l’entrada actual, dins el temple. Es tracta de dos arcs de
mig punt, amb un rebaix, recolzats en dues columnes bessones centrals. Les
columnes tenen base, canya i capitell, el qual és trapezoïdal.
L’actual edifici és de
tres naus, separades per grans arcs de mig punt sobre pilars de
base octogonal. El presbiteri és pla. La façana principal és centrada
per la portalada barroca (amb la data 1769), feta
de carreus ben escairats (la resta de la façana és arrebossada)
amb la imatge de Sant Martí. Sobre d'aquesta hi ha un òcul.
La teulada és a dues aigües. Tota l'església, tant per dins com per
fora està arrebossada de color blanc.
Al costat esquerre de l'església
s'alça un campanar, de base quadrangular, amb els cossos superiors de base
vuitavada. Té finestres d'arc apuntat i és coronat per una teulada també
de base vuitavada i amb molt pendent.
Sant Martí
de Viladrau és
una església amb elements romànics i barrocs inclosa a l'Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada