SANT JOSEP DE POLITG. BARONIA DE RIALB. NOGUERA.

POC A POC PER LA NOGUERA. 

Visitàvem l’església de Sant Josep de Politg.

 

 El poble de Politg,(22 h. 2005) és un petit agrupament de cases situat en un altiplà entre els rius Rialb i Segre, a un km a llevant de la Torre de Rialb. Guarda encara  una antiga torre del castell o fortalesa de Politg.  

Politg és un dels llocs més antics de la Baronia. Juntament amb el de la Serra de Rialb, damunt Gualter i dominant la vall del Segre, formaven amb la Torre el centre de l'antiga baronia jurisdiccional.

Sant Josep de Politg és una església tardana d’estil clàssic rural situada a la vora del conjunt fortificat.  

És de planta rectangular, amb volta interior. En la façana principal hi ha la porta dovellada, un senzill rosetó en un sol carreu i la petita espadanya.  

La campana és feta amb un obús. La data que apareix a la clau de les dovelles és l'any 1817. 

En aquesta església es guarda el retaule gòtic de Sant Iscle i Santa Victòria de la Torre.

 

Sant Josep de Politg és una capella inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

SANTA MARIA DE PALAU DE RIALB. BARONIA DE RIALB. NOGUERA.

POC A POC PER LA NOGUERA. 

Visitàvem l’església de Santa Maria de Palau de Rialb. L’edifici, situat en el caire del serrat, és troba enlairat, i voltat de camps de conreu. 

Palau de Rialb és un llogaret de poblament disseminat (13 h. 2009), vora el límit municipal d’Artesa de Segre, a la vall de la riera de Torreblanca.

 

És esmentada en l'acta de consagració de la Catedral de la Seu d'Urgell.  

L’acta de repoblament promoguda pel comte Ermengol d’Urgell va aconseguir la colonització de la zona. En els segles XI i XII es construeixen gran part de les esglésies romàniques de la Baronia de Rialb. L’església i la parròquia pertanyien al priorat de Santa Maria de Meià des del segle XI. 

Església romànica d'estil llombard, segurament de cap a finals del segle XI. Consta de tres naus de tres trams cobertes amb voltes de canó de mig punt recolzades en dos arcs torals igualment de mig punt. Les tres naus, estan separades per arcs formers de punt rodó damunt robustos pilars quadrats, reforçats lateralment per pilastres d'escàs relleu. 

La capçalera està constituïda per tres absis semicirculars, el central més gran i decorat externament per lesenes i, sota la cornisa, per finestres cegues. Els laterals, més baixos, presenten lesenes que es prolonguen en arcs cecs grans, tres i quatre respectivament. Tots els absis tenen finestres de doble esqueixada; el central en té tres, els laterals una al seu centre; totes elles són ornades externament un bordó damunt l'arc. Els tres absisi són coberts en lloses de pedra.

 

La decoració de les façanes és resolta amb un gran rigor compositiu, que només és alterat a l’absis principal, on la finestra central interromp una lesena, resultat d’un error en la distribució dels plafons i la seva distribució amb les finestres. Hi ha arcuacions tot al llarg del mur sud en els seus dos nivells, igual que la resta del mur nord romànic. 

Al segle XV es va esfondrar la volta i la coberta es va substituir per una encavallada de fusta i teules. 

La façana principal, a ponent, té el portal en arc de mig punt dovellat precedit d'unes grades de planta semicircular; a mitja alçada hi ha oberta una petita finestra d'arc de mig punt i, coronant la minsa cornisa a doble vessant, una espadanya de dos ulls amb sengles petites campanes. La de  l'esquerra és obrada amb el casc d'una bomba que no va esclatar en la guerra civil del 1936-39.

Tot i que actualment no n'hi ha cap campanar de torre, en resten alguns murs que mostren que n'hi havia hagut un d'adossat al mur nord a base de grans carreus, que ara, alguns caiguts en la seva base, tenen fortes mostres d'erosió.

Entre els anys 1914 i 1916 mossèn Serra i Vilaró va fer l'aixecament i descripció del plànol del temple i va ser fotografiat per en Josep Puig i Cadafalch.  

Durant la guerra civil espanyola s'hi saquegen i cremen elements històrics i artístics. L'any 1954 s'erigeixen els altars actuals pintats per A. Gabriel de Ponts. 

L'edifici ha estat recentment restaurat i dignificat, especialment el sector de ponent on havia adossada la casa rectoral, cosa que ha produït importants alteracions en aquesta façana. S’hi celebra culte algunes vegades l’any. 

Està considerada com una de les més formoses esglésies romàniques de La Baronia de Rialb. L’església de Santa Maria de Palau és un edifici que s’inscriu plenament en les formes de l’arquitectura llombarda del segle XI. 
 

Santa Maria de Palau és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

SANT GIRVÉS DE LA HERETAT DE LA GUÀRDIA. BARONIA DE RIALB. NOGUERA.

POC A POC PER LA NOGUERA.

Des de la Torre de Rialb divisàvem una construcció a certa distancia que semblava posseïa tres absis.

Sant Girvés de la Torre, va ser canviat de l'emplaçament originari per salvaguardar-lo de les aigües del pantà de Rialb.  

Es troba al sector central-sud del terme municipal, sobre un llom (448 m. alt) del marge dret del riu Rialb. L'indret és una llengua de terra que s’interna en el pantà homònim. S'alça al sud d'on el barranc d'Aubàs desguassa al pantà. 

A la Catalunya Vella trobem una dotzena de capelles dedicades a Sant Gervasi, Sant Gervàs, o Sant Girvés (variant del mateix nom). Hi ha muntanyes que porten aquest topònim, com la Serra de Sant Gervàs, cosa que dóna idea de l'antiguitat d'aquest nom.  

La primera referència de Sant Girvés és de l'any 1200, a propòsit d'una donació del mas Caserra que feren Pere, prevere i la seva neboda Guillema. Signà el document Berenguer de Sant Gervasi.  

En els segles XVI-XVII no hi ha documentació d'aquesta capella cosa que fa pensar que ja no tenia culte. 

És un edifici de planta basilical, gairebé amb tres naus cobertes amb volta de canó (més alta i ampla la central) i acaben a llevant, totes elles, amb un absis semicircular. Els absis laterals tenen una finestra de doble esqueixada, el central, en té dues. 

La porta és d'arc de mig punt i s'obre a la façana sud.  

A més, hi ha dues finestres en forma de creu, una a la façana de llevant i l'altre a ponent.  

Els murs són llisos, sense ornamentació. L'aparell, de carreuons, és molt uniforme i les voltes són de formigó de calç i de pedruscall.

Es tracta d'una obra del segle XI que segueix els models llombards. Destaca, però, l'ús de la planta basilical dins d'un perímetre quadrat, ja que és una solució poc emprada. L'exemple més monumental a Catalunya és l'església monestir de Sant Pere de Casserres. 

Sant Girvés és una església que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. LA TORRE DE RIALB. BARONIA DE RIALB. NOGUERA.

POC A POC PER LA NOGUERA. 

Visitàvem el poble de la Torre de Rialb encimbellat en un promontori que domina la part del pantà on s’uneix amb el riu Rialb.

La Torre de Rialb és una caseria (12 h. 2009/474 m. alt), també anomenada antigament Torradabal, situada a la riba esquerra del Rialb.  Es tracta d’un conjunt format per l’església dedicada a Sant Iscle i Santa Victòria, amb el seu cementiri, l’escola i cinc cases mig escampades. A la part més alta hi ha les restes d’un edifici enrunat, que conserva l’alçat d’alguns murs i s’ha interpretat com les restes d’un castell. El conjunt forma un notable conjunt arquitectònic.

L’església de Sant Iscle i Santa Victòria fou construïda al segle XI, quan es construïren diverses esglésies romàniques de la Baronia de Rialb. Al segle XIII es va fer una ampliació al costat nord i reformes romàniques.

Nau amb volta de canó, també ampliada al mur nord, amb finestra a llevant tapiada. De l’absis original només en queda l’inici de la corba, i ha estat modificat  amb l’afegitó d’una construcció rectangular adossada a la capçalera trapezoïdal com a sagristia.  

La portalada és de mig punt, i entre aquesta i l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada d’arc de mig punt i dovelles petites. 

A ponent va construir-se una rectoria annexa que comunica amb l’església a nivell del paviment. El campanar, relativament modern a la part superior, té, a una alçada superior a la teulada, una obertura tapiada amb l’arc de mig punt, que és l’indici d’un campanar anterior.

El parament és de blocs regulars, escairats i disposats en filades, més grans a la part superior. En els murs es veuen els forats de les bastides romàniques.  

Queda tot visible el mur situat a migdia, on hi ha el fossar i una placeta. 

De l’any 1944 són al fossar dues esteles funeràries de pedra amb una creu en relleu. 

Sant Iscle i Santa Victòria és un edifici que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Yext i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

SANTA EULÀLIA DE POMANYONS. BARONIA DE RIALB. NOGUERA.

POC A POC PER LA NOGUERA.  

Visitàvem la petita església de Santa Eulàlia de Pomanyons, prop del mas del mateix nom. Va ser reedificada en aquest lloc a causa de la construcció del pantà. La causa d’aquest trasllat és que hauria quedat sota les aigües.  La seva actual situació és en l’anomenada “Àrea del dolmen de Sòls de Riu” amb el qual comparteix l’espai.

Santa Eulàlia de Pomanyons és una ermita romànica del segle XII. La seva senzillesa estructural, fa que sigui una obra concebuda i executada sense gaires  pretensions arquitectòniques, però perfectament integrada en les formes constructives del segle XII, seguint la tradició del segle XI. 

És una capella d'una nau, amb volta de canó i orientada a llevant.  L’absis és semicircular amb una finestra.  

L’edifici és de petites dimensions aproximadament  d’uns 10 m. de llargada per 4’5 d’amplada.  No presenta cap decoració exterior. 

La coberta de llosa de pedra està aixecada a la part de l'absis, i cobreix tota la nau a dos vessants.  

El portal d’entrada és amb arc de mig punt  amb cinc dovelles a la part superior.

Al mur de ponent hi ha una finestra en forma de creu, igual que Santa Maria de Palau de Rialb. Aquesta finestra i la de l’absis son les úniques fonts de llum natural a l’interior del petit temple.

Es veuen els forats de les bastides de la seva construcció. 

Actualment gaudeix un molt bon estat de conservació. 

Santa Eulàlia de Pomanyons és un edifici eclesial que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

MARE DE DÉU DE LA SOLEDAT. SALVANERA. TORREFETA I FLOREJACS. SEGARRA.

PAS A PAS PER LA SEGARRA. 

Anàvem a conèixer el castell de Florejacs quan en una corba de la carretera a Sanaüja van veure i sobrepassar l’edifici eclesial. Com és una de la nostres dèries, no podíem fer menys que  refer el camí per visitar-lo fent les fotos pertinents.  Un cartell ens explicava el nom i la majoria de les dades. 
 

 

Salvanera és un poble (65 h. 2009) situat dins l’antic terme de Florejats, a la conca del Llobregós. 

Poques dades documentals es tenen sobre l’ermita, però és interessant el fet que en una visita pastoral de l’any 1759, quedà constància que disposava dels terrenys i una petita casa al seu entorn, que permetien la manutenció de la petita església. Aquesta petita casa adjacent, ara desapareguda, possiblement respondria al fet, segons fonts orals que hauria funcionat com a escola.

 L’ermita de la Mare de Déu de la Soledat és un edifici de planta rectangular orientada a l’est i d'una sola nau sense absis. La façana principal presenta una coberta a dues aigües i un campanar de cadireta d'un sol ull semicircular.  

S'accedeix a l'interior mitjançant  una porta adovellada que forma  un arc escarser emmarcada per una motllura de pedra força considerable. La pedra clau  porta gravada una inscripció amb la data de 1781, possiblement l’any en que es van fer reformes en l’església.

La planta original de base quadrada disposa de dos contraforts  als murs de tramuntana i ponent per acabar de donar solidesa  a la coberta de doble vessant  i decorada amb un ràfec ceràmic. 

El parament dels murs està construït amb filades de carreus irregulars de pedra. 



 

A l'interior s'observa una volta semicircular amb una cornisa esgraonada que ressegueix tot el perfil interior de l'edifici i un presbiteri lleugerament elevat per un esgraó.

L'interior d'aquesta ermita, fins i tot la volta, es troba pintat de color ocre, a excepció d'una franja d'un metre i mig que arrenca des de terra, que està pintada de color salmó.  

 

A la part de l'altar hi ha tres fornícules que s'obren al mur, la central, més gran i coronada per una petxina i les dues laterals, que alberguen la figura de dos sants. L'única font de llum que il·luminen l'interior de l'ermita és un petit òcul que hi ha damunt de la portada d'accés.

La llum no permetia visualitzar l’interior però la M. Rosa  va saber captar perfectament les dues imatges del cartell indicador. 

La Mare de Déu de la Soledat de Selvanera, és una ermita inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 
 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

 

 

SANT ANTONI DE PÀDUA. ELS HOSTALETS DE TOST. RIBERA D’URGELLET. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL. 

Visitàvem el poble d’Els Hostalets de Tost per conèixer la seva església sota l’advocació de Sant Antoni de Pàdua.  

Els Hostalets de Tost és un nucli de població disseminada (13 h. 2009) que es troba aigua avall del riu de Tost, on aquest conflueix amb el Segre, i davant del bosc de Noves de Segre, al costat de la carretera comarcal.

 

Aquest lloc és l'entrada natural i actual a la Vall de Tost i formava part d’aquest antic terme. 

La seva disponibilitat d'aigua i planícia fa que hi hagi una gran activitat ramadera i una extensió de camps de pastura i de panís (blat de moro). Tot el nucli principal està ben urbanitzat. 

En aquest indret hi ha l'església  de Sant Antoni de Pàdua, sufragània de la de Noves de Segre  

Aquesta església és de petites dimensions i pràcticament quadrada. La coberta és de teules i té un petit campanar d’espadanya. També a la façana principal, damunt la porta d'entrada, però, cobert per l’heura, hi ha un petit òcul.
 

L'edifici presenta un estat de conservació immillorable, almenys exteriorment.  

Es celebra missa de forma ocasional. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.