dissabte, 30 d’agost de 2014

SANT ANTONI ABAT DE RO. SALLAGOSA. ALTA CERDANYA.

TERRES D’ALTA CERDANYA. 

Quan circulàvem per la carretera de Llívia en direcció a Sallagosa, al travessar el petit grup de cases del poble de Ro, va sorprendre’ns la església situada ben bé al costat de l’estret pas i la cruïlla de la carretera. Sense pensar-nos-ho gaire van fer unes fotografies. 


Ro (en francès Rô) és un poblet agregat al municipi de Sallagosa (Alta Cerdanya), situat a 1.289 m alt, sobre la terrassa fluvial superior de l’esquerra del Segre, al peu del pla de la Perxa, aigua avall del cap del municipi. 

La consulta etimològica al diccionari Alcover- Moll ens facilita aquesta resposta.: de Adarrōne, nom pre-romà que apareix documentat en l'edat mitjana i que per una evolució normal es convertí en Asarró, Aarró, Arró i finalment Ro. 

A la fi del s. XII, Galceran de Pinós n'ostentava la senyoria.  

L'església, dedicada a sant Antoni Abad, està esmentada al segle XI, però l'actual edifici és modern. A destacar l’absis semi circular i el campanar amb quatre pilars. 

En el seu interior s'hi conserva un retaule del 1704, obra de Joan Sunyer. 

Però cercant més dades no trobo el nom de Joan Sunyer i si el de Josep Sunyer i Raurell que segons Enciclopèdia Catalana (Manresa, Bages, 1673? - Manresa, 1751) fou un escultor del Barroc català. 

Altres dades semblant confirmar aquest nom i copia una part del text citat de Viquipèdia.  

Aprengué l’ofici amb el seu pare Pau Sunyer i amb Lluís Generes i Francesc Grau. Col·laborà amb aquest en l’obra de la façana de migdia de la Cova de Sant Ignasi, de Manresa, i amb el seu pare en els retaules del Roser, de Navarcles, i de Santa Maria, de Cererols (1674). A la darreria del segle XVII i al principi del següent produí obres importants per a diverses esglésies del Conflent, el Rosselló i l’Alta Cerdanya: el retaule major de Sant Pere de Prada (1696-99), el de Cotlliure (1698-1701), el del Roser, d’Oceja (1699) i altres obres a Vinçà, Vilafranca de Conflent, Catllà de Conflent, Tuïr, Ro i Càldegues. El 1704 començà el retaule de Font-romeu que, amb les obres de decoració del cambril d’aquest santuari, el tingueren ocupat fins el 1712. Durant aquests anys tingué domicili a Perpinyà (on formà part de la confraria de Sant Lluc) i a Prada.

A continuació hi ha un extens paràgraf d’obres seves en diferents poblacions de Catalunya: com Igualada, Vic, altre cop Manresa, Santa Margarida de Montbuí, un treball d’exornació de l’interior de la Santa Cova de Manresa, monestir de Santa Caterina a Barcelona, retaule de la capella del Claustre a Solsona i altre més a Manresa. 


Les últimes obres documentades de Josep Sunyer són de caràcter arquitectònic: l’església nova de Joncadella (1748) i l’acabament de la façana meridional de la Santa Cova, de Manresa (1749).  

Si alguna persona sabés dades més exactes li agrairia profundament per poder rectificar en cas d’error. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada