Hem
pujat en diferents ocasions a Ansovell amb la intenció de fotografiar la seva
església, sota l’advocació de Sant Martí. Una vegada, unes bastides ens tapaven
l’edifici i altres la neu que cobria la terra ens impediren visitar-la. Per fi,
aquest cop el nostre desig era acomplert i visitàvem el bonic poble i la seva
església. L'església parroquial és un temple situat dins del poble, a la plaça
de l'Església.
La
primera església romànica, també amb el nom de Sant Martí, actualment unes
ruïnes, és situada al fossar, a l’entrada
del poble on encara es poden entreveure alguna resta de l’antic poble.
Ansovell
(25 h. 2009) és un poble i cap municipal de Cava, situat a 1.338 m alt., al
vessant septentrional de la serra de Cadí, sota el coll del Boscalt, a
l’esquerra del riu de Cava.
Cava
que dóna el nom al terme municipal és situada davant per davant però a l’haver
actualment menys habitants li cedeix la capitalitat.
Les
cases del poble són apinyades, situades al pendent del roc del Moixol, algunes
amb balconades de fusta sota el ràfec i cobertes de teules en pendent.
En
la consulta al diccionari Alcover-Molll sobre la seva definició etimològica ens
dona la següent resposta.: desconeguda. En l'Acta Cons. Seu U., el nom per Ansovell
es troba escrit Nonsuuelle, i Meyer-Lübke l'agrega a la sèrie de
mots pre-romans que porten un sufix a base de -ll- (BDC, xi, 4). Altres
formes documentades a l'edat mitjana són Nassobell (a. 1011), Nassovell
(segle XII), Nansovell (a. 1355), citades ap. Guiter Phon. Top. 37.
Dins
el comtat de Cerdanya, el castell d’Ansovell
pertanyé als Pinós i pervingué a la seva línia dels Castre-Pinós, que foren
comtes de Guimerà i vescomtes d’Évol, i posteriorment els Híxar.
En
la visita realitzada l'any 1758 és recollit que "La iglesia parroquial
del lugar de Ansovell con su cementerio dista del lugar medio quarto",
cosa que implica que en aquell moment encara funcionava l'església romànica
(l'església vella de Sant Martí d'Ansovell) com a parroquial. Es desconeix el
moment en què això va canviar, però segurament això fou entre la segona meitat
del segle XVII-XVIII? i la primera del segle XIX. Aquest temple ha exercit de
centre de la seva demarcació parroquial des de la seva construcció fins als
temps actuals.
L'església
és d'una sola nau, capçada a sud-oest amb capçalera plana, on s'hi adossa un
campanar de torre de secció rectangular, amb obertures en arc de mig punt als
quatre vents -una a cada cara excepte al flanc nord-est, on n'hi ha dues-
coronat per una coberta de llosa piramidal.
L'accés
al campanar és independent del de la resta de l'església. El parament extern és
de reble, totalment irregular, amb carreus toscament desbastats a les
cantonades.
Adossada
al mur oriental hi ha una capella de planta quadrangular, coberta amb una volta
que sosté un llosat de doble vessant. Al costat oposat hi ha traces al parament
de l'existència d'una capella similar que hauria estat enderrocada per ampliar
el carrer de la Canaleta.
La
porta d'accés al conjunt es troba a la façana nord. Es tracta d'una porta en
arc de mig punt, adovellada, i coronada per un gran òcul circular. L'església
presenta diverses finestres així com una espitllera a la base del campanar de
torre.
La
coberta del temple és un llosat a doble vessant. Amb el seu campanar i la seva
estètica coberta piramidal que el culmina, constitueix un veritable referent
visual del poble d'Ansovell.
Us
recomanem fer una sortida i conèixer aquest poble, tant per la seva panoràmica
vers el Cadí, com a punt de partida per diverses excursions. Per exemple al
proper Santuari del Boscalt.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada