dijous, 7 d’agost de 2014

SANT MARTÍ D’ANSOVELL. CAVA. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL. 

Hem pujat en diferents ocasions a Ansovell amb la intenció de fotografiar la seva església, sota l’advocació de Sant Martí. Una vegada, unes bastides ens tapaven l’edifici i altres la neu que cobria la terra ens impediren visitar-la. Per fi, aquest cop el nostre desig era acomplert i visitàvem el bonic poble i la seva església. L'església parroquial és un temple situat dins del poble, a la plaça de l'Església. 


La primera església romànica, també amb el nom de Sant Martí, actualment unes ruïnes,  és situada al fossar, a l’entrada del poble on encara es poden entreveure alguna resta de l’antic poble. 

Ansovell (25 h. 2009) és un poble i cap municipal de Cava, situat a 1.338 m alt., al vessant septentrional de la serra de Cadí, sota el coll del Boscalt, a l’esquerra del riu de Cava.  

Cava que dóna el nom al terme municipal és situada davant per davant però a l’haver actualment menys habitants li cedeix la capitalitat. 

Les cases del poble són apinyades, situades al pendent del roc del Moixol, algunes amb balconades de fusta sota el ràfec i cobertes de teules en pendent.  

En la consulta al diccionari Alcover-Molll sobre la seva definició etimològica ens dona la següent resposta.: desconeguda. En l'Acta Cons. Seu U., el nom per Ansovell es troba escrit Nonsuuelle, i Meyer-Lübke l'agrega a la sèrie de mots pre-romans que porten un sufix a base de -ll- (BDC, xi, 4). Altres formes documentades a l'edat mitjana són Nassobell (a. 1011), Nassovell (segle XII), Nansovell (a. 1355), citades ap. Guiter Phon. Top. 37. 

Dins el comtat de Cerdanya, el castell d’Ansovell pertanyé als Pinós i pervingué a la seva línia dels Castre-Pinós, que foren comtes de Guimerà i vescomtes d’Évol, i posteriorment els Híxar. 

En la visita realitzada l'any 1758 és recollit que "La iglesia parroquial del lugar de Ansovell con su cementerio dista del lugar medio quarto", cosa que implica que en aquell moment encara funcionava l'església romànica (l'església vella de Sant Martí d'Ansovell) com a parroquial. Es desconeix el moment en què això va canviar, però segurament això fou entre la segona meitat del segle XVII-XVIII? i la primera del segle XIX. Aquest temple ha exercit de centre de la seva demarcació parroquial des de la seva construcció fins als temps actuals. 

L'església és d'una sola nau, capçada a sud-oest amb capçalera plana, on s'hi adossa un campanar de torre de secció rectangular, amb obertures en arc de mig punt als quatre vents -una a cada cara excepte al flanc nord-est, on n'hi ha dues- coronat per una coberta de llosa piramidal.

L'accés al campanar és independent del de la resta de l'església. El parament extern és de reble, totalment irregular, amb carreus toscament desbastats a les cantonades.  

Adossada al mur oriental hi ha una capella de planta quadrangular, coberta amb una volta que sosté un llosat de doble vessant. Al costat oposat hi ha traces al parament de l'existència d'una capella similar que hauria estat enderrocada per ampliar el carrer de la Canaleta.  

La porta d'accés al conjunt es troba a la façana nord. Es tracta d'una porta en arc de mig punt, adovellada, i coronada per un gran òcul circular. L'església presenta diverses finestres així com una espitllera a la base del campanar de torre.  

La coberta del temple és un llosat a doble vessant. Amb el seu campanar i la seva estètica coberta piramidal que el culmina, constitueix un veritable referent visual del poble d'Ansovell. 

Us recomanem fer una sortida i conèixer aquest poble, tant per la seva panoràmica vers el Cadí, com a punt de partida per diverses excursions. Per exemple al proper Santuari del Boscalt. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada