Visitàvem el poble de Sisquer
i la seva església sota l’advocació de Sant Romà. L’església de Sant Romà és
situada, totalment envoltada d’edificacions que només deixen lliure la seva
façana nord, al veïnat de Sísquer sobre la carretera de Sorribes a la Seu
d’Urgell.
Sisquer, antigament Cisquer, és un nucli de població (16 h. 2009)(1182 m. d’alt.) del
municipi de Lavansa i Fórnols a la vall de La Vansa. El poble es troba en un coster a l’esquerra del riu de Bona,
entre la Barceloneta i Adraén.
La vall de Lavansa és citada
en diversos documents del segle X com a valle Lavanciense.
En la consulta etimològica al
diccionari Alcover- Moll sobre Sisquer, ens donà aquesta definició.: derivat de
sisca. Consultada la paraula sisca ens diu que pot ser un mot derivat del celta
sesca.
Al segle XI és documentat el
llinatge dels Lavansa, els membres del qual sembla que eren vinculats a la casa
de Cerdanya. Així, vers el 1067 Gausbert de Lavansa figurava entre els comdors
d'Urgell, que eren homes del comte Ramon Guifre de Cerdanya, en un document pel
qual el comte Ermengol III d'Urgell donava garantia a Ramon Berenguer I de
Barcelona que procuraria atreure's al bisbe d'Urgell, el comte de Berga i
altres homes, entre els quals el susdit Lavansa, en contra del comte de
Cerdanya.
El castell Sanctum Romanum
vinculat al topònim de vall de Lavansa, com el castell d’Ossera, i amb el
castell de Josa, és esmentat l’any 1107 en el conveni signat per Ermengol
Josbert, fill del comte de Cerdanya, i Galceran de Pinós, on el primer
concedeix a aquest la potestat de dits castells.
Aquest castell i lloc de Sant Romà
seria doncs Sant Romà de Sisquer ; i més quan l’any 1313, Ot de Montcada, com a
tutor de Pere Galceran de Pinós, requerí al comte d’Urgell, el retorn de les
potestats de certs castells i llocs da la vall de Lavansa, entre el quals
consta el castro et villa de Sisquer, que
Pere Galceran de Pinós tenia en feu. Castell i lloc que degué formar part dels
castells de la vall de Lavansa venuts per Pere Galceran de Pinós al capítol d’Urgell l’any 1371. En endavant,
i fins a 1'extincio de l'antic règim, el lloc fou de la jurisdicció del dit
capítol.
La vila de Siscer apareix a l’inventari de béns que
el difunt Guillem B. De Prullans tenia a
la vall de Lavansa, document datat entre els segles XI i XII.
Sant Romà de Sisquer consta en
les relacions del segle XVI al XX com a sufragània de Sant Martí de Lavansa.
L’any 1575 s’especifica de diverses reparacions al temple. L’any 1758 es diu que l’església no té cementiri i els
seus parroquians han de ser enterrats a Sant Julià de Pera o Garrics
Ës un edifici de una sola nau,
coberta amb una volta de canó de perfill apuntat, reforçada per dos arcs
torals.
L’absis s’obre a la nau mitjançant un simple plec que
forma l’arc presbiteral, que arrenca d’una senzilla imposta bisellada.
La porta actual molt
matussera, s’obre en la façana nord, l’única que queda lliure d’edificacions
afegides, tant aquesta part de l’edifici com l’absis són assentats sobre una
alta penya de Roca, retallada per l’assentament de la construcció.
L’exterior és totalment orfe
d’ornamentació, llevat d’una senzilla motllura en cavet que forma el ràfec de
la coberta absidal, i sobre el mur de ponent se situa un senzill campanar
d’espadanya d’un sol ull. És una construcció de carreus força regular i fent
filades.
Per les seves característiques cal considerar aquesta
església com una obra romànica de la plenitud del segle XII.
Segons notícies de premsa del 11/2006:
L'Ajuntament de la Vansa i Fórnols, el Consell Comarcal de l'Alt Urgell i el
Departament de Cultura de la Generalitat han arribat a un acord per endegar la
restauració de les pintures murals de les esglésies de Sant Julià dels Garrics
i de Sant Romà de Sisquer. Amb la recuperació dels murals s'ampliarà l'oferta
turística de la vall de la Vansa i Tuixén. Bo es recordar-se d’aquest pobles
oblidats en les terres interiors.
Un de tants llocs a conèixer i
no deixar en l’oblit. No confondre en Sisquer, mateix nom toponímic, del
Solsonès.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada