dissabte, 16 d’agost de 2014

SANT ROMA DE SISQUER. LAVANSA I FÓRNOLS. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL. 

Visitàvem el poble de Sisquer i la seva església sota l’advocació de Sant Romà. L’església de Sant Romà és situada, totalment envoltada d’edificacions que només deixen lliure la seva façana nord, al veïnat de Sísquer sobre la carretera de Sorribes a la Seu d’Urgell. 

 
Sisquer, antigament Cisquer, és un nucli de població (16 h. 2009)(1182 m. d’alt.) del municipi de Lavansa i Fórnols a la vall de La Vansa. El poble es troba en un coster a l’esquerra del riu de Bona, entre la Barceloneta i Adraén. 

La vall de Lavansa és citada en diversos documents del segle X com a valle Lavanciense.  

En la consulta etimològica al diccionari Alcover- Moll sobre Sisquer, ens donà aquesta definició.: derivat de sisca. Consultada la paraula sisca ens diu que pot ser un mot derivat del celta sesca. 

Al segle XI és documentat el llinatge dels Lavansa, els membres del qual sembla que eren vinculats a la casa de Cerdanya. Així, vers el 1067 Gausbert de Lavansa figurava entre els comdors d'Urgell, que eren homes del comte Ramon Guifre de Cerdanya, en un document pel qual el comte Ermengol III d'Urgell donava garantia a Ramon Berenguer I de Barcelona que procuraria atreure's al bisbe d'Urgell, el comte de Berga i altres homes, entre els quals el susdit Lavansa, en contra del comte de Cerdanya. 

El castell Sanctum Romanum vinculat al topònim de vall de Lavansa, com el castell d’Ossera, i amb el castell de Josa, és esmentat l’any 1107 en el conveni signat per Ermengol Josbert, fill del comte de Cerdanya, i Galceran de Pinós, on el primer concedeix a aquest la potestat de dits castells. 

Aquest castell i lloc de Sant Romà seria doncs Sant Romà de Sisquer ; i més quan l’any 1313, Ot de Montcada, com a tutor de Pere Galceran de Pinós, requerí al comte d’Urgell, el retorn de les potestats de certs castells i llocs da la vall de Lavansa, entre el quals consta el castro et villa de Sisquer, que Pere Galceran de Pinós tenia en feu. Castell i lloc que degué formar part dels castells de la vall de Lavansa venuts per Pere Galceran de Pinós  al capítol d’Urgell l’any 1371. En endavant, i fins a 1'extincio de l'antic règim, el lloc fou de la jurisdicció del dit capítol. 

La vila de Siscer apareix a l’inventari de béns que el difunt Guillem B. De Prullans  tenia a la vall de Lavansa, document datat entre els segles XI i XII. 

Sant Romà de Sisquer consta en les relacions del segle XVI al XX com a sufragània de Sant Martí de Lavansa. L’any 1575 s’especifica de diverses reparacions al temple. L’any 1758  es diu que l’església no té cementiri i els seus parroquians han de ser enterrats a Sant Julià de Pera o Garrics 

Ës un edifici de una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfill apuntat, reforçada per dos arcs torals.

L’absis s’obre a la nau mitjançant un simple plec que forma l’arc presbiteral, que arrenca d’una senzilla imposta bisellada. 

La porta actual molt matussera, s’obre en la façana nord, l’única que queda lliure d’edificacions afegides, tant aquesta part de l’edifici com l’absis són assentats sobre una alta penya de Roca, retallada per l’assentament de la construcció.  

L’exterior és totalment orfe d’ornamentació, llevat d’una senzilla motllura en cavet que forma el ràfec de la coberta absidal, i sobre el mur de ponent se situa un senzill campanar d’espadanya d’un sol ull. És una construcció de carreus força regular i fent filades. 

Per les seves característiques cal considerar aquesta església com una obra romànica de la plenitud del segle XII.  

 
Segons notícies de premsa del 11/2006: L'Ajuntament de la Vansa i Fórnols, el Consell Comarcal de l'Alt Urgell i el Departament de Cultura de la Generalitat han arribat a un acord per endegar la restauració de les pintures murals de les esglésies de Sant Julià dels Garrics i de Sant Romà de Sisquer. Amb la recuperació dels murals s'ampliarà l'oferta turística de la vall de la Vansa i Tuixén. Bo es recordar-se d’aquest pobles oblidats en les terres interiors. 

Un de tants llocs a conèixer i no deixar en l’oblit. No confondre en Sisquer, mateix nom toponímic, del Solsonès. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada