Portats
per la nostra curiositat al veure el nom d’una església en un lloc tan amagat,
potser la més humil i oblidada, visitàvem el poble de Lletó i la seva capella
sota l’advocació de Sant Esteve.
Per
a nosaltres la visita a aquest lloc formava part d’una sortida a peu per un
lloc que desconeixíem.
Lletó
és un despoblat (1.470 m. alt) que
pertany a les terres del municipi d'Alàs
i Cerc que s'estenen al peu de la serra del Cadí en els seus contraforts
septentrionals, prop del coll de Vanses. Bona part del municipi és integrat al Parc Natural del
Cadí-Moixeró.
Lletó
al segle XIX pertanyia al municipi
d’Artedó i fins el 1970 al de Cerc. Aleshores va formar-se el municipi que
incloïa les terres d’Alàs i Cerc.
El
lloc surt esmentat en l’ACCU del 839?.
La
consulta al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició etimològica.:
segons Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 8, d'origen celta; en l'Acta de consagració
de la Seu d'Urgell apareix escrit Lothone, i Meyer-Lübke posa aquesta
forma com a variant dels mots celtes Lotto, Lottus, Lotticius i Lotteius.
La
capell de Sant Esteve és un edifici religiós d'una nau coberta amb fusta i
exteriorment amb pissarra a una vessant.
La
seva construcció és amb pedres sense fer filades i arrebossada. La porta és adovellada i té un petit campanar de paret
al mur sud.
Actualment
són unes runes, com la major part de les cases que composen el poble, tret
d’una nova que sembla ser una casa rural, i una altra que ha rebut alguna obra
per conservar-la dreta.
L’església
es adossada a una altre casa també ruïnosa. No té porta d’entrada, tret d’unes fustes.
El seu interior era enguixat i les parets pintades. Al fons hi ha un petit absis quadrangular potser excavat en la pròpia terra. Suposem que més que res per fer cabre l’altar. El terreny cobreix també la paret dreta.
Entremig
del maremàgnum de fustes caigudes apareixen les formes d’un possible cor.
En
la part dreta del terreny, també elevada
és situa, el cementiri al que
s’accedeix per una escala de rajoles. Curiosament hi ha uns nínxols d’obra
arrebossats.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia.
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada