dimarts, 19 d’agost de 2014

SANT ESTEVE DE LLETÓ. ALÀS I CERC. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL. 

Portats per la nostra curiositat al veure el nom d’una església en un lloc tan amagat, potser la més humil i oblidada, visitàvem el poble de Lletó i la seva capella sota l’advocació de Sant Esteve. 

Per a nosaltres la visita a aquest lloc formava part d’una sortida a peu per un lloc que desconeixíem.  

Lletó és un despoblat  (1.470 m. alt) que pertany a les  terres del municipi d'Alàs i Cerc que s'estenen al peu de la serra del Cadí en els seus contraforts septentrionals, prop del coll de Vanses. Bona part  del municipi és integrat al Parc Natural del Cadí-Moixeró. 

Lletó al segle  XIX pertanyia al municipi d’Artedó i fins el 1970 al de Cerc. Aleshores va formar-se el municipi que incloïa les terres d’Alàs i Cerc. 

El lloc surt esmentat en l’ACCU del 839?. 

La consulta al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició etimològica.: segons Meyer-Lübke Noms lloch Urg. 8, d'origen celta; en l'Acta de consagració de la Seu d'Urgell apareix escrit Lothone, i Meyer-Lübke posa aquesta forma com a variant dels mots celtes Lotto, Lottus, Lotticius i Lotteius. 

La capell de Sant Esteve és un edifici religiós d'una nau coberta amb fusta i exteriorment amb pissarra a una vessant.  

La seva construcció és amb pedres sense fer filades i arrebossada. La porta  és adovellada i té un petit campanar de paret al mur sud. 

Actualment són unes runes, com la major part de les cases que composen el poble, tret d’una nova que sembla ser una casa rural, i una altra que ha rebut alguna obra per conservar-la dreta. 

L’església es adossada a una altre casa també ruïnosa. No té porta d’entrada,  tret d’unes fustes. 


El seu interior era enguixat i les parets pintades.  Al fons hi ha un petit absis quadrangular potser excavat en la pròpia terra. Suposem  que més que res per fer cabre l’altar. El terreny cobreix també la paret dreta. 

Entremig del maremàgnum de fustes caigudes apareixen les formes d’un possible cor. 

En la part dreta del terreny, també elevada  és situa,  el cementiri al que s’accedeix per una escala de rajoles. Curiosament hi ha uns nínxols d’obra arrebossats.   

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia. M. Rosa Planell Grau. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada