dimarts, 26 d’agost de 2014

SANT ROMÀ DE BANAT. ALÀS I CERC. ALT URGELL.

TERRES DE L’ALT URGELL. 

Continuant la nostra recerca per la part nord de la serra del Cadí aquest cop visitàvem el lloc de Banat i la seva església sota l’advocació de Sant Romà. 

 
Sant Romà de Banat és situada al camp obert que hi ha junt a les cases del Masover de Banat, a una altitud de 1.100 m., al vessant meridional del Segre, prop del barranc de Banat. 

El lloc de Banat apareix esmentat a partir del segle IX, època en que dos instruments dels anys 860 i 895 parlen de la vila dita Banatte subteriore i Banate superiore respectivament. Un instrument de permuta de terres de l’any 988 fa esment a l’alou de Banati. 

No és fins al segle XI que la documentació consigna la parròquia de Banat. Al marge de l’esment en l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell. La primera notícia és donada en na escriptura de 1030, mitjançant la qual Sidela féu donació a Isarn, sacerdot, d’un alou situat al terme de Sancti Romani de Banato. 

Posteriorment hi ha dues actes testamentaries datades els anys 1054 i 1059, i atorgades les dues per un sacerdot anomenat Arnau, informen que l’esmentat personatge féu donació a la seva muller Tedberga i als seus fills de bona part dels seus alous, entre els quals s’esmenta un dins el terme de l’església de Sant Romà de Banat. 

A l’any 1083 uns escriptura de donació notifica que els esposos Arnau Dacó i Guilla, juntament amb llurs fills cediren a Santa Maria de la Seu i la seva canònica uns alous, entre ells s’anomena un a Sancto Romano de Banat. 

En la dècima recaptada l’any 1391 a la diòcesi d’Urgell, el capellà de la parròquia de Banat va satisfer la quantitat d’un sou i dues lliures. 
 
 
El lloc va pertànyer durant l’edat mitjana a la jurisdicció de la baronia de Pinós. Galceran de Pinós l’any 1255 va mudar de lloc el castell de Banat i el va traslladar al puig de Calbell i confirmà al seu castlà Berenguer de Sant Esteve els drets que posseïa sobre els homes de Banat  Sobirà i els que tindria damunt els habitants que poblessin la nova fortalesa. Aquest mateix any atorgà una carta de franqueses al habitants del nou nucli esmentat aleshores com Calbell de Banat. A la darreria del segle XIII els documents parlen de Vilanova de Banat i Banat com a indrets inclosos en el terme del castell de Sant Jaume de Cadí, també possessió dels barons de Pinós. 

Tant Vilanova com Banat van pertànyer al municipi de Cerc, que el 1970 amb l'annexió a Alàs van crear l'actual municipi. 

Es tracta d’una església de planta rectangular encapçalada per un absis semicircular adossat a la nau amb dos plecs. L’absis és llis sense finestres i de la mateixa alçada que la nau i és cobert amb volta de quart d’esfera.  

La nau ha quedat reduïda a la meitat, però encara es conserva la part de la paret del costat de l'epístola i l'angle que formava amb el frontis. 
 
A la façana de migjorn hi ha l’única finestra de doble esqueixada i el portal d’entrada és refet amb grans carreus formant una arcada adovellada.
 
La façana de ponent té un campanar de cadireta nou que encapçala la primitiva llargada de la nau.

 
La coberta de la nau de volta de canó segurament va cedir a causa de la empenta de la volta. Actualment hi ha una encavallada doblada en el plec de la nau i l’absis que suporta la nova coberta. Tant la coberta de la nau com la de l’absis són de llicorella. 

Els paraments interiors són enguixats i es conserva la pica baptismal i la pica beneitera. 

Digne d’elogi és el petit i net cementiri al redós de l’església. Un lloc de pau digne de recordar. 

Un lloc amb gran vistes de la depressió del Segre i el Pirineu davant nostre, llàstima que la calitja no ens permetés observar-lo amb més detall. Creiem que davant nostre divisàvem el poble d’Estamariu i entremig de les muntanyes el de Bescaran.  

Tet i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada