Convocats
per Amics de l’Art Romànic del Bages i la seva habitual proposta anual de Música i Romànic visitàrem
l’església de Sant Feliu de Terrassola.
Sant
Feliu de Terrassola és un poble disseminat (25 h.) de la novament reconeguda comarca
del Moianès. També apareix anomenat, segons EC, com Sant Feliu de Terraçola o Sant Feliuet de
Terrassola. Primitivament formà una única entitat amb el terme de
l’Estany, i entre el 1780 i el 1851 formà una batllia pròpia, que s’integrà en
el terme del castell d’Oló o de Santa Maria d’Oló, del qual ja depenia en les
èpoques dels dominis senyorials.
En
la nostra consulta el diccionari Alcover Moll de la definició etimològica ens
fa aquesta resposta.: derivat dim. de Terrassa. Vertaderament des de l’alçada on és situat l’edifici hi ha una
immensa vista panoràmica de tots el seu voltant.
L'església
es trobava dins l'antic terme del castell d'Oló al sector est del terme. L’església
parroquial de Sant Feliu de Terrassola és documentada ja l’any 927 con a Sant Feliu in Centas i va ser la
parròquia de tot el sector de Sant Feliuet i l’Estany. Aquest seria el primer
temple les restes del qual s’ha trobat en el transcurs dels treball de
restauració sota un dels absis. Cap a l’any 1080, a l'església de S.Mª de
l'Estany es fundà una canònica agustiniana i al 1086 Gondalgude i els seus
parents donaren al monestir de l'Estany l'església de Sant Feliu.
Des d’aleshores, el seu sacerdot, amb el títol de monjo, es va considerar sempre un comunitari de l’Estany. Va recuperar la seva independència el 1816, tot i que el decret episcopal de separació data del 1775.
L’edifici
actual va ser erigit a la fi del segle XI i consagrat el 6 de juliol de 1093
pel bisbe de Vic i metropolità de Tarragona, Berenguer Seniofred de Lluçà
segons demanda dels clergues, militars i homes bons de lloc que l’havien
edificada. És una curiosa edificació de dues naus desiguals, dedicades a sant
Feliu i sant Joan, a les quals es va afegir, a finals del segle XII o principis
del XIII, una massissa torre campanar amb aspecte de fortalesa a la part de
tramuntana. Segons comentaris en una
principi devia complir la missió de torre de vigilància ja que esta dotada
d’espitlleres a la part baixa.
Al
segle XVIII es construí un cos d’edificació per a rectoria a la part de migdia,
al lloc on pertocaria la nau de migdia que mai no es va construir. S'inutilitzà
el portal primitiu de migdia i s’acabà la transformació capgirant l’església el
1787, fent el portal a l’indret de l’absis major, que es va destruir, i
construint un cos adossat al presbiteri a l’extrem ponentí de la nau major; a
més, també es va enguixar i decorar amb elements barrocs a l’interior.
Entre
1974-77 l'edifici ha estat restaurat pel servei de catalogació i conservació de
monuments de la Diputació. S’hi reconstruí l’absis major i és refeu el menor
aprofitant-se les pedres de la capella
de Sant Martí de Puig-ermengol que s’havia enderrocat el 1959. Pràcticament tot el segon absis de Sant
Feliu de Terrassola prové d'aquella església.
Actualment
l'església es troba oberta al culte i com a parròquia de Terrassola.
La
seva planta presenta dues naus paral·lels, amb dos absis semicirculars a
llevant. La nau del cantó sud és més ampla i alta que l'altra i es constitueix
com a nau principal. L'absis que l'encapçala és també el més gran i presenta
una decoració a partir de tres series de tres arcuacions cegues flanquejades
per bandes llombardes; en cada tram s'hi obren tres finestres de doble
esqueixada. La decoració llombarda també apareix en l'absis més petit.
La
nau principal és coberta amb encavallades de fusta i per una teulada a doble
vessant, mentre que la secundaria ho és amb volta de canó. Els absis són
coberts amb volta de quart d'esfera. L'aparell és molt regular i els carreus es
disposen en filades. L'estat de conservació és molt bo.
La
pica baptismal de pedra arenosa amb forma semiesfèrica i amb la base escapçada.
Una estria acanalada a manera de corda, molt malmesa, que ressegueix la part
superior, és l’únic element decoratiu. Uns encaixos perforats en el gruix de la
pedra devien servir per sostenir la tapa avui desapareguda. Originàriament era d'una
sola peça però arribà al segle XX molt malmesa, hi mancava un 30%, fou
restaurada el 1984 restituint la forma original. No hi ha acord en la seva
datació, se situa tant al s. XIII com en època pre-romànica. Es recolza sobre
una peanya troncocònica.
En la nau del temple completament plena OrientCat ens oferir una visió
contemporània de les cançons medievals i tradicionals catalanes en un equilibri
extremadament delicat i bell. Una interpretació renovada amb influències
orientals. Música inspirada en la música antiga, de sons contemplatius i
profunds.
Una
gran i bona feina que desenvolupen els Amics de l’Art Romànic del Bages mostrant-nos
diferents temples i fent-nos al mateix temps escoltar música de sempre.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada