L’entrada
a la pista, asfaltada en un principi, està força ben indicada a la carretera.
Però ja més amunt la pista esdevé de terra, segons dades és l’antic camí ral a
Ripoll, i finalment gràcies a un altre indicador, seguíem i pujàvem per un camí força emboscat
fins a l’església de Sant Esteve. Visitàvem el lloc, l’església, la casa
anomenada la rectoria i el puig de la Creu des d’on hi ha una bona visió
panoràmica del terme de Les Llosses i el seu entorn. Vam fer una agradable
conversació amb els estadants que ens van donar forces explicacions i també ens
van mostrar diferents punts a visitar.
A
la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.:
forma plural de vallespirà, aplicada com a topònim per tractar-se d'un
llogaret poblat originàriament per gent del Vallespir.
L’església
de Sant Esteve de Vallespirans es dreça dalt d’una petita serra, a 886 m
d’altitud, al sector muntanyós del NE del terme, a la partió d’aigües entre la
riera de les Llosses i la riera de Vilardell o de Carnalets. Des de la seva
situació corona les poques masies més o menys disperses del seu terme. És una
petita parròquia rural que arribà a tenir un màxim de 19 famílies a mitjan
segle XIX i que el 2005 tenia 41 h.
L'església
parroquial de Sant Esteve de Vallespirans apareix citada en un llistat
d'esglésies del bisbat de Vic fet entre els anys 1026 i 1050 amb la denominació
de “Valle espirans”. Posteriorment
l’any 1154 surt esmentada en altres documents amb les variants etimològiques de
“Valle espiranis” i “Valle spirans”.
En
1123 apareix documentada com una possessió de Santa Maria de Ripoll i estava
situada dins el terme del castell de la Guàrdia de Ripoll. La seva pertinença a aquest monestir es veu
repetidament confirmada en diferents documents i èpoques. L’any 1260, en el
breu del papa Alexandre IV. L’any 1312, en la sentència favorable al monestir i
en contra del bisbat de Vic. per això el
bisbe de Vic, Berenguer, declarà al legats pontificis que l’abat de Ripoll
tenia la provisió i domini en aquesta parròquia. També en un document de
permuta de l’any 1351, consta que l’abat de Ripoll confirma la transacció
realitzada entre Romeu Cabot i Ramon de Tilia, per raó de domini.
Edifici
era inicialment romànic. El temple que veiem en l'actualitat respon a la
important reforma feta en el segle XVIII. L'absis romànic fou reemplaçat per un
presbiteri rectangular, i és feu una nova porta, que duu la data de 1759, i també
va construir-se el campanar de torre, baix i massís.
L'església
té una sola nau, a la que se li ha canviat l'orientació, doncs el presbiteri es
troba en el costat de ponent. Les restes més evidents de l'antic temple les
trobem en els murs de tramuntana i el de ponent. Aquest reforçat amb contraforts, deixa veure
l’obra romànica del segle XII. Sota l'arrebossat s'entreveuen fileres de
carreus.
L'església
és envoltada pel clos del cementiri.
El
dia de la Santa Creu els antics feligresos de Vallespirans pujaven als Munts
d’Arquers, on hi havia un antic pedró, i des d’allí es beneïa el terme i es
donava als assistents un pa de lliura de caritat.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Estic interessat en tenir una plantimetria de l'església de Sant Esteve de Vallespirans, la tenium poddeu enviarmer-la a cidomcat@gmail.com a l'atenció d'Agustí Esteve
ResponElimina