dimarts, 11 d’agost de 2015

SANT CRISTÒFOL DE VENTOLÀ. RIBES DE FRESSER. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

Una vegada més voltàvem pel Ripollès, i en aquesta ocasió visitàvem un bonic poble dalt de tot d’una enrevessada carretera, però sincerament val la pena pujar-hi.

 
Ventolà és un poble( 36 h. 2009), situat al vessant meridional de la serra Estremera i de la serra del Far, a 1.300 m. alt., damunt la vall del Rigard. Quasi a dalt de tot hi ha l’església romànica sota l’advocació de Sant Cristòfol. 

Consultat el diccionari Alcover Moll sobre la seva definició etimològica ens dóna aquesta resposta.: d'una forma llatina vg. *ventŭlānu, ‘exposat al vent’. El topònim de la Vall de Ribes apareix escrit Ventolanus l'any 982 (Alsius-Pujol Nom. 248). 

Les primeres notícies relatives a l’església de Sant Cristòfol de Ventolà són del segle XIII (1279-1280). Amb tot devia existir de molt temps abans, puix que la vila o lloc de Ventolà surt esmentat des de l’any 982, quan el rei Lotari en confirmà per un precepte a l’abat Sunifredde Ripoll les seves possessions, entre les quals “in valle Petrariensi”. “in Ventolano, cases et terres, vineas”. Aquest esment torna a ésser confirmat l’any 1011 a la butlla del papa Sergi IV al monestir de Ripoll.

 
Les notícies directes sobre l’església són ja constants des de les visites arxiepiscopals  dels anys 1312 al 1325. 

L'església, d'una sola nau, molt llarga, coberta amb volta de canó i reforçada per tres arcs torals. Està orientada de llevant a ponent i té la capçalera amb absis semicircular, el qual s’obre a la nau amb un simple plec que fa la gradació d’amplades.  

També té la porta oberta en el parament sud de la nau i al fons de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada. A la façana de ponent hi ha un òcul de construcció posterior. 

Sobre les façanes de ponent i migjorn, de forma excèntrica, hi ha situat damunt la volta, un petit campanar de torre de planta quadrada, de coberta piramidal, amb un sol nivell de finestres, en arc apuntat, molt esveltes, obertes a cadascuna de les quatre façanes.
 
 
Se sap que al llarg del temps ha estat modificada, si bé d'aquestes modificacions, només en resta el campanar, (segle XVII-XVIII?). Modernament, entre els anys 1975 i 1984 va ésser restaurada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Girona, sota la direcció de l'arquitecte Joan Mª de Ribot, recuperant tota la seva estructura originaria romànica, i en desaparegué qualsevol resta del passat proper. Entre elles es va eliminar una capella abans afegida. S'ha repicat tot l'arrebossat, com és moda, i s'ha afegit un porxo de tradició neomedieval.
 
Com era la migdia vam aprofitar per fer un refresc al restaurant de la plaça gaudint de l’entorn del poble. 

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada