Visitàvem
a la vall de l'Espluga, la isolada església de Sant Joan de Mataplana, davant
de les restes del castell de Mataplana.
La
capella de Sant Joan era la capella de l’antic castell de Mataplana, centre
d’una important baronia. Les seves restes, en curs de neteja i excavació són a
tocar de la capella. Apareix documentada des de mitjan segle XIII, en el moment
d’esplendor del casal de Mataplana, quan la pubilla Blanca de Mataplana
(1266-1289) hi fundà un benefici, i el seu fill Ramon d’Urg, en fundà un altre
el mateix segle. Aquests dos beneficis es refongueren en n de sol, que existí
fins el segle XVIII. L’any 1349 consta que un sacerdot havia de residir a
l’indret, per l’atenció de la capella.
L’any
1376, amb la venda del terme de Mataplana al monestir de Sant Joan de les
Abadesses i l’abandó del seu casal, la capella caigué en decadència i passà a ser una simple capella rural,
dependent de la parròquia de Sant Pere de Mongrony, i els beneficiats deixaren
de residir-hi.
En
les visites pastorals a partir del segle XVII, s’hi feren amonestacions per tal
de millorar-hi el culte, en decadència després de l’abandó del casal. Així l’any
1618, els visitadors ordenaren l’acabament de les parets i la coberta, moment
en que es pot situar l’estranya volta actual. i les refeccions que s’hi palesen
als murs. Això, no atura la seva decadència, i el 28 de setembre de 1832, el
bisbe Corcuera trobà l’església usada com a magatzem de fulles d’om per a
porcs, fet que el portà a ordenar que no s’hi celebres culte. Aquest és tornà a
celebrar l’any 1859.
L’any
1936 fou profanada i pràcticament abandonada, fins el 1969, en que fou
retornada al culte i reparada, procés que ha culminat recentment, quan el
propietari actual i ha efectuat noves obres de rehabilitació.
Actualment
hi ha visites concertades un diumenge al mes per visitar el castell en fase de
rehabilitació i el museu del comte Arnau a Gombrèn.
És
un edifici d'una sola nau trapezoïdal coberta amb volta de canó i absis
semicircular ultrapassat amb volta de quart d'esfera, orientat a llevant.
La porta oberta a la façana de ponent és amb
arc de mig punt i a damunt hi ha un campanaret d'espadanya de dos ulls.
Els
murs són de carreus vistos, ben treballats a l'exterior, i l'interior ha estat
repicat però resten visibles petits elements de decoració mural pintats al
fresc.
La
nau es cobreix amb volta de canó i al capdamunt amb teula àrab.
Segons
les dades consultades a Enciclopèdia de Catalana l'església data del 1175 i ha
estat objecte de diverses restauracions, els anys 1618, 1859 i 1969.
La
seva supervivència pot ser deguda a la devoció i ús dels habitants dels masos
propers. Va ésser restaurada vers el 1970, i en l'actualitat depèn de Mogrony i
té culte un cop l'any.
Catalunya
Romànica dóna la informació que es conserven dues taules pintades corresponents
als dos laterals de l’altar. Una és conserva al Museu Episcopal de Vic i
l’altra al Museu d’Art de Catalunya. La
manera de fer els laterals és relaciona estilísticament amb el frontal d’Avià,
el de Rogers i altres.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada