dissabte, 29 d’agost de 2015

SANT JOAN DE MATAPLANA. GOMBRÈN. RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

Visitàvem a la vall de l'Espluga, la isolada església de Sant Joan de Mataplana, davant de les restes del castell de Mataplana.

 
La capella de Sant Joan era la capella de l’antic castell de Mataplana, centre d’una important baronia. Les seves restes, en curs de neteja i excavació són a tocar de la capella. Apareix documentada des de mitjan segle XIII, en el moment d’esplendor del casal de Mataplana, quan la pubilla Blanca de Mataplana (1266-1289) hi fundà un benefici, i el seu fill Ramon d’Urg, en fundà un altre el mateix segle. Aquests dos beneficis es refongueren en n de sol, que existí fins el segle XVIII. L’any 1349 consta que un sacerdot havia de residir a l’indret, per l’atenció de la capella.  

L’any 1376, amb la venda del terme de Mataplana al monestir de Sant Joan de les Abadesses i l’abandó del seu casal, la capella caigué en decadència  i passà a ser una simple capella rural, dependent de la parròquia de Sant Pere de Mongrony, i els beneficiats deixaren de residir-hi.

En les visites pastorals a partir del segle XVII, s’hi feren amonestacions per tal de millorar-hi el culte, en decadència després de l’abandó del casal. Així l’any 1618, els visitadors ordenaren l’acabament de les parets i la coberta, moment en que es pot situar l’estranya volta actual. i les refeccions que s’hi palesen als murs. Això, no atura la seva decadència, i el 28 de setembre de 1832, el bisbe Corcuera trobà l’església usada com a magatzem de fulles d’om per a porcs, fet que el portà a ordenar que no s’hi celebres culte. Aquest és tornà a celebrar l’any 1859. 

L’any 1936 fou profanada i pràcticament abandonada, fins el 1969, en que fou retornada al culte i reparada, procés que ha culminat recentment, quan el propietari actual i ha efectuat noves obres de rehabilitació. 

Actualment hi ha visites concertades un diumenge al mes per visitar el castell en fase de rehabilitació i el museu del comte Arnau a Gombrèn. 

És un edifici d'una sola nau trapezoïdal coberta amb volta de canó i absis semicircular ultrapassat amb volta de quart d'esfera, orientat a llevant. 

 La porta oberta a la façana de ponent és amb arc de mig punt i a damunt hi ha un campanaret d'espadanya de dos ulls. 

Els murs són de carreus vistos, ben treballats a l'exterior, i l'interior ha estat repicat però resten visibles petits elements de decoració mural pintats al fresc. 

La nau es cobreix amb volta de canó i al capdamunt amb teula àrab.

 
Segons les dades consultades a Enciclopèdia de Catalana l'església data del 1175 i ha estat objecte de diverses restauracions, els anys 1618, 1859 i 1969. 

La seva supervivència pot ser deguda a la devoció i ús dels habitants dels masos propers. Va ésser restaurada vers el 1970, i en l'actualitat depèn de Mogrony i té culte un cop l'any.  

Catalunya Romànica dóna la informació que es conserven dues taules pintades corresponents als dos laterals de l’altar. Una és conserva al Museu Episcopal de Vic i l’altra al Museu d’Art de Catalunya.  La manera de fer els laterals és relaciona estilísticament amb el frontal d’Avià, el de Rogers  i altres.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada