Seguint
el nostre recorregut per la comarca del Ripollès aquesta vegada visitaven el
poble de Fornells de la Muntanya i la
seva església sota l’advocació de Sant Marti.
Fornells de la Muntanya és un bonic i esgraonat
poble (26 h. 2009) , en plena vall de Toses a 1280 m. alt., a l'esquerra del riu Rigard. El veïnat es
troba a mig camí entre Planoles i Toses. Antigament, en aquest veïnat, hi havia
hagut la casa comunal de la baronia de Toses. Sembla que l’establiment de
Fornells té el seu origen en el refugi hivernal dels habitants de Dòrria, que
enlairada, és a l’hivern molt freda i ventosa, contràriament a Fornells, que
està més a raser del fred i el vent, i on l’activitat no queda absolutament
paralitzada a l’hivern. Actualment és
una entitat local menor amb junta administrativa pròpia.
A
la recerca etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: forma
plural de fornell. I com això
no ens va satisfer suficientment vam cercar també fornell amb aquesta nova
solució.: del llatí furnellu, dim.
de furnus, ‘forn’.
La
primitiva església parroquial de Sant Martí de Fornell de la Muntanya es troba
a la part alta. No s’ha pogut recollir cap dada històrica relativa a aquesta
església. només es pot dir que és sufragània de la de Sant Víctor de Dòrria, el
que estaria justificat pel suposat origen de la població.
De
l’edifici primitiu resta només una petita nau coberta amb volta de canó seguit,
amb un arc toral al lloc que donava a l’absis. A causa d’una ampliació que fou
duta a terme al costat de llevant d’aquesta nau, molt més ampla que aquesta, la
capçalera primitiva del temple desaparegué. Actualment darrera el presbiteri hi
ha la sagristia construïda sota el campanar.
La
seva imatge rústica i enlairada es veu reforçada per la graciosa escalinata a
la façana oriental i pel robust campanar de cadireta.
La
porta d’entrada, coberta amb un arc adovellat, és oberta a la façana
sud-oriental i encara serveix d’accés al temple. L’única finestra que té
aquesta edifici és de doble esqueixada i dóna a la façana sud-occidental.
La
coberta està feta amb lloses de pissarra i l’aparell, al lloc on el deixa veure
l’arrebossat , és molt irregular, fet amb pedra llicorella.
L´interior
està totalment arrebossat. La barana del cor, de ferro forjat, pot donar la
data del segle XVIII, i hom pensa que la construcció del qual correspon amb
l´ampliació de l´església.
L’edifici
es troba en bon estat de conservació . Hom diu que abans d’ésser-hi feta la
pavimentació, encara eren visibles els fonaments de l’absis.
En
el seu estat actual, es fa difícil aventurar una datació, puix d’irregularitat
del seu aparell podria fer pensar en una data força avançada. No podem descartar
tampoc una cronologia dintre el segle XII, expressada en les seves formes més
rurals i arcaïtzants.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada