Retornant
al nostre quefer habitual aquesta vegada visitàvem el poble de Nevà i les
ruïnes de la seva església sota l’advocació de Sant Cristòfol. Actualment només
són unes restes, les primeres filades del absis, possiblement l’arcada d’una
porta i una part de la torre campanar. Situat tot això en l’àmbit de cementiri.
Nevà
és un bonic poble (49 h. 2009) situat a 1 256 m alt., damunt la riba dreta del
Rigard, al sector sud-oriental del terme. És l’únic municipi que es troba a la
banda oposada de la vall. Actualment és una entitat local menor amb junta
administrativa pròpia.
Les
restes de l’antiga església està situada en la part més alta del poble.
El
poble de Nevà , que històricament estigué sempre unit a Toses, encara que
gaudia d’autonomia parroquial és esmentat ja a l’acta de consagració de la Seu
de l’any 839, amb el nom de “Nevano”. Cosa
que indica que clarament ja existia al final del segle X.
La
seva aparició en la documentació va sempre lligada a la del veí poble de
Dòrria.
Al
final del segle XII, el lloc era propietat d’un petit noble anomenat Hug de
Nevà, acusat d’ésser un heretge càtar. Alguns cavallers cognominats Nevà
apareixen com a feudataris de la vall de Toses.
És
desconeix l’evolució i vicissituds
d’aquesta església, que al segle XVIII fou abandonada per trobar-se en
estat ruïnós, i la parròquia es va traslladar a una església nova dedicada a la
Mare de Déu del Carme, situada dins el nucli de població.
Les
ruïnes d’aquesta edifici consisteixen en el murs de l’absis fins el nivell de
l’arrencada de la volta, visible des de l’interior, ja que la part de fora és
colgada de terra, i un campanar de torre quadrada d’un pis de finestres i sense
coberta. Des d’aquest punt es dominen la vall del Rigat i les faldes de les
muntanyes que hi ha sobre Neva i és probable que el campanar complís també una finalitat defensiva.
L’aparell
de carreus que es veu a l’interior de l’absis és molt regular i ben arrenglerat
i s’adiu perfectament amb el tipus de parament comú en l’arquitectura del segle
XI i part del segle següent, en edifici rurals que conservaren la tradició
tecnològica del segle anterior.
Una
vegada més un lloc i una part de la nostra Història majoritàriament
desconeguda. Quants indrets a descobrir!
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada