SANTA MARIA DE BESORA. OSONA.

TERRES D’OSONA. 

Mentre voltaven per les antigues terres del Ripollès van visitar Santa Maria de Besora. Actualment aquest municipi forma el sector septentrional de la comarca d’Osona, a la qual pertany des del 1989, després de segregar-se del Ripollès. Limita al nord amb el municipi de Ripoll, a l’est amb Vidrà, al sud amb Sant Pere de Torelló i Sant Quirze de Besora, terme amb el qual també limita per l’oest, junt amb Montesquiu i les Llosses (Ripollès).

 

El terme, molt muntanyós, s’estén a l’oest del coll de Vidrà, el límit sud va des del cim de la serra de Bellmunt (1247 m), termenal amb Vidrà i Sant Pere de Torelló, a l’est, fins a tocar el Ter, a l’oest, passant per les Fages i pel collet de Bosquetell. El límit nord va des del pla de Marenyol (est) i el sector dels Ferrers fins al Ter, on forma un apèndix entre la riera de Llaés o de Tavèrnoles i el camí de les Dous.

El terme (163 h. 2009) comprèn, a més del poble de Santa Maria de Besora, cap de municipi, el veïnat dels Bevís i un nombre important de masies esparses. Durant el període de 1937-39 el municipi va canviar el seu nom pel de Besora. Part del territori municipal està integrat al Parc del Castell de Montesquiu.

 

A la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll en facilita aquesta definició.: de Bisaura, forma que apareix documentada en el segle IX i que, segons Coromines (Congr. Barc. 412), ve del basc basa uri-a, “la ciutat del bosc”. També he trobat amb la mateixa arrel del basc la definició de “vila entre barrancs”. 

Antigament el centre històric fou el castell de Besora, actualment unes restes que s’aixequen en un esperó de roca a 1092 m. visible des del poble. És conegut des del 875 quan el comte Guifré el Pelós cedí la parròquia al monestir de Sant Joan de les Abadesses com a dotació de la seva filla Emma. Anys enrere al castell havia la església parroquial de Santa Maria que ara resta com a santuari marià.  Deixà de ser la parroquial l’any 1759, quan es construí la nova parròquia al Pla de Teia.  

El poble de Santa Maria de Besora o el Pla de Teia es formà a partir de la fi del segle XVII, als peus del Castell, al Pla de Teia, a 900 m d´altitud, prop de l´antic camí de Vidrà, i progressà molt lentament; l´augment més important fou entre el 1787 i el 1860, que passà de 386 a 616 habitants.

 

L´església de Santa Maria es començà a edificar poc abans de 1751, a uns deu minuts a llevant de l´actual, però s´abandonà l´obra a mig fer i s´aixecà definitivament entre 1751 i 1759, a l´indret actual. 

És un edifici típic del segle XVIII, d´una nau amb capelles laterals, campanar de torre i la rectoria adossada a la part de llevant. Davant seu hi ha el cementiri del terme, i prop seu les escoles.  

Entre aquestes i el cementiri s´ha construït un petit complex esportiu (camp de futbol, frontó, pista de tenis). El poble s´ha anat mantenint malgrat el gran despoblament del terme (de 497 h l´any 1900 a 216 l´any 1975), el qual ha afectat bàsicament a les masies. Al seu voltant s´han construït algunes cases d´estiueig. 

Text i recull de dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.