Ens
movíem cercant indrets propers per les nostres terres berguedanes i visitàvem el
poble de Santa Maria de Merlès i la seva església també sota l’advocació de la
Mare de Déu.
La
caseria dispersa de Santa Maria de Merlès (62 h. 2005/532 m. alt.) és situada a
la dreta de la riera de Merlès, al peu del ramal que uneix la carretera de Vic
a Berga amb Puig-reig; l’església parroquial de Santa Maria i algunes masies
formen una plaça, on és situat també l’ajuntament.
A
la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.:
incerta. Segons Montoliu (BDC, x, 15), ve d'una forma llatina *merulēnse
(derivada de merŭla, ‘merla’). Meyer-Lübke (BDC, xi, 6, i Hom. Men. Pid. i, 73)
considera que es tracta d'un nom format amb el sufix pre-romà -es, i diu
que si aquest -es fos un sufix basc, es podria pensar en una derivació
del basc merla ‘marge’, el qual deriva del gàl·lic margĭla.
L'església parroquial de Santa Maria de Merlès fou consagrada l'any 893 i dins el seu terme incloïa parròquies, com les veïnes de Pinós. Els límits entre els bisbats de Vic i d'Urgell feren que al segle XI, el bisbe de Vic construís la nova església de Sant Martí de Merlès a l'altra banda de la riera d'aquest nom, límit natural d'ambdós bisbats i comtats. Actualment pertany al bisbat de Solsona.
De
la primitiva església preromànica consagrada l’any 893 i del posterior edifici
romànic que segons sembla es trobava a l’indret del cementiri, no en queda res.
Al
segle XVII-XVIII fou bastida la nova església d’estil barroc, pocs metres més
avall de la primera església. L’edifici parroquial està orientat a tramuntana i
té una gran austeritat. A la nau central s'hi obren capelles laterals i no té
absis. La coberta és a doble vessant.
Adossat
al mur de ponent de l'església, al costat de la rectoria, hi ha el campanar, de
planta quadrada, de quatre pisos i coronat per una balustrada.
La
façana principal a migdia té la porta d'arc de mig punt flanquejada per dues
pilastres que aguanten una llinda amb un timpà triangular sense cap decoració;
més amunt hi ha un òcul i un rellotge de sol i per sobre un rellotge d'esfera.
L'església de Santa Maria de Merlès està
inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
I
així aquest llibre és el testimoni d’una experiència fora del corrent. Perquè
Espinàs ha trepitjat els boscos calcinats, les seves sabates s’han cobert de
cendra, i descriu amb una emoció continguda, i amb una qualitat literària
excepcional, els colors i les olors, el silenci i la buidor que l’han
acompanyat.
Però
també ha conegut el contrast de les valls encara verdes i, sobretot, molts
personatges que han viscut de prop la tragèdia. Hauré d’aconseguir-lo per poder
llegui la resta del llibre.
També he trobat un arxiu fotogràfic de l’interior de l’església que ens permet veure-la per dins. L’aprofito per afegir-lo a les nostres.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada